Legião Urbana és una banda de rock brasilera fundada el 1982 a Brasília, Districte Federal, per Renato Manfredini Jr., de nom artístic Renato Russo (solista) i Marcelo Bonfá (bateria). El grup també va comptar amb Dado Villa-Lobos (guitarra elèctrica) i Renato Rocha (baix) en la formació que va enregistrar els seus primers treballs. Onze dies després de la mort de Renato Russo, l'11 d'octubre de 1996, el grup va decidir concloure les seves activitats. Posseeix una discografia de vuit àlbums d'estudi, quatre àlbums en directe i dues compilacions.
L'any 2015, el diari O Estado de São Paulo va afirmar que la banda havia venut 25 milions de còpies durant els seus catorze anys d'activitat. Aquell mateix any, la revista Veja parlava que la banda continuava facturant una mitjana de 250.000 discos anual. S'estima que Legião Urbana és el segon grup musical brasiler amb més discos venuts, darrera del conjunt de samba-pagode Raça Negra. Forma part de l'anomenat "quartet sagrat del rock brasiler", juntament amb Barão Vermelho, Titãs i Os Paralamas do Sucesso.
Des d'octubre de 2015, Villa-Lobos i Bonfá (els dos únics supervivents del grup), junt amb André Frateschi com a vocalista i diversos músics convidats, actuen a la gira Legião Urbana XXX Anos, que sorgí per la celebració del trentè aniversari de la publicació del seu primer àlbum d'estudi.
Història Antecedents, formació de la banda i inici de la carrera miniatura|Vista de la ciutat de Brasília, on va sorgir Legião Urbana.
Aborto Elétrico A finals de la dècada dels setanta, Brasília encara era una illa cultural amb relació a la resta del país: de la nova capital del país no n'havia sortit cap artista il·lustre. El 1978 va crear-se la Turma da Colina ('grup del turó', en referència al lloc proper a la Universitat on els joves brasilienses es reunien de nit). D'allà sortiren noves bandes de música d'arrel punk com Plebe Rude, Aborto Elétrico, les seves successores Capital Inicial i Legião Urbana i també Herbert Vianna, qui després va fundar Os Paralamas do Sucesso.
Renato Russo formava part d'Aborto Elétrico, nascuda aquell any 78. Tot i haver-se fet un nom a Brasília, la banda es va dissoldre tres anys després per les diferències existents entre Russo i el bateria, Felipe "Fê" Lemos. En un concert, mentre tocaven la cançó "Veraneio Vascaína", Renato es va equivocar amb la lletra i Fê va llençar-li les baquetes. Quan Renato Russo va presentar la seva composició "Química" als companys dAborto en un assaig, Felipe Lemos va criticar-la amb vehemència. Val a dir que "Química" acabà sent un èxit i fou la primera cançó enregistrada per cap de les bandes de la Turma. La fi de la banda va donar-se a finals de 1981, quan Renato Russo va tallar de mutu acord el seu vincle amb el grup. Emperò, mesos després va tornar a actuar amb els ex-companys en un concert que s'havien oblidat de cancel·lar. Després de disoldre's la banda, Felipe i el seu germà Flávio Lemos (baixista) van formar Capital Inicial, junt amb Dinho Ouro Preto (veu) i Loro Jones (guitarra).
Un nou inici Un cop fora d'Aborto, Russo va iniciar un projecte com a cantautor, amb el pseudònim de Trovador Solitário. Fou una època molt productiva, component diverses cançons que després formaren part del repertori de Legião Urbana. Les seves influències venien de la música anglosaxona, especialment la música folk, rock, punk i post-punk. S'inspirà, entre d'altres, en Joy Division, The Smiths, The Clash, The Cure, U2, Ramones, Sex Pistols, The Jesus and Mary Chain, Gang of Four, The Beatles, Joni Mitchell o Bob Dylan.
Aviat, però, es va embarcar amb el seu amic Marcelo Bomfá en la creació d'una nova banda. El nom Legião Urbana prové de la frase “Urbana Legio Omnia Vincit” (en llatí, 'Legionaris urbans tot ho vencen'), inclosa als fullets dels àlbums de la banda. Aquesta deriva de la frase de l'emperador romà Juli César, “Romana Legio Omnia Vincit”. El nom també va venir inspirat per la idea original de Russo i Bonfá, quan van fundar el grup, d'anar canviant sovint de guitarristes i teclistes per a completar el grup: volien tenir la seva legió de músics.
Debut als escentaris i primer contracte El debut de Legião Urbana va tenir lloc el 5 de setembre de 1982 en la ciutat mineira de Patos de Minas, durant el festival Rock no Parque, que va comptar amb altres vuit actuacions, entre elles la del grup Plebe Rude. Aquest va ser l'únic concert en que la banda va aparèixer amb la seva primera formació: Renato Russo (veu, baix), Marcelo Bonfá (bateria), Paulo Paulista (teclat) i Eduardo Paraná (guitarra elèctrica). En realitat, la promotora del festival havia contactat amb Russo per tal de contractar als Aborto Elétrico. Com el grup havia conclòs les seves activitats, Renato va convèncer l'amo de la productora, Carlos Alberto Xaulim, d'actuar amb la seva nova banda. El mes de març de 1983, desprès de diversos canvis en la posició de guitarrista, Dado Villa-Lobos s'hi va incorporar al conjunt.
Herbert Vianna, qui ja havia gravat el seu primer LP amb Os Paralamas do Sucesso amb la gravadora britànica EMI, va regalar a Jorge Davidson, un dels agents de la discogràfica, una cinta casset amb diversos enregistraments d'en Renato, corresponents a la seva etapa de Trovador Solitário. Legião Urbana va ser cridada per fer una prova i enregistrar tres demos. El so punk de la banda no va convèncer als executius d'EMI, que esperaven cançons més properes al folk, com les que hi havia en aquella cinta. Jorge Davidson i el productor Mayrton Bahia van insistir als directius i Legião finalment va signar un contracte amb la discogràfica el mes de febrer de 1984.
