Limnoctites és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae). Les dues espècies habiten en jonqueres en llocs inundables en altituds baixes al centre-est del con Sud de Sud-amèrica. Aquest gènere era monotípic fins a la recent inclusió, el 2019, de l'espècie llavors denominada Cranioleuca sulphurifera.
Descripció Els integrants d'aquest gènere tenen una longitud de 15 cm, el dors marró-olivaci, cella o línia postocular blanca, cobertores alars vermelloses com la cua o canyella acabada en puntes i el ventre blanquinós o grisenc.
Distribució i hàbitat miniatura|Un Limnoctites sulphuriferus a la reserva ecològica de Buenos Aires. Aquest gènere es distribueix a l'Uruguai, Rio Grande do Sul al sud del Brasil, i al centre-est de l'Argentina, a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires i a les províncies de: Buenos Aires, Còrdoba, Santa Fe, Corrientes, Entre Ríos, est de la Pampa i l'extrem sud de Missiones.
Els hàbitats naturals són jonqueres, zones humides o pantanoses, integrats per variades espècies de robustes plantes herbàcies. Poden o no estar envoltats o no d'arbres i arbustos higròfils (organismes biològics que creixen en llocs molt humits). Sempre viu en regions ubicades a una altitud propera al nivell marí.
Ecologia Els integrants d'aquest gènere són ocells difícil de veure, prefereixen romandre en jonqueres de canya o pantans, amb espècies d'Eryngium i Scirpus, sense tenir hàbits arborícoles. Les vocalitzacions són trinats llargs que s'acceleren cap al final. A més, tenen veus d'alarma i contacte per ubicar la parella al dens ambient en què viuen.
Taxonomia i sistemàtica Aquest gènere va ser descrit originalment l'any 1925 pel naturalista i ornitòleg austríac Carl Eduard Hellmayr, per incloure l'espècie Limnornis rectirostris que havia estat descrita el 1839 pel naturalista i ornitòleg anglès John Gould.
L'any 1980, C. Vaurie i F. Vuilleumier van sinonimitzar Limnoctites amb Limnornis, fet que l'any 1990 va rebre el suport de C. G. Sibley i B. L. Monroe i el 2003 per E. C. Dickinson. No obstant això, R. S. Ridgely i G. Tudor el 1994, J. V. Remsen el 2003 i l'equip compost per Storrs L. Olson, Martin Irestedt, Per G. P. Ericson, i Jon Fjeldså el 2005, van suggerir o demostrar curvirostris, estan molt poc relacionats, en trobar-se que Limnoctites rectirostris i Limnornis curvirostris, estan molt poc relacionats, en trobar-se L. rectirostris incrustada en el clade de Cranioleuca, situant L. curvirostris com a espècie estretament relacionada al gènere monotípic Phleocryptes, fins i tot ambdós tàxons comparteixen l'arquitectura del niu i el color blavós dels ous.
L'any 2011, una nova anàlisi, efectuada per Elizabeth P. Derryberry et al., en el qual es va disposar d'una mostra més àmplia de tàxons, va confirmar l'estreta relació entre L. rectirostris i Cranioleuca sulphurifera, el llinatge del qual va divergir del de Cranioleuca al voltant de 2 Ma.
El març de 2019, en la Proposta núm. 815 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), finalment es va recomanar la transferència de Cranioleuca sulphurifera al present gènere, aconseguint així un gènere ecològicament i morfològicament cohesiu.
Llista d'espècies Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:
jonquer becdret - Limnoctites rectirostris. cuaespinós gorjagroc - Limnoctites sulphuriferus.
Etimologia Etimològicament el terme genèric masculí Limnoctites es construeix amb paraules del grec antic «λιμνη/limnē» significa “llacuna”, “pantà” i «κτιτης/ctitēs» és “habitant”, fent així al·lusió a l'hàbitat de l'espècie tipus (L. rectirostris).
Referències
Categoria:Furnarins Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud