El Quartet de corda núm. 15 en mi bemoll menor, op. 144, va ser compost per Dmitri Xostakóvitx el 1974. Va ser estrenat pel Quartet Tanéiev (Vladimir Ovtxarek, Grigori Lutski, Vissarion Soloviov, Iosif Levinzon) el 15 de novembre de 1974 a la Sala Glinka de Leningrad. Té una durada d'uns 36 minuts. No porta una dedicatòria formal.
Estructura L'obra té sis moviments amb una durada aproximada de 37 minuts:
Origen i context El Quartet núm. 15, l'últim i més extens dels quartets de corda de Xostakóvitx, va ser començat el 13 d'abril de 1974 a Repino i finalitzat tres mesos més tard, el 17 de maig, en un hospital de Moscou. Menys d'un any després de l'estrena, Xostakóvitx moria a Moscou (9 d'agost de 1975); però el Quinzè Quartet no seria el seu darrer testament musical: dos mesos després d'haver-lo completat, encara compondria l'esfereïdor cicle de cançons amb textos de Michelangelo Buonarroti i la que finalment seria la seva darrera creació, l'austera Sonata per a viola i piano op. 147.
Quan Xostakóvitx va finalitzar el Quartet núm. 15, va entregar la partitura immediatament a Dmitri Tsiganov, del Quartet Beethoven, sabent que no disposava de gaire temps per escoltar-lo. No obstant això, la mort sobtada de Serguei Xirinski, el violoncel·lista del Quartet Beethoven, poc després d'iniciar els assajos, va fer que el compositor, impacient, confiés l'estrena al Quartet Tanéiev. L'obra es va presentar per primera vegada a la Sala Glinka de Leningrad, com era habitual. L'ambient era especialment tens, el públic era conscient de la fragilitat de Xostakóvitx, que va fer una breu salutació al final del concert, molt conscient del poc temps que li quedava. Aquesta vegada, a diferència del núm. 14, l'impacte de la seva música va ser profundament inquietant i emotiu. El Quartet Beethoven, amb Tsiganov com a únic membre original restant, va interpretar l'obra a Moscou un mes després.
Anàlisi musical El Quartet núm. 15 és una de les peces més íntimes i commovedores de Xostakóvitx, plena d’una atmosfera que recorda les llargues nits d’hivern. La seva música transmet una malenconia profunda que fa pensar en un rèquiem, reflectint una preocupació per la mort més evident que en qualsevol altre dels seus treballs de cambra. Aquesta obra manifesta un fatalisme gairebé spinozià, i, com la personalitat serena i moderada del filòsof, combina un caràcter estoic amb una bellesa subtil i afectuosa
En aquest quartet, Xostakóvitx ofereix als oients un llarguíssim i gairebé ultraterrenal moviment lent, estructurat en sis seccions que es deuen interpretar sense interrupció: Elegia, Serenata, Intermezzo, Nocturn, Marxa fúnebre i Epíleg. Totes comparteixen la tonalitat de mi bemoll menor i un pla auster que renuncia a textures harmòniques complexes, buscant un monòleg final cap a la mort. La música és seca, despullada d’ornaments, plena d’enigmes i misteri; refusa el principi melòdic com a motor positiu, creant un espai de quietud extrema, emocionalment congelada, austera i essencial. És un espectre sonor, un recorregut íntim pels misteris i introspeccions més inconfessables.
Referències
Categoria:Composicions en mi bemoll menor Quartet 15 Categoria:Composicions musicals del 1974 Xostakovitx 15