El juny de 1984, Renato Russo va tenir una temptativa de suïcidi tallant-se les venes del braç esquerre. Impedit de tocar el baix durant un temps, i amb l'enregistrament del seu primer àlbum programat per aquell mes d'octubre, Marcelo Bonfá va contactar Renato Rocha i l'oferí entrar a formar part de la banda, essent aquesta l'última incorporació al grup.
Carrera discogràfica Legião Urbana (1985) L'àlbum Legião Urbana, llançat el 2 de gener de 1985, posseeix un fort arrelament político-social, amb lletres que fan crítiques contundents a diversos aspectes de la societat brasilera. També compta amb algunes cançons d'amor que van ser marcants en la història de la música brasilera, com Será, Ainda É Cedo i Por Enquanto (aquesta última va ser considerada com "la millor pista de tancament d'un disc", segons el crític musical Arthur Dapieve. Geração Coca-Cola és una altra cançó famosa d'aquest àlbum, doncs assumia la veu d'aquells que havien crescut sota el règim militar. Aquestes cançons, juntament amb Soldados, van ser els singles d'aquest LP.
Legião Urbana va començar a guanyar notorietat sis mesos després del llançament de l'àlbum, obrint camí a l'escena del rock juvenil del Brasil. De tota la generació que va sorgir aquella dècada, Legião Urbana va ser la més aclamada per públic i crítica.
Dois (1986) El segon àlbum del grup, Dois, va ser llançat el juliol de 1986. Tenia un estil proper al folk amb lletres més líriques. Si el primer treball tenia tot el vigor post-punk, Dois fou el seu contrapunt; la visió complementària d'un trobador, que ja no era solitari. El grup tingué la intenció de llençar un disc doble, sota el nom de Mitologia e Intuição, però el projecte va ser denegat per la gravadora, obligant-los a treure un disc senzill. Daniel na Cova dos Leões obria el disc i, al principi d'aquesta pista, se sent el soroll d'una ràdio mal sintonitzada emetent un trosset de Será i uns trams de l'himne de la Internacional Socialista. Aquest àlbum és el segon més venut de la banda, amb més de 1,8 milió de còpies. Tempo Perdido va ser el seu primer single, que tingué un gran èxit i és un dels grans clàssics de la banda. Eduardo e Mônica, Índios i Quase Sem Querer també van ser llançats com a singles.
Que País É Este (1987) El disc següent, Que País É Este, va ser llançat el desembre de 1987. L'èxit sense pal·liatius de Dois va fer que la discogràfica EMI pressionés Legião per tal de treure un nou àlbum, però la banda no tenia suficient repertori inèdit. De les nou cançons d'aquest l'LP, només dues van ser compostes aquell any, justament les dues que tancaven l'àlbum: Angra dos Reis (que tractava la construcció d'una fàbrica nuclear en aquesta ciutat fluminense) i Mais do Mesmo. La cançó que va donar nom al treball, Que País É Este havia estat escrita pel Renato l'any 78, quan tenia només 18 anys i estava començant a tocar amb els Aborto Elétrico. Faroeste Caboclo, per la seva banda, va ser composta per Russo el 1979, però mai va la va assajar amb Aborto. Aquesta peça supera els nou minuts de durada, posseeix 168 versos sense tornada i conta la història del nordestino João de Santo Cristo. Renato la considerava la seva Hurricane (una cançó de Bob Dylan sobre un boxejador empresonat injustament), amb semblances amb composicions de Raul Seixas i Gilberto Gil.
Concert a l'Estadi Mané Garrincha i allunyament dels escenaris A causa de la mala organització dels concerts, dels incidents que succeïen causats pels fans i les complicacions internes provocades pel mateix Renato Russo (consum d'alcohol i drogues), les gires del grup mai van ser llargues. Els integrants de la banda deien sentir-se desgastats física i emocionalment, miniatura|L'antic Estadi Mané Garrincha, a Brasília, punt d'inflexió a la carrera de Legião Urbana. Malgrat les expectatives dipositades i la preparació pel concert, especialment d'en Renato, qui creia que aquest seria el show de la seva vida, l'espectacle que marcava el retorn de la banda a Brasília, el 18 de juny de 1988 a l'Estadi Mané Garrincha, va acabar en tragèdia. Es va produir un tumult durant l'accés a l'estadi, abans de l'inici del concert, degut a errors organitzatius, agreujats per l'actuació policial. Aquest fet va provocar que s'alentís molt l'accés dels més de 50.000 espectadors al recinte. Tot i que l'espectacle va començar amb més d'una hora de retard sobre l'hora anunciada, encara quedava molta gent fent cua per poder ingressar a l'estadi. El tens ambient es podia tallar amb un ganivet i es produïren una seqüència d'incidents: càrregues policials, discursos incendiaris de caràcter polític des de l'escenari, llançament d'artefactes pirotècnics des del públic i un espontani que va intentar agredir al vocalista. Aquest desgavell va acabar amb la suspensió del concert, que va comportar més aldarulls. Una seixantena de persones van ser arrestades i hi hagué més de 230 ferits. El públic va carregar les culpes en la banda: es feren multitud de guixades contra Legião Urbana a les parets de l'estadi i també als voltats del domicili on vivien els pares del Renato. El grup va decidir suspendre els concerts que quedaven d'aquella gira i mai més van tornar a tocar a la seva ciutat natal. Es distanciaren del seu públic i van refugiar-se als estudis.
As Quatro Estações (1989)