L'alosa de clatell rogenc Rev. 20/02/2021 (Corypha africana) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels alàudids (Alaudidae). És una espècie molt estesa i conspícua a les praderies lleugerament boscoses, les sabanes obertes i les terres de conreu dels afrotròpics. Els mascles atreuen l'atenció sobre ells mateixos amb un moviment d'ales atrevit i sovint repetit des d'una prominent perxa, que s'acompanya d'una frase xiulada melodiosa i llarga. Aquesta exhibició rudimentària s'ha proposat com la precursora de les exhibicions de bateig d'ales d'altres espècies d'alosa arbustiva. Les plomes de les ales exteriors són de color vermellós i una cresta erèctil curta, però les tonalitats i marques restants del plomatge són individualment i geogràficament variables. Té una mandíbula superior recta, inferior i llarga, corbada.
Descripció L'alosa de clatell rogenc és una espècie d'alosa bastant grossa i robusta, amb un vol força pesat. Els sexes són semblants, però els mascles, de mitjana, són més grossos i pesats. Els adults són individualment i variables geogràficament. Mesura entre 15 i 18 cm des de la punta del bec fins a la punta de la cua i pesa entre 40 i 44 g.
Té les parts superiors ratllades, la cresta erèctil curta, les celles cremoses que es fusionen amb les lores i les plomes de vol de color vermellós són característiques fàcilment discernibles. El casquet posterior i el clatell presenten ratlles per la part central mentre que els laterals varien des d'un color castany, ros o rosat a marró grisenc. Les ales són ostentoses en vol, mentre que les vores exteriors de les primàries es mostren com un panell de color vermellós no és així amb l'ala tancada. Les cobertores inferiors de les ales són de color vermellós, i les cobertores superiors tenen una àmplia vora marronosa o de color beix (o grises en la subespècie grisescens). La cua és de color marró fosc, però les parts distals de les plomes exteriors de la cua varien des de color beix (africana) fins a bru o vermellós brillant. El mantell és de color marró més clar que el dors, i el carpó encara més fosc. Els flancs són d'una color més fosc que el ventre que és de color rosat tirant a roig, però a escala regional el plomatge també es pot tacar de vermell pel color del terra. La gola no està marcada, però la part superior del pit vermell pàl·lid té ratlles i taques de color marró més fosc. Els ulls són de color marró avellana, el bec llarg és negre i rosat, i els peus de color rosa a marró rosat. Els juvenils tenen taques negres al casquet, el mantell i les cobertores alars, totes vorejades de color beix, mentre que les taques del pit són més difuses.
Variació geogràfica C. a. athi (C. athi) de les terres altes de Kenya és típicament de color, però com altres espècies tropicals, no té el clatell vermellós. La majoria de les subespècies acceptades es distingeixen en funció del color del plomatge posterior o inferior, o la quantitat de franges en les cobertores de la zona auricular i els flancs. C. a. nyikae es troba per sobre dels 2.000 metres, té el plomatge de la part superior molt fosc i augment de les vetes dels flancs. C. a. tropicalis que es troba per sobre dels 1.000 metres és d'un marcat color vermellós sobre les parts inferiors. De les subespècies del sud d'Àfrica, les del sud-est són les més grosses i fosques (C. a. africana i C. a. rostrata), amb una tendència cap a plomatges lleugerament ratllats i de color rosa pàl·lid al nord-oest.
Distribució i hàbitat miniatura|La subespècie C. a. tropicalis al Masai Mara, Kenya. L'alosa de clatell rogenc es troba a moltes parts de l'Àfrica subsahariana. Té un abast molt gran però discontinu, amb una extensió global estimada d'ocurrència de 5.600.000 km² Es distribueix pel sud-oest de Mali, sud-est de Guinea, Sierra Leone, Libèria, Costa d'Ivori, centre de Nigèria, Camerun, el Gabon, sud-oest de la República Centreafricana, nord i sud-est del Sudan, centre d'Etiòpia, Somàlia. Des de Gabon i Congo fins Angola. Sud i nord-est de la República Democràtica del Congo, Ruanda, Uganda, centre i oest de Kenya i Tanzània, Malawi, Zimbàbue, Zàmbia, fins al centre de Namíbia, sud de Botswana, Moçambic, Eswatini i l'est de Sud-àfrica.
