miniatura|279x279px|Publicitat anti-marxista Crítica al socialisme, és qualsevol crítica dels models d'organització econòmica socialistes i de la seva viabilitat, així com de les implicacions polítiques i socials de l'adopció d'aquest sistema. Algunes crítiques no es dirigeixen cap al socialisme com a sistema, sinó més aviat cap al moviment socialista, partits o els estats existents. Alguns crítics consideren que el socialisme és un concepte purament teòric que hauria de ser criticat per raons teòriques (com en el problema de càlcul econòmic i el debat de càlcul socialista) mentre que altres sostenen que existeixen certs exemples històrics i que es pot criticar per raons pràctiques. Com que hi ha molts models de socialisme, la majoria de les crítiques se centren en un tipus específic de socialisme i en l'experiència de la planificació econòmica de tipus soviètic que pot no aplicar-se a totes les formes de socialisme, ja que els diferents models de socialisme entren en conflicte entre si per qüestions de propietat de la propietat, la coordinació econòmica i com s'ha d'aconseguir el socialisme. Els crítics de models específics de socialisme podrien defensar un tipus de socialisme diferent.
Segons l'economista d'Austrian School Ludwig von Mises, un sistema econòmic que no utilitza diners, el càlcul financer i els preus de mercat no serà capaç de valorar efectivament els béns d'equip i coordinar la producció i, per tant, el socialisme és impossible perquè no té la informació necessària per realitzar el càlcul econòmic.Von Mises, Ludwig (1936) . Socialism: An Economic and Sociological Analysis (edició anglesa). pàg. 119. Un altre argument central enfrontat als sistemes socialistes basat en la planificació econòmica es basa en l'ús de coneixement dispers. El socialisme és inviable en aquest punt de vista perquè la informació no pot ser agregada per un organisme central i efectivament utilitzada per formular un pla per a tota una economia, perquè fer-ho donaria lloc a senyals de preus distorsionats o absents.F. A. Hayek, (1935), "La naturalesa i la història del problema" i "L'estat actual del debat", a F.A. Hayek, ed. Planificació econòmica col·lectivista , p. 1–40, 201–243. Altres economistes critiquen models de socialisme basats en economia neoclàssica per la seva dependència dels supòsits defectuosos i poc realistes d'equilibri econòmic i eficiència del pareto. Alguns filòsofs tenen també va criticar els objectius del socialisme, argumentant que la igualtat esgota les diversitats individuals i que l'establiment d'una societat igual hauria de comportar una forta coacció.Jo, Peter. Socialisme. A Companion to Contemporary Political Philosophy ", editors Goodin, Robert E. i Pettit, Philip. Blackwell Publishing, 1995, pàg. 339 "La igualtat extrema passa per alt la diversitat de talents, gustos i necessitats individuals, i estalviar en una societat utòpica d'individus desinteressats comportaria una forta coacció; però, fins i tot a falta d'aquest objectiu, hi ha el problema de donar un reconeixement raonable a les diferents necessitats i gustos individuals (per feina o lleure) i talents. És cert, per tant, que més enllà d'algun punt, la recerca de la igualtat es troba en criteris de necessitat o mèrit controvertits o contradictoris ". Els crítics del moviment polític socialista solen criticar els conflictes interns del el moviment socialista creant una mena de "responsabilitat nul·la".
Liberals econòmics i Drets llibertaris consideren propietat privada dels mitjans de producció i el mercat com a entitats naturals o drets morals que són centrals en les seves concepcions de llibertat i llibertat i veuen la dinàmica econòmica del capitalisme immutable i absoluta. Com a resultat, perceben propietat pública dels mitjans de producció, cooperatives i planificació econòmica com a infraccions a la llibertat.
Crítica de la planificació centralitzada Senyals de preus distorsionats o absents El problema de càlcul econòmic és una crítica a la planificació econòmica central que existeix en algunes formes de socialisme. Va ser proposat per primera vegada el 1854 per l'economista prussià Hermann Heinrich Gossen. "[…] nur durch Feststellung des Privateigenthums […] deren Lösung die Kräfte einzelner Menschen weit übersteigt." ("[…] només mitjançant l'establiment de propietats privades es pot trobar la mesura per determinar la quantitat de cada mercaderia que seria millor produir en determinades condicions. Per tant, l'autoritat central [que és] proposada pel comunistes per a la distribució de les diverses tasques i la seva recompensa, aviat trobarien que havia emprès una tasca la solució de la qual supera amb escreix les habilitats dels homes individuals. ") Va ser posteriorment exposat el 1902 per l'economista neerlandès Nicolaas Pierson, el 1920 per Ludwig von Mises i posteriorment per Friedrich Hayek.FA Hayek, (1935), "La naturalesa i la història del problema" i "L'estat actual del debat", om a F.A. Hayek, ed. Planificació econòmica col·lectivista , pàgines 1–40, 201–43. El problema referit és el de com distribuir els recursos racionalment en una economia. El mercat lliure es basa en el mecanisme de preus, en el qual les persones individualment tenen la capacitat de decidir com s'han de distribuir els recursos en funció de la seva voluntat de donar diners per a béns o serveis específics. El preu transmet informació incrustada sobre l'abundància de recursos, així com la seva conveniència (oferta i demanda) que al seu torn permet, sobre la base de decisions consensuades individuals, correccions que impedeixin escassetat i excedents. Mises i Hayek van argumentar que aquesta és l'única solució possible i sense la informació proporcionada pels preus de mercat, el socialisme no té un mètode per assignar racionalment recursos. Els qui estan d'acord amb aquesta crítica argumenten que és una refutació del socialisme i que demostra que una economia planificada socialista mai no podria funcionar. El debat es va produir durant els anys vint i trenta i aquest període concret del debat ha estat conegut pels historiadors econòmics com "el debat de càlcul socialista".
