miniatura|Júpiter i Saturn 5 dies abans de la gran conjunció de 2020. A la fotografia, feta des de l'hemisferi sud, s'hi observa també la Lluna creixent. La gran conjunció és una conjunció de Júpiter i Saturn, moment en el qual aquests dos planetes apareixen molt propers al cel terrestre. Es produeix aproximadament cada 20 anys quan Júpiter "avança" a Saturn en la seva òrbita. El 21 de desembre de 2020 va tenir lloc la gran conjunció de 2020, la més pròxima en cel nocturn des del 1226. La propera amb característiques similars serà el març de 2080.
La distància angular a la qual s'observen els dos gegants gasosos durant la gran conjunció varia depenent de l'any, i també la dificultat de ser observada, depenent de la seva proximitat amb el Sol. Quan el fenomen té lloc prop de l'oposició, la retrogradació causa una triple conjunció com la que va tenir lloc el 1980 -1981, quan Júpiter i Saturn van fer tres conjuncions en pocs mesos.
Durant una gran conjunció els planetes s'observen molt propers al cel terrestre, però segueixen a milions de quilòmetres de distància l'un de l'altre. Les grans conjuncions, són anomenades "fantàstiques" per la seva raresa, pel fet de ser una de les més properes i pel fet de participar-hi dos planetes fàcilment observables a ull nu.
Mecànica celeste Freqüència De mitjana, les grans conjuncions es produeixen cada 19,859 anys, o 7.253,46 dies. Aquesta és la freqüència mitjana en la que Júpiter "avança" a Saturn en la seva òrbita, degut a l'efecte combinat del període orbital de Júpiter (11,9 anys) i del de Saturn (29,5 anys). A la pràctica, la posició variable de la Terra a la seva òrbita, fa que les grans conjuncions s'avancin o s'endarrareixin diversos mesos de la mitjana de 19,859 anys. miniatura|363x363px|Fotografia de la gran conjunció del 2020 feta dos dies abans de l'aproximació més propera de Júpiter (inferior dreta) i Saturn (superior esquerra), separats aproximadament per 15 minuts d'arc. A la fotografia es poden també observar els quatre satèl·lits galileans de Júpiter.
Separació aparent entre planetes Les grans conjuncions més recent es van produir el 31 de maig de 2000 i el 21 de desembre de 2020. Durant la gran conjunció de 2020, els dos planetes van estar separats al cel per un mínim de 6 minuts d'arc, la distància angular més propera entre els dos planetes des de 1623, i la més propera observable en el cel nocturn des de 1226. La proximitat és el resultat de la combinació de la inclinació de les òrbites de Júpiter i Saturn respecte el pla de l'eclíptica.
El pla orbital de Saturn es troba inclinat a 2,485 graus respecte al de la Terra i el de Júpiter 1,303 graus. Els nodes ascendents d'ambdós planetes són similars: 100,6 graus per a Júpiter i 113,7 graus per a Saturn, de manera que, si Saturn es troba per sobre o per sota del pla orbital de la Terra, Júpiter també ho serà. Com que les direccions d'inclinació de l'órbita de Júpiter i Saturn s'alineen raonablement bé, s'esperaria que cap aproximació més propera sigui mai pitjor que la inclinació de l'órbita de Saturn (2,485°) menys la de Júpiter (1,303º). Entre l'any 1 i el 3000 les distàncies màximes de conjunció van ser d'1,3 graus el 1306 i el 1940. Les conjuncions dels dos anys es van produir quan els planetes es van inclinar més fora del pla: longitud 206º (sobre del pla) el 1306 i 39º (sota del pla) el 1940.
Punt on té lloc la gran conjunció
Cada conjunció té lloc aproximadament 120º separada de l'anterior, de manera que després de cada cicle de tres conjuncions, la quarta torna a caure molt propera al punt on s'ha iniciat el cicle: 8° a l'est de l'original. Aquest fet, sumat a que les conjuncions planetàries tenen lloc a l'eclíptica, provoca que cada tres o quatre cicles, la gran conjunció tingui lloc sobre un "grup" de constel·lacions del zodíac diferents, cosa que va propiciar presagis i especulacions astrològiques en el passat. La ubicació al cel de cada conjunció fa un cicle complet en relació amb les estrelles de mitjana cada 2.634 anys.
Triple conjunció miniatura|La triple gran conjunció de 1981. A causa de la seva retrogradació, Júpiter i Saturn van fer tres conjuncions en pocs mesos.|301x301px Alguns anys, a causa de la retrogradació dels planetes al cel, hi ha més d'una gran conjunció en una mateixa temporada. Això passa quan la conjunció es produeix prou a prop de l'oposició. Aquest fenomen s'anomena triple conjunció, i no és exclusiva de les grans conjuncions.
En aquest escenari, Júpiter i Saturn ocuparan la mateixa ascensió dreta en tres ocasions o la mateixa longitud eclíptica en tres ocasions, depenent de la definició de "conjunció" que s'utilitzi.
La triple conjunció més recent es va produir el 1980 - 1981, mentre que la següent tindrà lloc el 2238 i el 2239.
Trànsits i ocultacions Basat en les efemèrides planetàries, s'han pogut calcular les quatre trànsits o ocultacions passades i futures més properes: una al passat prehistòric distant (1 de juny del 6856 aC) i tres al futur llunyà (16 de febrer del 7541, 17 de juny del 7541 i el 25 de febrer del 8674).
Tal com es calcula que va ocòrrer en la passada ocultació de 6856 aC, durant l'ocultació del 17 de juny de 7541, les alineacions entre els dos planetes seran tan properes que el disc de Saturn serà ocultat totalment per Júpiter, mostrant només els anells, sobresortint rere Júpiter.
En el cas del 16 de febrer del 7541 i del 25 de febrer del 8674, es calcula que Júpiter transitarà sobre Saturn ocultant parcialment el seu disc.
Com que la precisió de les posicions planetàries en un futur tan llunyà no es pot predir amb exactitud, les fonts difereixen sobre la naturalesa exacta d'aquests trànsits i ocultacions.
Grans conjuncions del 1200 al 2400 La següent taula mostra les grans conjuncions vistes des de la Terra del 1200 al 2400. Data (mes/dia/any)Longitud (graus)Distància entre planetes (minuts d'arc)Elongació* (graus)SèrieVisibilitatTriple Conjunció04/16/1206066.865.3023.02?03/04/1226313.802.1 -048.63Sí09/21/1246209.662.3013.54No07/23/1265079.957.3 -058.55Sí12/31/1285318.010.6019.86?12/24/1305220.471.5 -070.01SíSí04/20/1306217.875.5170.71SíSí07/19/1306215.778.6082.51SíSí06/01/1325087.249.2 -000.42No03/24/1345328.221.2 -052.53Sí10/25/1365226.072.6 -003.74No04/08/1385094.443.2058.85Sí01/16/1405332.129.3018.16No02/10/1425235.270.7104.11SíSí03/19/1425234.472.4 -141.61SíSí08/24/1425230.676.3062.61SíSí07/13/1444106.928.5 -015.92No04/07/1464342.138.2 -052.63Sí11/17/1484240.268.3 -012.34No05/25/1504113.418.7033.55?01/30/1524345.846.1019.16No09/17/1544245.169.2053.41Sí08/25/1563125.306.8 -042.12Sí05/02/1583355.952.9 -051.23Sí12/17/1603253.859.0 -017.64No07/16/1623131.905.2012.95No02/24/1643000.159.3018.86No10/17/1663254.859.2048.71Sí10/23/1682143.515.4 -071.82SíSí02/08/1683141.111.6175.82SíSí05/17/1683138.915.8077.52SíSí05/21/1702010.863.4 -053.53Sí01/05/1723265.147.7 -023.84?08/30/1742150.827.8 -010.35No03/18/1762015.669.4014.56No11/05/1782271.144.6044.91Sí07/16/1802157.739.5041.32Sí06/18/1821027.172.9 -062.93Sí01/26/1842281.132.3 -027.14?10/20/1861170.247.4 -039.55Sí04/17/1881033.074.5003.86No11/28/1901285.426.5038.31Sí09/08/1921177.358.3011.12No08/06/1940045.271.4 -089.83SíSí10/21/1940041.174.1 -165.73SíSí02/14/1940039.977.4073.33SíSí02/18/1961295.713.8 -034.54?01/01/1981189.863.7 -091.45SíSí03/06/1981188.363.3 -155.95SíSí07/25/1981185.367.6062.75SíSí05/28/2000052.668.9 -014.66No12/21/2020300.306.1030.21?11/04/2040197.872.8 -024.62?04/08/2060059.667.5041.73Sí03/15/2080310.806.0 -043.74Sí09/18/2100204.162.5029.55?07/15/2119073.257.5 -037.86Sí01/14/2140315.114.5022.71?02/20/2159215.371.2 -050.32Sí05/28/2179080.649.5016.13No04/08/2199325.625.2 -050.04Sí11/01/2219221.763.1006.85No09/06/2238093.239.3 -067.66SíSí01/12/2239090.247.5161.36SíSí03/22/2239088.445.3089.96SíSí02/02/2259329.633.3019.61?02/05/2279231.969.9 -080.32SíSí05/07/2279229.973.8 -172.62SíSí08/31/2279227.274.9073.32SíSí07/12/2298100.628.3 -006.03No04/26/2318339.841.8 -051.84Sí12/01/2338237.366.3 -007.45No05/22/2358107.518.5050.76Sí02/18/2378343.750.5019.41No10/02/2398240.765.9058.22Sí *L'elongació és la distància angular del Sol en graus (el cel durant l'alba apareix com a nombre negatiu). Elongacions entre –20º i 20º, indiquen que el Sol es troba prou a prop de la conjunció com per fer que sigui difícil o impossible d'observar, tot i que variarà depenent de la latitud geogràfica des d'on s'observi. En el moment exacte de la conjunció, aquesta no és visible arreu, ja que es pot trobar per sota de l'horitzó o de dia depenent del lloc de la Terra.
Grans conjuncions notables +Llista de grans conjuncions properes dels tres primers mil·lennis, que consisteix en tots els esdeveniments de menys de 9,95 minuts d'arc, a més d'altres esdeveniments notables seleccionats).DateCoordenades eclíptiquesSeparació (minuts d'arc)VisibilitatNotes1 de març del 1793 aC153.4°1.3VespreLa conjunció més propera entre la prehistòria i el segle 46 dC. Part d'una triple conjunció.28 de desembre del 424 aC322.8°1.5Vespre, difícil de veure6 de març del 372316.6°1.9MatíLa conjunció més propera dels primers tres mil·lennis dC.31 de desembre del 431320.6°6.2Vespre, difícil de veure13 de setembre del 709130.8°8.3Matí, part d'una triple conjunció22 de juliol del 769137.8°4.3Massa a prop del Sol per ser visible11 de desembre del 1166303.3°2.1Vespre, difícil de veure4 de març del 1226313.8°2.1Matí25 d'agost del 1563125.3°6.8Matí16 de juliol del 1623131.9°5.2Vespre, difícil de veure (especialment des de l'hemisferi nord)21 de desembre del 2020300.3°6.1Vespre, difícil de veure (especialment des de latituds nord, no visible a l'Antàrtida (mal angle, Sol d'estiu)Longitud heliocèntrica de 303 graus més propera a la longitud ideal de intersecció del pla òrbita de 317 graus per a la proximitat (J2000)15 de març del 2080310.8°6.0Matí, difícil de veure des de mitges i altes latituds nord24 d'agost del 2417119.6°5.4Matí, difícil o impossible de veure des d'algunes parts de l'hemisferi sud i l'àrtic6 de juliol del 2477126.2°6.3Vespre, més fàcil de veure a l'hemisferi sud25 de desembre del 2874297.1°2.3Vespre, el sol estival dificultarà la visió a l'Antàrtida19 de març del 2934307.6°9.3Matí8 de març del 4523287.8°1.0Matí, difícil o impossible de veure des de latituds altes del nord i l'àrea del Pol sudLa conjunció més propera en un període de gairebé 14.400 anys
Gran conjunció del 7 aC En estudiar la gran conjunció de 1603, Johannes Kepler va teoritzar que l'estrella de Betlem podria haver estat l'aparició d'una gran conjunció. Va calcular que es va produir una triple conjunció de Júpiter i Saturn el 7 aC (−6 en numeració d'anys astronòmics).
Gran conjunció del 1563 Els astrònoms de la Universitat Jagellònica (Jan Muscenius, Stanisław Jakobejusz, Nicolaus Schadeck, Petrus Probosczowicze entre altres) van observar la gran conjunció de 1563 per comparar les taules alfonsines (basades en un model geocèntric) amb les taules pruteniques (basades en l'heliocentrisme copernicà).
A les taules pruteniques, es predia que Júpiter i Saturn es trobarien tan a prop l'un de l'altre que hi hauria una ocultació (la separació angular real va ser de 6,8 minuts d'arc el 25 d'agost de 1563). Les taules alfonsines suggerien que la conjunció s'hauria d'observar un dia diferent, i al dia indicat per les taules alfonsines la separació angular era de 141 minuts d'arc. Comparant les prediccions amb les observacions, els astrònoms van suggerir seguir les prediccions copernicanes ja que havien resultat més precises, i entre 1578 i 1580, es varen impartir tres conferències sobre sobre l'heliocentrisme copernicà.
Gran conjunció del 2020