Es creu que la distribució està cada cop més fragmentada al nord, de la qual es dedueix una població en declivi. La població del sud d'Àfrica no s'ha contret ni en l'abast ni en l'abundància, llevat de zones de cultiu extensiu o urbanització. Es creu que la ramaderia ha creat zones nues a les praderies, que l'afavoreixen. S'ha estimat que les poblacions del sud de Moçambic i Eswatini són majors de 50.000 i 100.000 individus respectivament.
Tolera una varietat d'hàbitats secs o mesoàbitats, típicament pastures arbustives o sabana poc boscosa. També apareix al llarg dels marges dels pantans, a les clarianes de boscos o en l'ecotò fragmentat de boscos i prats. Al sud és present des de prop del nivell del mar fins a uns 3.000 metres prop de l'equador. A Zimbabwe es troba entre 900 i 1.800 metres, i a l'Àfrica oriental de 1.000 a 3.000 metres. Vegetació termitària, arbustos, arbres petits o pals de tanca proporcionen perxes per a exhibir-se, mentre que una combinació d'herba alta i curta proporciona cobertura i espai per alimentar-se. Al sud d'Àfrica només es troba escassament als fynbos herbosos, karoo herbosos i pastures agres de les terres altes, però té uns índexs elevats d'ocurrència a les terres altes orientals de Zimbabwe, al miombo i a les praderies mixtes. Comportament i ecologia
L'alosa de clatell rogenc és sedentària, territorial i monògama. Sovint és lenta, cosa que permet una aproximació propera. Les distàncies curtes les cobreix en vol baix, pla o ondulant, o pot fugir d'un intrús corrent i esquivant-lo per l'herba i a l'atzar. Pot ser difícil de veure-la entre l'herba, i passa fàcilment per alt quan no canta.
En qualsevol època de l'any, però sobretot quan comencen les pluges, el mascle passa hores cridant des d'una perxa visible. És típica una frase clara, una mica variable, de tres a cinc síl·labes, que es pot traduir com "tsiip-tsiiouu, tiioou-tiiuii" o "txiwiki-txiwi". El cant pot canviar després de cada 20 o més repeticions. Durant alguns entreactes, bat les ales de forma audible en els pocs segons entre frases. Això provoca un sonall ràpid de "prrrrt" o "phrrrp", i pot aixecar l'ocell de la perxa.També aixeca la cresta durant l'exhibició. Alternativament, pot fer un cant rudimentari que consisteix en xiulets, piulades i trinats (que es distingeixen com a reclams d'imitació) durant els vols curts per sobre l'herba o durant un vol en espiral ascendent, abans de planejar cap avall. La subepècie malbranti en particular, pot cantar mentre fa vola en línia recta i batre les ales per sobre de l'esquena. Els mascles perxats també poden encadenar fragments dels cants de diversos ocells de les pastures. El crit d'alarma és un "piiuit, "twiikirii" o "prii".
Dieta i alimentació L'alosa de clatell rogenc s'alimenta a la base de les herbes, en terrenys nus, incloses les terres de conreu i els guarets, i entre els excrements d'ungulats. També pot capturar tèrmits a l'aire o a mesura que emergeixen del termitari, o insectes de les plantes. La dieta inclou insectes de diversos grups, aranyes, solífugs, milpeus, cucs de terra i a l'hivern algunes llavors d'herbes. Pot alimentar-se en pastures cremades immediatament després dels incendis.
