miniatura|Esquema d'un qanatUn qanat o kariz (també conegut com a foggara al Nord d'Àfrica) és un canal subterrani inclinat suaument per transportar aigua des d'un aqüífer o pou d'aigua fins a la superfície per regar i beure, que és una forma d'aqüeducte subterrani. Construït inicialment a l'Iran, l'Iraq i altres societats, és un antic sistema de subministrament d'aigua procedent d'un pou profund, que fa ús d'una sèrie d'eixos d'accés vertical. Els qanats continuen creant un subministrament fiable d'aigua per als assentaments humans i el reg en climes càlids, àrids i semiàrids, però el valor d'aquest sistema està directament relacionat amb la qualitat, el volum i la regularitat del flux d'aigua. Tradicionalment, els qanats s'han construït a mà d'obra a l'Iran per un grup de treballadors qualificats, conegut com a kariz gar. Històricament, la professió era ben pagada i normalment es transmetia de pares a fills.
Als Països Catalans hi ha ón mines d'aigua o fonts de mina, d'origen romà o d'origen àrab, conegudes a Castella com viajes de agua.
Segons la majoria de fonts, la tecnologia dels qanats va ser desenvolupada a l'antic Iran pels perses en algun moment de principi del primer mil·lenni aC i es va estendre d'allà lentament cap a l'oest i cap a l'est. Nikravesh, Ardakanian and Alemohammad, Institutional Capacity Development of Water Resources Management in Iran: No obstant això, algunes altres fonts suggereixen un origen del sud-est àrab. A més a més, hi a proves de que es van desenvolupar sistemes anàlegs de forma independent a la Xina i Amèrica del Sud, concretament al sud del Perú.
Variants ortogràfics i sinònims En anglès, la paraula té algunes vairants com ara kanat, khanat, kunut, kona, konait, ghanat, ghundat.
Qanat () és una paraula àrab que significa ‘canal'.Reading in World Cultures - Paul Thomas Welty En persa, les paraules per a qanat són kārīz o kārēz (en persa ) i, derivada de la paraula anterior, kāhrēz (en persa ). La paraula qanāt (en persa ) també s'utilitza en persa. Altres noms per a qanat inclouen kahan (), kahn, en balutxi, kahriz i kəhriz en àzeri; khettara, en àrab del Marroc; galerías, minas o viajes de agua, en castellà; falaj () en àrab dels Emirats Àrabs Units i Oman, i foggara o fughara, a l'Àfrica del Nord. Els termes alternatius per als qanats a Àsia i el nord d'Àfrica són kakuriz, chin-avulz i mayun.
Orígens Tradicionalment és reconegut que la tecnologia prové de l'Iran antic algun cop en el primerenc 1r BCE de mil·lenni, i estès d'allà a poc a poc cap a occident i orient.The Protection of Archaeological Heritage in Times of Economic Crisis, ed. Elena Korka, (Cambridge Scholars Publishing, 2014), 78."Qanat: An Ancient Invention for Water Management in Iran" (PDF). hamed.mit.edu. p. 1.Lightfoot, Dale R. "The Origin and Diffusion of Qanats in Arabia: New Evidence from the northern and southern Peninsula". The Geographical Journal. 166 (3): 215.Schneier-Madanes, Graciela; Courel, Marie-Francoise (2009-12-01). Water and Sustainability in Arid Regions: Bridging the Gap Between Physical and Social Sciences. Springer Science & Business Media. p. 125–126. Consegüentment, algunes fonts estatal qanats va ser inventat dins Iran abans 1000 BCE i tan lluny enrere mentre 3000 BCE ."Review of Ancient Wisdom of Qanat, and Suggestions for Future Water Management" (PDF). www.e-sciencecentral.org. p. 57.Ghasemi, Hossein & Valipour, Ehsan & Morad, Diler & Tayyebisoudkolaei, Samira. (2013). Application of Traditional Architectural Structure as Sustainable Approach to Mitigation of Shortage Water Supply in Desert Regions. Academic Journal of Science. 2. 2165-6282125."