va ser un compositor i mestre de capella valencià del , actiu entre Xàtiva i Roma, vinculat a la basílica de Santa Maria in Trastevere i a la col·legiata de Xàtiva, del qual s’ha conservat parcialment l’obra sacra, especialment el motet O vere Deus o Motet dels terratrèmols.

Biografia Portell va néixer a Xàtiva el 15 de gener de 1692, com consta al registre parroquial de la col·legiata de Santa Maria, amb el nom de Joseph Antoni Jacinto Portell, fill de Thomàs Portell i Bernarda Martinis. Durant la infantesa i adolescència formà part dels diputats i acòlits de la col·legiata xativina, on rebé la formació musical inicial amb Francisco Zacarías Juan, mestre de capella del temple entre 1692 i 1714. Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva consignen que el 10 d’octubre de 1713 va ser promogut d'escolanet a acòlit (clergue jove). La seva plaça com a acòlit fou traspassada a Joan Cabanes el 13 d'agost de 1716 «per ausència de Jusep Portell», fet que podria indicar que ja no era a Xàtiva en aquella data.

En tot cas, és documentat que cap a 1721 ja es trobava a Itàlia, on completà la seva formació amb el pedagog sienès Girolamo Michelangelo Chiti, mestre de capella de Sant Joan del Laterà, i col·laborà amb la comunitat espanyola a Roma, especialment a l’església de San Giacomo degli Spagnoli.

A Roma, Portell (sovint documentat com Giuseppe Portelli) exercí com a compositor vinculat a diverses esglésies, i el 1727 fou nomenat mestre de capella de Santa Maria in Trastevere, càrrec en què substituí Matteo Pioselli. Paral·lelament acceptà encàrrecs per a altres temples romans, com Santa Maria de Montserrat de la Corona d’Aragó, per a la qual compongué diverses misses, entre elles tres per a la festivitat de la Candelera. Va participar en cors d'algunes composicions, com en el 1728 quan participa en el tercer cor de la música per a la basílica de San Giacomo degli Spagnoli, composta per Biordi.

El 16 de desembre de 1728 la col·legiata de Xàtiva el designà mestre de capella en substitució del difunt Vicent Menor, decisió motivada per la reputació adquirida a Roma, i el 20 de febrer de 1729 deixà el magisteri trasteverí per tornar al seu país.Etiam, determinaren povehir el magisteri de capella; y havent-se votat, convingeren, tots los damunt señors, en què sí. Y es votà per mossén Josep Portell, atenent als serviciis, que té en la iglésia, fets, havent servit de diputat y acòlit y ser molt suficient y estar mestre de capella en la basílica de Santa Maria Transtiberim de Roma, y la gran fama que té de hàbil. La qual provisió repugnà el senyor deà, votant que no es provira ara. Y votà per el licenciado Fernando Acuña. Y en este dia es rebé acte de dita provissió per Juan Baptista Sanchis, a favor de dit Portell.El seu retorn es formalitzà el 23 d’abril de 1729, i des d’aleshores residí a Xàtiva fins a la mort, en un context de ciutat encara devastada per les conseqüències de la Guerra de Successió.

Com a mestre de capella de la col·legiata, Portell assumí la direcció musical i la formació dels escolanets, tot i que la documentació capitular recull diversos advertiments per poca cura en l’ensenyament i per irregularitats en la gestió de les subvencions destinades als nois. A mitjan segle XVIII el cabildo detectà desajustos en els comptes de l’administració dels escolanets, que obligaren Portell a cobrir part del dèficit i motivaren discussions sobre la possible apropiació de la seva casa com a compensació després de la seva mort.

Malgrat aquests problemes administratius, les fonts no consignen retrets rellevants a la seva tasca artística, i la seva actuació musical fou considerada correcta pel cabildo, que continuà confiant-li responsabilitats en actes solemnes.

Obra L’inventari de la música de la col·legiata elaborat pel seu successor Antonio Molina registra un total de 199 obres, de les quals 79 corresponen a Portell, totes de caràcter sacra. Aquest fons incloïa també composicions d’altres autors valencians i castellans, així com alguns italians, i suggereix que Portell podria haver compost igualment música profana que no arribà a dipositar-se a l’arxiu.

L’arxiu musical de la col·legiata de Xàtiva fou destruït durant la Guerra Civil espanyola, de manera que només s’ha conservat una de les 37 peces catalogades com a motets: el motet a quatre veus O vere Deus, conegut també com a Motet dels terratrèmols. Aquesta obra, escrita en Fa major amb modulació a Si bemoll major i de textura predominantment homofònica, és una rogativa composta arran del terratrèmol de 1748 que afectà Xàtiva i altres comarques valencianes.

Portell participà en actes rellevants de la vida cívica i religiosa de Xàtiva, com la visita del rei Ferran VI d'Espanya l’agost de 1746, en què formà part d’una orquestra que actuà diversos dies amb una plantilla d’instruments de corda i vent. En aquesta ocasió Portell hi intervingué com a violinista i probablement com a responsable de l’organització musical, en qualitat de mestre de capella.

Josep Portell Martínez morí a Xàtiva el 5 de març de 1758, deixant pendent la regularització d’alguns comptes relacionats amb l’administració dels escolanets. Després de la seva mort, el cabildo condonà el deute a canvi dels papers de música que els seus hereus donaren a la col·legiata, documentats en actes on es fa constar el seu dipòsit a l’arxiu. El coneixement actual de la seva figura i obra depèn, en gran manera, d’aquestes fons capitulars i de l’estudi musicològic modern que en reconstrueix la biografia i contextualitza el motet O vere Deus.

Notes

Referències

Categoria:Compositors valencians del segle XVIII Categoria:Músics xativins Categoria:Xativins històrics Categoria:Compositors valencians contemporanis Categoria:Morts el 1758 Categoria:Compositors valencians del segle XVII Categoria:Compositors nascuts al segle XVII Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Morts a Xàtiva Categoria:Valencians nascuts al segle XVII Categoria:Valencians morts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1692