fou una poetessa llombarda.
Biografia Teresa Buelloni va nàixer a Màntua el 27 de maig de 1902. Quedà òrfena de pareBuelloni, Teresa, Na vôlta, in Il canzoniere mantovano, p. 60-61. i amb huit anys ingressà a un orfenat,Buelloni, Teresa, Al me convent, in Il canzoniere mantovano, p. 19-20. anomenat Istituto delle Piccole Derelitte di Mantova,Buelloni, Teresa, On bel insôni, in Il canzoniere mantovano, p. 33-37. on hi visqué fins que tingué quinze anys al 1917, quan també morí la seua mare.Buelloni, Teresa, Mama, t'agh seri mia, in Il canzoniere mantovano, p. 21-24.
Manifestà talent per a la composició poètica en llombard i en toscà.
En el 1929 ix a la llum Il canzoniere mantovano, el seu primer llibre de poesia en llombard mantovà, precedit d'una composició poètica de Francesco Campogalliani.
Al llarg de la seua vida va escriure diverses col·leccions. Escriptors i artistes locals col·laboraren amb ella en la il·lustració dels seus llibres. Nella mia povertà, solo ricca di immagini, di ricordi, ho trovato sempre una forza superiore alle mie risorse fisiche, per superare le più dure vicende...: io fragile legno senza timone, senza vele, alla mercé di burrascosi marosi, fra scogli, tenebre e lievi schiarite. Teresa Buelloni, Canti d'una vita, Prefazione dell'autrice, p.7)Per problemes de salut passà estades prolongades a hospitals i a Pie Case.Buelloni, Teresa, Canti d'una vita, Prefazione dell'autrice, p. 7-8.
Visqué a Roncoferraro i el 15 de novembre de 1971 es traslladà al geriàtric de la seua ciutat natal on hi residí fins que morí, el 22 de juny de 1989.Vladimiro Bertazzoni, Biografia, in La me musa la torna, ristampa anastatica dell'edizione del 1931 da l'Editore "Tre Lune", Mantova 1997.
Poesia Temàtica "Entre les rimes l'autora, amb veu sovint nostàlgica i trista, a voltes enginyosa, mos parla de la pròpia vida, dels propis estimats records familiars, tan més cars ja que es viuen massa breument per a no prendre tons de serenor elegant i encantada. Però aviat la seua veu tindrà un ressò més ampli, que esdevindria la Màntua mateixa. No és, però, la Màntua dels Gonzaga i dels Canossa de què parla, però aquella de plaça Virgili, per exemple, dels barris més pobres." (F. Fiorio)F.Fiorio, Resta fedele ai suoi sogni la poetessa Teresa Buelloni. Recensine a "I me fior in vedrina", in "Gazzetta di Mantova", 18 novembre 1959, p. 6..
"Formalment les seues composicions són microrelats en què Buelloni ens mostra una manera de veure la vida plena de moments patètics. […] La vida és una vel i la poesia és el seu brodat. Amb estos versos, Teresa Buelloni mos lliura una obra impregnada d'este món provincial, serè i monòton, habitual i de vegades xafarder, que mos envolta i que, però, encara no ha perdut eixe encant antic que sembla ser la dimensió més autèntica de la vida."(Marco Mantovani)Marco Mantovani, Teresa Buelloni: poesia e incanto. Recensione a "Poesie del vespero", in "Gazzetta di Mantova", 15 maggio 1984, p. 17.
El dialecte El 1997, l'editorial "Tre Lune", que presenta la reedició de la col·lecció La me musa la torna, publicada el 1937,Buelloni, Teresa, La me musa la torna, Tipografia Eredi Segna, Mantova 1931; ristampa anastatica Tre Lune, Mantova 1997. defineix Teresa Buelloni: "l'única presència femenina que ha creat un espai de prestigi al món de la poesia dialectal mantuana; de fet, va ser una de les veus més personals i exclusives, potser l'única que va experimentar, en l'aparent senzillesa dels seus versos, l'ardu intent de trencar el condicionament dels mitjans expressius per redimir, de vegades amb resultats no pobres, la seua recerca lírica a partir dels esbossos estrets de la imatge en color i l'atractiu limitant però irresistible per a la categoria humorística en què una gran part de la producció poètica de Màntua es va veure obligada i alentida".
Les poesies en toscà En els poemes escrits en toscà es pot comprovar com Buelloni tenia "un talent natural combinat amb un estil i una tècnica no divorciats dels excel·lents coneixements dels grans mestres del segle XX, amb Giovanni Pascoli al capdavant".Barbara Spadini, Un ricordo a Teresa Buelloni, Musa del vernacolo mantovano
Obres Il canzoniere mantovano, 1929, en llombard La me musa la torna, 1931, en llombard. La cardensa in dal camin. Poesie, 1937, en llombard i en toscà I canti della via, 1947, en llombard i en toscà I me fior in vedrina, 1959, en toscà Al me rosari, 1969, en llombard L'ultima stagione, 1974, en llombard i en toscà Canti d'una vita, 1975, en toscà Poesie stramnade, 1980, en llombard i en toscà Poesie del vespero, 1984, en toscà i en llombard Poesie scelte, 1988, en toscà i en llombard
Referències
Bibliografia Francesco Carli, Recensione a "Il canzoniere mantovano", en "La Veu de Màntua", 5 gener 1930. Amelio Schivi, Prefaci a "La cardensa en del camin", Editor: La veu de Màntua, Màntua, 1937. Guio La Rocca, Prefaci a "Els cants de la vida", L'extrem Orient, Villafranca de Verona 1947. Filippo Fichera, Prefaci a "Mi fiore en vedrina", Tipografia CITEM, Màntua 1959. F.Fiorio, Resta fidel als seus somnis la poeta Teresa Buelloni. Recensione a "Mi fiore en vedrina", en "Gazzetta de Màntua", 18 novembre 1959. Marc Mantovani, Teresa Buelloni: poesia i incanto. Recensione a "Poesies del vespero", en "Gazzetta de Màntua", 15 maig 1984. Luigi Pescasio, Prefaci a "Poesies scelte", Tipolito BESIA, Màntua 1988.
Categoria:Escriptors en llombard Categoria:Morts a Màntua Categoria:Poetes llombards Categoria:Artistes mantuans Categoria:Poetes italians del segle XX Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Escriptors italians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1902