(PDF) Water resource management in Ancient Iran with emphasis on technological approaches: a cultural heritage". ResearchGate. p. 583–584Saberioon, Mehdi; Gholizadeh, Asa (2010-12-01). "Traditional Water Tunnels (Qanats) in Iran". "Qanats are subterranean tunnels ancient civilizations built to access groundwater that have been originated from rainwater. The technique is a sustainable method of groundwater extraction and date back some 5000 years or more in Iran." Consegüentment, el qanats de Gonabad ha estat calculat per ser gairebé 2700 anys.The Protection of Archaeological Heritage in Times of Economic Crisis, ed. Elena Korka, page 81-82Underground Aqueducts Handbook, ed. Andreas N. Angelakis, Eustathios Chiotis, Saeid Eslamian, Herbert Weingartner, page 140
In 2002, archaeologist Walid Yasin Al Tikriti provided a counterpoint that the qanat did not originate in Persia. As evidence, he noted seven Iron Age aflaj recently discovered in the Al Ain area of the UAE which were dated back to the first millennium BCE based on sherds, pottery, fireplaces, and architecture. Tikriti pointed to excavations in Sharjah, by the French archaeological team working there, as well as a German team working in Oman, of possible Iron Age aflaj. He concludes that the technology originated in South East Arabia and was taken to Persia, likely by the Sasanian conquest of the Oman peninsula.
El 2013, Boualem Remini i Bachir Achour van afirmar que l'origen de la tecnologia qanat és incert, tot i que van confirmar que la tecnologia s'utilitzava al nord-oest de l'Iran cap al 1000 aC.The qanat of the Greatest Western Erg, Boualem Remini and Bachir Achour, Journal (American Water Works Association), Vol. 105, No. 5, International (May 2013), p. 104; "Even though some uncertainty remains regarding the origin of the qanat, several authors agree that this hydraulic system was born in the northwest region of Iran more than 3,000 years ago (Hussain et al, 2008; Kazemi, 2004)."Hussain I.; Abu Rizaiza, O.S.; Habib, M.A.; & Ashfq, M., 2008. "Revitalizing a Traditional Dryland Water Supply System: The Karzes in Afghanistan, Iran, Pakistan, and the Kingdom of Saudi Arabia". Water International, 33:3:33.Kazemi, G.A, 2004. "Temporal Changes in the Physical Properties and Chemical Composition of the Municipal Water Supply of Shahrood, Northeastern Iran". Hydrogeology Journal, 12:723
El 2016, Rémy Boucharlat en el seu article Qanāt i Falaj: innovacions policèntriques i multiperiodes Iran i els Emirats Àrabs Units com Case Studie s, va afirmar que l'atribució de la tecnologia als iranians a principis del primer mil·lenni aC és una posició que no pot durar més temps. es mantingui. Mentre que Boucharlat sosté que les evidències arqueològiques indiquen una innovació policèntrica en lloc d'una difusió radial.Boucharlat, Underground Aqueducts Handbook, page 279.
Característiques tècniques miniatura|Secció d'un Qanat
Els qanats es construeixen com una sèrie de Pou verticals, connectats per túnels amb una suau inclinació. Els Qanats lliuren a la superfície grans quantitats d'aigua subterrània sense necessitat de bombament. L'aigua drena per gravetat, normalment des d'un aqüífer situant en un terreny alt, amb destinació a una font situada a un nivell inferior. Els qanats permeten transportar aigua a llargues distàncies en climes secs i calorosos sense que hi hagi cap pèrdua d'aigua per evaporació.
No s'ha de confondre el qanat amb el túnel de flux de fonts típic de la zona muntanyosa al voltant de Jerusalem. Tot i que tots dos són túnels excavats dissenyats per extreure aigua pel flux de gravetat, hi ha diferències crucials. En primer lloc, l'origen del qanat va ser un pou que es va convertir en una font artificial. En canvi, l'origen del túnel de flux primaveral va ser el desenvolupament d'una font natural per renovar o augmentar el cabal després d'una recessió del nivell freàtic. En segon lloc, els eixos essencials per a la construcció de qanats no són essencials per als túnels de flux primaveral.
