LErmita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona és una església ubicada a la serra de Collserola vora el Puig Madrona, al municipi del Papiol (Baix Llobregat), catalogada com a bé cultural d'interès local.

Història El topònim Madrona és documentat des del 1013 i el terme del mateix nom des del 1017. El 1060, la parròquia va ser infeudada pel bisbe Guislabert de Barcelona a Guisla, vídua de Mir Geribert, i als seus fills, tal com anteriorment l'havien tinguda Gombau de Besora i Mir Geribert.

El 1315, la parròquia va ser traslladada al nucli habitat que s'havia format vora el castell del Papiol, per iniciativa del seu senyor Galceran de Papiol (o Despapiol), quedant el temple convertit en ermita dedicada a Sant Pere. El 1554, el rector mossèn Bartomeu Planella adquirí al monestir de Sant Cugat un retaule per a l'ermita. En una visita pastoral de 1656 es constata que la volta amenaçava ruïna i el visitador ordenà als obrers de la parròquia que la reparessin en el termini de sis mesos i que hi fessin posar un calze. En la visita pastoral del 1757 ja era dedicada a la Mare de Déu de la Salut, i el visitador ordenà que es buidés el terraplè que hi havia prop dels murs perquè ocasionava humitats, amb la qual cosa devia desaparèixer el cementiri medieval. Ja al , en una època en què no hi havia ermitans, la imatge de la Mare de Déu va ser robada.

El 1982 va ser restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

Arquitectura És un temple d'una sola nau amb coberta de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals. Les dues terceres parts de la nau cap a ponent són preromàniques (se suposa que el ) i conserven dues finestres d'aquesta època, una geminada amb una petita columna de capitell corinti, i una altra que va quedar mig tapada per haver-s'hi afegit posteriorment un petit contrafort quan es reforçaren els murs.

La porta d'accés, situada a migdia, és més tardana, probablement de finals del , i està resolta amb dos arcs adovellats i un timpà llis. Sembla que devia ocupar el lloc de la porta original, i a la mateixa façana hi ha dues finestres de doble esqueixada, una al parament antic, i l'altra en l'ampliació posterior cap a llevant. La capçalera és constituïda per un absis central cap a llevant i dues absidioles més petites cap a tramuntana i migdia. Al centre de cada un hi ha una finestra de doble esqueixada, com les de la façana de migdia.

El parament és totalment llis, a excepció de l'absis central, que presenta un fris d'arcuacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes. Aquesta decoració permet datar la capçalera com a obra del segle XI.

Galeria

Referències

Categoria:Patrimoni monumental del Papiol Categoria:Edificis del Papiol Salut Papiol Salut Papiol Salut Papiol Categoria:Serra de Collserola