Reproducció El mascle alimentarà la femella per reforçar el vincle de parella o per assegurar-se una oportunitat d'aparellament. El niu és una tassa d'herba seca ben amagada que col·loca en un esquerda profunda a la base d'un floc d'herba o d'un arbust. Una cúpula d'herba fràgil o substancial (típica de Mirafra i gèneres relacionats) cobreix el niu mentre deixa una entrada principal. La copa està folrada amb material vegetal més fi, i es ponen de 2 a 3 (rarament 4) ous. Els ous són de color blanc, crema o rosat, i tacats de color marró i gris, especialment prop de l'extrem més rom. Els pollets tenen tres taques negres a la llengua i una prop de la punta de la mandíbula inferior. Estan coberts de plomissol gris pàl·lid. El període d'incubació és d'uns 14 a 15 dies, i el cant del mascle disminueix a mesura que comença la incubació. Ambdós pares alimenten els pollets, encara que principalment ho fa la femella. Els pollets supervivents abandonen el niu després d'uns dotze dies, abans que puguin volar. La muda posterior a la reproducció s'ha registrat a mitjan desembre a Botswana i de juliol a agost a Kenya.
Taxonomia i sistemàtica L'alosa de clatell rogenc va ser descrita formalment l'any 1836 pel zoòleg escocès Andrew Smith amb el nom binomial Mirafra africana i la localitat tipus la "província oriental del Cap i el país fins a Latakoo".
Un estudi filogenètic molecular del 2023 de la família de les aloses Alaudidae realitzat per l'ornitòleg suec Per Alström i els seus col·laboradors va trobar que el gènere Mirafra contenia profundes divergències genètiques internes. Per tant, van dividir Mirafra en quatre gèneres, cadascun corresponent a un clade principal. Per a un d'aquests clades van ressuscitar el gènere Corypha que havia estat introduït originalment per Gray.
L'any 2024 el mateix Per Alström va publicar un estudi exhaustiu dels tàxons situats en el gènere Corypha que combinava l'anàlisi del plomatge, la morfologia, la vocalització i la filogenètica. Basant-se en les conclusions, l'alosa de clatell rogenc es va dividir en sis espècies. Tanmateix, ni la separació de gènere ni la consideració d'espècies de ple dret no ha estat seguida per les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI).
L'alosa de clatell rogenc és geogràficament molt variable, i es considera que forma un complex d'espècies amb al·lopàtrica alosa ala-roja (C. hypermetra) de l'Àfrica oriental, i potser amb l'alosa de Somalia (C. somalica). L'alosa de clatell rogenc és d'una mida més petita de la primera, amb el bec més fi i la cua més curta, però les característiques morfològiques i vocals no s'intergraden allà on es troben els respectius rangs de distribució. El clatell vermellós és un caràcter de camp equívoc, absent en les espècies tropicals.
A causa de la variabilitat inherent de l'espècie, es podrien arribar a describir fins a 23-25 subespècies que potser serien insuficientment diferents o clinals. En conseqüència, C. a. rostrata i C. a. zuluensis de vegades es fusionen amb C. a. africana i C. a. okahandjae amb C. a. pallida. D'altra banda, alguns tàxons són, sens dubte, espècies incipients o plenes. Les subespècies de plomatge marcadament més fosc comprèn C. a. nyikae i C. a. nigrescens (C. nigrescencs), i està aïllat altitudinalment de C. a. transvaalensis en la propera Tanzània. C. (a.) malbranti, que abasta des de Gabon fins a Angola, té un vol d'exhibició força diferent, però pot integrar-se en C. a. kabalii (C. kabalii) a Zàmbia.
L'alosa de Sharpe, C. (a.) sharpii, del nord-oest de Somàlia, té les parts superiors gairebé llises i de color vermell coure i per exemple, per Sibley i Monroe i altres importants classificacions taxonòmiques, es considera una espècie separada i en perill d'extinció. El petit abast d'uns 21.200 km² es veu afectat pel pasturatge excessiu i la conversió a terres de conreu. No obstant això, pot ser coespecífica amb l'alosa de Somàlia, C. (a.) somalica, que es diferencia pel bec que és molt llarg i les vores blanques de les plomes exteriors de la cua. L'alosa de Somàlia de vegades es considera una subespècie de l'alosa de clatell rogenc, però alternativament es considera una espècie completa a Mirafra, Certhilauda i a Corypha.
Etimologia