Luciano Emmer (Milà, 19 de gener de 1918 - Roma, 16 de setembre de 2009) va ser un director, guionista i docent italià. Ha realitzat nombroses pel·lícules i alguns dels documentals artístics més importants.Luciano Emmer, uno de los padres del neorrealismo italiano, El País, 28 de setembre de 2009 Va ser el pare del matemàtic, acadèmic i escriptor Michele Emmer i del director David Emmer.
Biografia Cinema Va assolir fama internacional als anys quaranta amb nombrosos documentals artístics realitzats juntament amb Enrico Gras, el 1950 va debutar al llargmetratge, sota la bandera d'un neorealisme menor i episòdic, amb Domenica d'agosto. Després va dirigir altres pel·lícules: Le ragazze di piazza di Spagna (1952), Terza liceo (1953) e La ragazza in vetrina (1960), després de les quals Emmer va abandonar el cinema per publicitat i televisió.Addio a Luciano Emmer, il papà di Carosello, La repubblica, 16 de setembre de 2009
El 1990 Emmer va tornar al cinema de ficció fent Basta! Ci faccio un film, seguida per Una lunga lunga lunga notte d'amore (2001) i L'acqua... il fuoco (2003). En els darrers anys va realitzar dues pel·lícules per a televisió: Le fiamme del paradiso (2006), ambientada al , i Il cardo rosso (2007) ambientada al .
Va ser tutor i professor a l'Acadèmia Multimèdia ACT de Cinecittà.
Documentals d'art Per als seus documentals artístics, Emmer va inventar mòduls formals interessants i evocadors, que carregaven de significat afectiu: a diferència de Pier Paolo Pasolini, que proposava un manierisme neorealista, visionari i ple de cites d'art en la recuperació de la realitat degradada, Emmer va partir de 'treball artístic limitat a interpretar-lo amb el rodatge.Del "racconto" al ensayo: el último cine sobre arte de Luciano Emmer de Guillermo G. Peydró. A: Sesión no numerada: revista de letras y ficción audiovisual, ISSN-e 2173-5123, Nº. 3, 2013 (Ejemplar dedicado a: Series de televisión (2000-2010)), págs. 156-179
Carosello Emmer també va treballar com a director de publicitat: el mateix tema que el primer Carosello, que tenia les diverses cortines que es van obrir un darrere l'altre, va ser rodat per Luciano Emmer. Tota una generació d'artistes va passar per davant de la seva càmera per interpretar els anuncis que va emetre el famós programa de primera hora del vespre: de Totò («Mi faccio un brodo? Ma me lo faccio doppio!») a Walter Chiari («Solo io mi chiamo Yoga»), de Mina (Industria Italiana della Birra) a Carlo Dapporto (Durban's), de Paolo Panelli («Ercolino sempre in piedi») a Aldo Fabrizi («Avanti c'è posto»), de Dario Fo («Supercortemaggiore, la potente benzina italiana») a Sandra Milo («Confidenziale»), d'Alighiero Noschese («Un Ramazzotti fa sempre bene!») a Pippo Baudo i Alberto Rabagliati («La famiglia senza guai»), del Quartetto Cetra («Tricofilina? Sì sì») a Marisa Del Frate («Voglio la caramella che mi piace tanto»), d'Edoardo Vianello («Voglio la Vespa!») a Umberto Bindi («Dieta Salus!»).Il Carosello di Luciano Emmer e la fine del grande cinema della réclame, Cinefilia Ritrovata, 26 de juny de 2018
Filmografia Llargmetratges Domenica d'agosto (1950) Parigi è sempre Parigi (1951) Le ragazze di piazza di Spagna (1952) Terza liceo (1954) Camilla (1954) Il bigamo (1956) Il momento più bello (1957) La ragazza in vetrina (1961) Sposi (1987) - Co-regia Basta! Ci faccio un film (1990) Basta! Adesso tocca a noi (1990) Una lunga lunga lunga notte d'amore (2001) L'acqua... il fuoco (2003) Televisió Geminus (1969) K2 + 1 (1971)
Referències
Bibliografia Guglielmo Moneti, Luciano Emmer, Il Castoro Cinema n. 155, Editrice Il Castoro, 1992 Enrico Ghezzi, Stefano Francia di Celle, Mister(o) Emmer l'attenta distrazione, Associazione Cinema Giovani, Torino, 2004 Enllaços externs Luciano Emmer a sapere.it
Categoria:Directors de cinema milanesos Categoria:Guionistes milanesos Categoria:Morts a Roma Categoria:Guanyadors del Globus d'Or Categoria:Escriptors italians morts al segle XXI Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1918