Limba noastră en (en català, la Nostra Llengua) és l'himne nacional de la República de Moldàvia des del 1994. La lletra va ser escrita pel poeta romanès Alexei Mateevici (1888 - 1917) nascut a Besarabia i la música va ser composta per Alexandru Cristea (1890 - 1942). El poema original conté dotze estrofes, de les quals cinc van ser usades per a l'himne. Estan marcades en negreta.
Abans del 1994, l'himne de la República de Moldàvia va ser el mateix que l'himne de Romania. Les autoritats comunistes van usar la poesia com a lletra de l'himne, argumentant que no s'especifica si es tracta de l'idioma romanès o de l'idioma moldau, encara que el concepte de "llengua moldava" ni existia en el temps d'Alexei Mateevici. El vers "va despertar de la son de la mort" fa pensar en la lletra de l'himne de Romania.
Limba noastră Limba noastră-io comoară În adâncuri înfundată Un şirag de Piatra Rara Pe moşie revărsată.
Limba noastră-i foc ce crema Intr-1 neam, ce fără veste Sa trezit din somn de moarte Ca Viteazul din poveste.
Limba noastră-i Numai cântec, Doina dorurilor noastre, Roi de fulgere, ce SPINTEC Nouri Negri, Zari albastre.
Limba noastră-i graiul pâinii, Cand de VANT es Misca vara; In rostirea ei bătrânii Cu sudori sfinţit-au tara.
Limba noastră-i Frunza verd, Zbuciumul din Codrii veşnici, Nistrul lin, ce-n valuri perd Ai luceferilor sfeşnici.
Nu veţi plânge-atunci amarnic, Ca vaig veure-i limba prea saraca, Şi-ti Vedea, CAT II de darnic Graiul Ţării noastre Draga.
Limba noastră-i Vechi izvoade. Povestiri din alte vremuri; Şi citindu-li 'nşirate, - Et-nfiori adânc şi tremuri.
Limba noastră Ii aleasă Să ridice slava-n ceruri, Să ne spiue-n Hram şi-ACASA Veşnicele adevăruri.
Limba noastra-i Limba Sfanta, Limba vechilor cazanii, Care o plâng şi care o canta Pe la Vatra lor ţăranii.
Înviaţi-Va donar graiul, Ruginit de multa vreme, Stergeţi slinul, mucegaiul A l'uitării 'n care geme.
Strângeţi Piatra lucitoare Ce din Soare es aprinde - Şi-ti avea în revărsare Un potop nou de cuvinte.
Răsări-va o comoară În adâncuri înfundată, Un şirag de Piatra Rara Pe moşie revărsată.
Traducció Traducció no oficial:
La nostra llengua és un tresor Submergit en grans abismes Un rosari de pedres rares Escampades sobre l'antiga terra.
La nostra llengua és foc que crema En un poble, que de cop i volta Va despertar de la son de la mort Com el valent dels contes.La nostra llengua és pura música, El càntic dels nostres anhels, Eixam de raigs, que travessen Negres núvols i horitzons blaus.
La nostra llengua és la veu de el pa, Mogut a l'estiu pel vent, Parlant-lo, els vells Amb la seva suor van santificar el país.La nostra llengua és una fulla verda,El tumult dels boscos eterns,El tranquil Nistru, que en les seves ones perdLes torxes dels estels.No plorareu amb amargor Per la pobresa de la vostra llengua, Veureu que generosa és La parla del nostre estimat país.
La nostra llengua és antigues cròniques. Contes de temps oblidats; Passant per les seves pàgines T'estremeixes i tremoles.
La nostra llengua va ser triada A aixecar lloances als cels, Per parlar en altars i en cases La saviesa de la veritat eterna.La nostra llengua és llengua santa,Llengua d'antics sofriments,Que ploren i que cantenA la seva terra ancestral els camperols.Ressusciteu per tant la vostra parla, Corroïda pel temps, Traieu el greix i la floridura De l'oblit en la qual va ser sumida.
Recolliu la pedra brillant Encesa pel mateix sol - I tindreu al vessant Un diluvi nou de paraules.Ressuscitarà un tresorSubmergit en grans abismes,Un rosari de pedres raresEscampades sobre la vella terra.'''
Referències
Categoria:Romanès Categoria:Cultura de Moldàvia Categoria:Himnes nacionals