Eduardo Lourenço de Faria (São Pedro de Rio Seco, freguesia d'Almeida, Beira Interior Norte, Portugal, 23 de maig de 1923 - Lisboa, 1 de desembre de 2020) fou un escriptor, assagista, professor universitari, filòsof, crític literari i intel·lectual portuguès.
Nascut en el llogaret, al costat de la frontera espanyola de Fuentes de Oñoro, va traslladar-se a Guarda, després a Lisboa i posteriorment a Coïmbra, on cursà estudis en Ciències Històrico-Filosòfiques a la Universitat de Coimbra el 1946. Més endavant, el 1949 es trasllada a França, amb una beca de pràctiques de la Fundació Fulbright per fer pràctiques a la Universitat de Bordeus. El 1953 va iniciar una carrera acadèmica, després d'haver impartit classes a diverses universitats europees i americanes, i va exercir com a lector de cultura portuguesa a la Universitat d'Hamburg, de Heidelberg, de Montpeller i de Grenoble, entre d'altres. Després d'una etapa a la Universitat Federal de Bahia, com a professor visitant de filosofia, es va traslladar a França el 1960, per invitació de la Universitat de Grenoble. Però aviat es va traslladar a Niça, on es retiraria el 1988 com a "mestre de conferències associades". Manté la seva residència a Vence fins i tot durant el període en què ocupà el càrrec d'assessor cultural a l'ambaixada portuguesa a Roma. Durant molt de temps alternà la seva vida entre França i Portugal, amb una breu estada a Brasil. Només la mort de la seva dona, Annie Salomon, una reconeguda hispanista, el 2013, el va fer tornar definitivament a Portugal. Entre el 2002 i el 2012 fou administrador de al Fundació Calouste. L'any 2000, a iniciativa seva, es va crear el Centre d'Estudis Ibèrics de Guarda, que integra entitats acadèmiques de Portugal i Espanya, i des de 2004 lliura un premi amb el seu nom. El 2016 va passar a formar part del Consell d'Estat de Portugal per invitació de president Marcelo Rebelo de Sousa. També fou director de les revistes Finisterra: revista de reflexão e crítica i Estudos Anterianos.
La seva obra assagística està composta per múltiples títols i assajos, relacionats amb la història, la filosofia, la pràctica totalitat de les ciències socials i la literatura. Des de 1949, any en què es publica Heterodoxia, el seu primer llibre, la producció literària d'Eduardo Lourenço descriu l'ànima portuguesa a través d'una profunda indagació, i sobre la identitat nacional del seu país i el paper que li ha tocat jugar a la història, així com amb Europa, Brasil i Espanya.
Publicacions O Canto do Signo: existência e Literatura (1953) Sentido e Forma da Poesia Neo-Realista (1968) Fernando Pessoa Revisitado. Leitura Estruturante do Drama em Gente (1973) Tempo e Poesia (1974) Os Militares e o Poder (1975) El fascismo nunca existió (1976) El laberinto de la saudade: psicoanálisis mítico del destino portugués (1978) O Complexo de Marx ou o Fim do Desafio Português (1979) Poesia e Metafísica. Camões, Antero, Pessoa (1983) Fernando, Rei da Nossa Baviera (1986) Nosotros y Europa o las dos razones (1988) Nós e a Europa ou as Duas Razões (1990) Europa desencantada: para una mitología europea (1994) Cultura e Política na Época Marcelista (1996) O Labirinto da Saudade (1994), O Esplendor do Caos (1998) Portugal como Destino (1999) Do Colonialismo como Nosso Impensado (2014) O Canto do Signo (2017)
Reconeixements Premi Antonio Sergio (1992) Doctor honoris causa per la Universitat Federal de Rio de Janeiro (1995) Premi Luís de Camões (1996) Doctor honoris causa per la Universitat de Coimbra (1996) Doctor honoris causa per la Universitat Nova de Lisboa (1998) Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres de França (2000) Premi Vergílio Ferreira (2001) Medalla d'Or de la ciutat de Coimbra (2001) Cavaller de la Legió d'Honor francesa (2002) Doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya (2006) Premi Extremadura a la Creació a la trajectòria d'un autor iberoamericà rebut a Espanya, (2006) Orde del Mèrit Civil espanyola (2009) Premi Vasco Graça Moura (2016) Premi Pessoa (2011) Nominació al Premi Príncipe de Asturies de las Ciencias Sociales (2011) Premi Jacinto do Prado Coelho, per la obra Tempo da Música, Musica do Tempo (2013)
Referències
Enllaços externs Entrevista a Eduardo Lourenço , de Luciana Leiderfarb i António Pedro Ferreira per a l'Expresso: "Eduardo Lourenço (1923-2020): “Não sei fazer outra coisa a não ser pensar”"
Categoria:Professors de la Universitat de Coïmbra Categoria:Filòsofs portuguesos Categoria:Crítics literaris portuguesos Categoria:Persones del districte de Guarda Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Bolonya Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Alumnes de la Universitat de Coïmbra Categoria:Morts a Lisboa Categoria:Professors de la Universitat d'Hamburg Categoria:Professors de la Universitat de Heidelberg Categoria:Professors de la Universitat de Grenoble-Alps Categoria:Morts el 2020 Categoria:Assagistes portuguesos del segle XXI Categoria:Assagistes portuguesos del segle XX Categoria:Artistes del Nord (Portugal) Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XXI Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors portuguesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1923