Lalosa de Jerdon Rev. 20/02/2021 (Plocealauda affinis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels alàudids (Alaudidae). Es troba al sud d'Àsia. Antigament es col·locava en el gènere Mirafra i es considerava una subespècie de l'alosa d'Assam (P. assamica). Altres dues espècies del complex inclouen l'alosa d'Indoxina (P. erythrocephala) i l'alosa de Myanmar (P. microptera).
Descripció L'alosa de Jerdon té taques semblants a puntes de fletxa apuntant cap amunt al pit. És molt semblant a l'alosa de l'Índia (P. erythroptera), però té les lores són de color més apagat, menys blanques darrere de les orelles, més fosques del centre a les cobertes de les ales i les plomes centrals de la cua. La part central de les cobertores primàries és més fosca i prominents i la part superior de les ales és més apagat i de color vermellós. Als Ghats occidentals del sud, la no acceptada subespècie ceylonensis de Sri Lanka és més fosca i més vermellosa a la part inferior i té un bec més llarg. L'alosa de Jerdon té les parts inferiors més pàl·lides i de color marró grisenc.
El cant de l'alosa de Jerdon és un sonall sec i sol cantar des de d'alt d'una perxa.
Distribució i hàbitat L'alosa de Jerdon té una àmplia distribució al sud-est de l'Índia i Sri Lanka, amb una extensió global estimada d'entre 100.000 i 1.000.000 de quilòmetres quadrats.
S'ha demostrat adaptable a una varietat d'hàbitats oberts fins a una altitud màxima de 1500 m. Alguns d'aquests són perímetres forestals, matolls rocosos, prats de turons i clarianes en boscos de tipus obert, terres de conreu no utilitzades amb vores arbustives i matolls de bambú.
Comportament i ecologia El cant en vol és similar al de l'alosa de l'Índia, però, a diferència d'aquesta, l'alosa de Jerdon sovint es posa sobre arbres i cables.
Taxonomia i sistemàtica L'alosa de Jerdon va ser descrita per primer cop l'any 1845 pel zoòleg anglès Edward Blyth amb el nom binomial Mirafra affinis i la localitat tipus "sud de l'Índia".
Antigament, l'alosa de Jerdon es considerava una subespècie de l'alosa d'Assam (com P. assamica affinis) fins que els estudis de diferències en les vocalitzacions i la distribució van fer que fos tractada com una espècie separada. Tanmateix, no totes les autoritats reconeixen que aquesta espècie sigui diferent.
Anys més tard i arran d'un estudi filogenètic molecular del 2023 de la família de les aloses Alaudidae realitzat pe Per Alström i els seus col·laboradors va trobar que el gènere Mirafra contenia profundes divergències genètiques internes. Per tant, van dividir Mirafra en quatre gèneres, cadascun corresponent a un clade principal. L'alosa de Jerdon es va traslladar a Plocealauda. Tanmateix, aquesta separació no ha estat seguida per les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI) i per tant la descriuen com Mirafra affinis.
El nom genèric Plocealauda és un acrónim dels gèneres Ploceus, introduït per Georges Cuvier per als teixidors el 1816, i Alauda, introduït per Carl Linnaeus per a les aloses el 1785 i l'epítet específic prové del llatí «adfinis» o «affinis» que significa “relacionat”, “aliat”, “veïnat” i que deriva de «ad», “cap a”; “final”, “límit”.
El nom comú commemora el cirurgià-naturalista Thomas C. Jerdon.
L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.
Galeria
Referències
Categoria:Plocealauda Categoria:Ocells d'Àfrica