LOrgue de la Parròquia de Sant Miquel és un orgue que es troba a l'Església de Sant Miquel, situada a la part alta de la ciutat de Palma. Està localitzat sobre una capella baixa de la nau i, tot i la reforma que es va dur a terme al 1995, l'afinació actual no és molt precisa.
Història Sant Miquel és una de les esglésies més antigues de Palma però, tot i així, tan sols es fa referència al seu orgue a dues notes històriques. La primera d'elles data del 5 d'octubre de l'any 1517, i parla de com el mestre Bartomeu Ballester va comprar uns orgues de l'Església de Sant Miquel i els va donar a l'hospital. La segona referència a l'orgue és de l'any 1520, quan l'orguener Esteve Sanxo construeix l'orgue de Sant Miquel, i esdevé l'encarregat del seu manteniment i afinació.
Entre els segles XVII i XVIII, l'església de Sant Miquel, inclòs el seu orgue, es comença a deteriorar i, a conseqüència, es duen a terme diverses reformes de restauració de l'edifici. D'aquesta manera, durant la reconstrucció de l'edifici, sobre l'any 1709 es comença a construir un nou orgue, que s'acaba cap al 1721. Tot i així, a partir del 1717 trobem diverses fonts que fan referència, a més del nou, a un altre orgue més antic que s'estava arreglant, donant a entendre que l'orgue de Sanxo del i aquest nou del varen coexistir durant un temps. Els artesans implicats en la creació del nou orgue i reparació de l'antic foren: Raphel Jeroni Moya, estanyer i plomer; Miquel Cantallops, escultor i organista; Joan Antoni Homs, escultor i dorador; Barthomeu Morey, pintor; Barthomeu Juan, dorador; i Sebastián Caymari, fuster i organista.
La caixa de l'orgue actual és de l'època barroca, probablement de finals del . En un passat contenia tres castells, els dos laterals amb set tubs cada un, disposats de manera que els més grans estiguessin al centre; i el castell central amb quinze tubs, disposant els més grans als costats. Més envant, es van treure tots els tubs de la façana, i es van ocupar els castells amb reixes de fusta. L'orgue també comptava amb cadireta, però aquesta es va substituir per un quadre de Santa Cecília.
A partir de l'any 1733 comencem a trobar fonts que parlen sobre els organistes encarregats de fer sonar l'orgue de Sant Miquel. La manera en que es tracta això porta a pensar que ser l'organista de Sant Miquel era un benefici molt demandat, un càrrec honorífic al que pocs podien aspirar. A més, en aquestes fonts també es fa referència a l'Altar Mayor-órgano, fet que podria fer referència a que en aquella època l'orgue estaria situat a l'altar major de l'esglèsia de Sant Miquel.
La següent referència escrita sobre l'orgue és ja del , i s'hi deixa de parlar sobre l'Altar Major. Per aquesta raó, es pot plantejar la possibilitat que en cert moment l'orgue deixés d'estar a l'altar major, i passés al cor o a un altre lloc de la parròquia.
El secret de l'orgue actual data probablement de finals del , i probablement el va construir Julià Munar.
A la dècada dels 1960, la casa Organeria Clásica d'Alaró, dirigida per Josep Fullana, va desmontar l'orgue per tal que disposàs de dos teclats i un pedal de transmissió pneumàtica, però quan la fàbrica va tancar aquest orgue es va abandonar.
Al 1995 l'orguener basc Antonio Azpiazu va modificar, reformar i ampliar l'orgue, i l'any 1996 es va innagurar a mà de l'organista Bartomeu Veny.
Actualment tant l'orgue com la parròquia es troben en bon estat, degut a la seva darrera reforma a finals del , tot i que l'afinació de l'orgue no és gaire precisa.
Característiques tècniques Actualment l'orgue compte amb dos teclats manuals de 56 notes cada un i un pedaler de 30 notes.
+RegistresManual IManual II (expressiu)PedalAcoblamentsFlautat 8'Viola da gamba 8'Contrabaix 16'I/PedalVioló 8'Veu celeste 8'Principal 8'II/PedalOctava 4'Flauta xemeneia 8'Octava 4'II/IQuinzena 2'Tapadet 4'Subbaix 16'Corneta 5 fileresFlauta 2'Bordó 8'Pedal expressióPle 3 fileresDotzena 2 2/3'Tapat 4'TrèmolTrompeta real 8'Setzena I 3/5'Trompeta batalla 8'Címbala 3 fileresBaixonet 4' - Magna 16'Trompeta 8'Clarí 4'
Organistes de Sant Miquel 200px
Miquel Cantallops (principis del )
Sebastián Caymari (principis del )
Francisco Ribas (fins 1733)
Bartolomé Cerdá (1733-1735)
Francisco Cerdá (1735-1750)
Guillem Amengual (1750-1764)
Juan Pastor (a partir de 1764)
Sebastián Parets (a partir de 1823)
Bartomeu Veny (1996)
Referències
Sant Miquel