És molt comú que un qanat comenci per sota dels contraforts de les muntanyes, on el nivell freàtic és el més proper a la superfície. A partir d'aquesta font, el túnel del qanat s'inclina suaument cap avall, convergint lentament amb el pendent més pronunciat de la superfície terrestre que hi ha a sobre, i l'aigua finalment desemboca sobre el terreny on es troben els dos nivells. Per connectar una zona agrícola o poblada amb un aqüífer, els qanats sovint s'han d'estendre a distàncies llargues.
Els qanats de vegades es divideixen en una xarxa de distribució subterrània de canals més petits anomenats kariz. Igual que els qanats, aquests canals més petits estan sota terra per evitar la contaminació i l'evaporació. En alguns casos, l'aigua d'un qanat s'emmagatzema en un embassament, normalment amb flux de nit emmagatzemat per al seu ús diürn. Un ab anbar és un exemple d'un dipòsit tradicional persa alimentat per qanat per a beure aigua.
El sistema qanat té l'avantatge de ser resistent a desastres naturals com terratrèmols i inundacions i de destruir deliberadament durant la guerra. A més, és gairebé insensible als nivells de precipitació, donant un flux amb només variacions graduals dels anys humits a secs. Des d'una perspectiva de sostenibilitat, els qanats només s'alimenten per gravetat i, per tant, tenen un baix cost d'operació i manteniment un cop construït. Els qanats transfereixen aigua dolça des de l'altiplà de la muntanya a les planes baixes amb un sòl més salat. Això ajuda a controlar la salinitat del sòl i a prevenir la desertificació.
Importància El valor del qanat està directament relacionat amb la qualitat, el volum i la regularitat del flux d'aigua. Gran part de la població de l'Iran i d'altres països àrids d'Àsia i el nord d'Àfrica depenia històricament de l'aigua dels qanats; les àrees de població corresponien estretament a les zones on són possibles els qanats. Tot i que un qanat era costós de construir, el seu valor a llarg termini per a la comunitat i, per tant, per al grup que va invertir en construir-lo i mantenir-lo, va ser substancial. miniatura|400x400px| Un túnel de qanat a prop d'Esfahan
Funcions comunes a les regions que fan servir la tecnologia qanat La tecnologia qanat s'utilitza de forma més àmplia en zones amb les següents característiques:
L'absència de rius més grans amb cabals tot l'any suficients per afavorir el reg Proximitat de zones potencialment fèrtils a muntanyes o serralades riques en precipitacions Clima àrid amb elevats índexs d'evaporació superficial, de manera que els embassaments superficials i els canals comportarien pèrdues elevades Un aqüífer a la zona potencialment fèrtil massa profund per a l'ús convenient de pous simples
Impacte dels qanats en els patrons d'assentament Una ciutat o ciutat típica de l'Iran i d'altres llocs on s'utilitza el qanat té més d'un qanat. Els camps i els jardins es troben sobre els qanats a poca distància abans que surtin del terra i per sota de la sortida superficial. L'aigua dels qanats defineix tant les regions socials de la ciutat com la distribució de la ciutat.
L'aigua és més fresca, neta i fresca a la part alta i hi viuen persones més pròsperes a la sortida o immediatament aigües amunt de la sortida. Quan el qanat encara està sota terra, l'aigua s'extreu cap a la superfície mitjançant pous d'aigua o pous perses impulsats per animals. Els embassaments subterranis privats podrien subministrar també cases i edificis per a ús domèstic i reg de jardins. A més, el flux d'aire del qanat s'utilitza per refredar una sala d'estiu subterrània (xabestan) que es troba a moltes cases i edificis més antics.
Aigües avall de la sortida, l'aigua corre a través de canals superficials anomenats jubs (jūbs) que corren cap avall, amb branques laterals per portar l'aigua al barri, als jardins i als camps. Normalment, els carrers són paral·lels als brancals i les branques laterals. Com a resultat, les ciutats i els pobles s'orienten d'acord amb el gradient del terreny; es tracta d'una resposta pràctica a una distribució eficient de l'aigua en terrenys variables.