Mises va argumentar en un famós article del 1920 "Economic Calculation in the Socialist Commonwealth" que els sistemes de preus de les economies socialistes eren necessàriament deficients perquè si el govern posseïa els mitjans de producció,es podien obtenir arrossos per a béns d'equip ja que eren merament transferències internes de mercaderies en un sistema socialista i no “objectes d'intercanvi”, a diferència dels béns finals, per tant, no tenien preu i, per tant, el sistema seria necessàriament ineficient ja que la central els planificadors no sabrien com assignar els recursos disponibles de manera eficient. Això el va portar a declarar "que l'activitat econòmica racional és impossible en una comunitat socialista". Mises va desenvolupar la seva crítica al socialisme més completament en el seu llibre de 1922 " Socialism, An Economic and Sociological Analysis .Von Mises, Ludwig (1936). Socialism: An Economic and Sociological Analysis (edició anglesa). Londres: Jonathan Cape.
Mises va argumentar que un sistema socialista basat en una economia planificada no seria capaç d'assignar recursos de manera efectiva a causa de la manca de senyals de preus. Com que els mitjans de producció estarien controlats per una sola entitat, seria impossible aproximar els preus dels béns d'equipament en una economia planificada. El seu argument era que el socialisme havia de fracassar econòmicament a causa del problema de càlcul econòmic: la impossibilitat que un govern socialista pogués fer els càlculs econòmics necessaris per organitzar una economia complexa. Mises va projectar que sense una economia de mercat no hi hauria un sistema de preus funcional que considerava essencial per aconseguir una assignació racional i eficient de béns d'equip als seus usos més productius. Segons Mises, el socialisme fracassaria ja que la demanda no es podria conèixer sense preus. Aquests arguments van ser elaborats per economistes austríacs posteriors com HayekF. A. Hayek, (1935), "La naturalesa i la història del problema" i "L'estat actual del debat", a F.A. Hayek, ed. Planificació econòmica col·lectivista , pàgines 1-40, 201-43. i estudiants com Hans Sennholz. El 1977, Hayek va argumentar que "els preus són un instrument de comunicació i orientació que incorporen més informació de la que tenim directament" i "tota la idea que es pot aconseguir el mateix ordre basat en la divisió del treball per una simple direcció cau a terra . […] [Si] si necessiteu preus, inclosos els de la mà d'obra, per dirigir la gent a anar on sigui necessari, no podeu tenir una altra distribució excepte la del principi del mercat ".
Segons Richard Ebeling, "[el] cor de l'argument de Mises contra el socialisme és que la planificació central del govern destrueix l'eina essencial (preus de mercat formats competitivament) per la qual les persones d'una societat prenen decisions econòmiques racionals".Ebeling, Richard (1 de setembre de 1990). "La impossibilitat del socialisme". Fundació El Futur de la Llibertat. Consultat el 17 d'agost de 2020. "El cor de l'argument de Mises contra el socialisme és que la planificació central del govern destrueix l'eina essencial (preus de mercat formats competitivament) per la qual la gent d'una societat pren decisions econòmiques racionals. Per tant, el planificador socialista queda intentant dirigir l'economia col·lectivista amb els ulls embenats. No pot saber quins productes produir, les quantitats relatives a produir i la forma més adequada econòmicament de produir-los amb els recursos i la mà d'obra al seu comandament central. Això condueix al “caos planificat” o a "l'anarquia planificada" a la qual es referia "Pravda". […] Fins i tot si ignorem el fet que els governants dels països socialistes s'han preocupat molt poc del benestar dels seus propis súbdits, fins i tot si descomptem la manca de incentius personals a les economies socialistes; i fins i tot si ignorem la manca total de preocupació pel consumidor sota el socialisme, el problema bàsic continua sent el mateix: el planificador socialista més ben intencionat oes no sé què fer. "Ebeling, Richard (1 d'octubre de 2004). "Per què el socialisme és impossible". Fundació per a l'Educació Econòmica. Consultat el 17 d'agost de 2020. L'economista hongarès János Kornai ha escrit que "l'intent de realitzar el socialisme de mercat […] produeix un sistema incoherent, en el qual hi ha elements que es repel·leixen: la propietat pública i el funcionament del mercat no són compatibles ".
Els defensors de laissez-faire capitalisme argumenten que, tot i que els monopolis privats no tenen cap competència real, hi ha molts competidors potencials que els observen i si eren delien veure un servei inadequat o cobrar una quantitat excessiva per un bé o servei, els inversors començarien una empresa competidora."The Myth of Natural Monopoly " de Thomas DiLorenzo" El desenvolupament de la teoria del preu del monopoli " de Joseph Salerno. L'economista anarcocapitalista Hans-Hermann Hoppe argumenta que, en absència de preus per als mitjans de producció, no hi ha una comptabilitat de costos que dirigeixi el treball i recursos per als usos més valuosos. Segons Tibor Machan, "[sense] un mercat en què es puguin fer assignacions obeint la llei de l'oferta i la demanda, és difícil o impossible canalitzar els recursos amb respecte a les preferències i objectius humans reals ".Machan, R. Tibor, Algunes reflexions escèptiques sobre investigació i desenvolupament , Hoover Premeu.