miniatura|L'Inspector (títol original: Ревизор) comèdia teatral de Nikolai Gògol. Traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1934 dins la col·lecció Quaderns Literaris Nikolai Vassílievitx Gógol (), o Mikola Vassíliovitx Hòhol (), cognom en néixer Ianovski (, ), nascut a Veliki Soròtxintsi, Poltàvsxina, , mort a Moscou, , fou un escriptor, dramaturg i poeta ucraïnès en llengua russa.
De ben jove, es traslladà a Sant Petersburg, on intentà fer d'actor, de pintor i d'historiador, sense gens d'èxit. Derivà cap a la literatura tot conreant uns quants registres i evolucionant des d'un incipient romanticisme fins a l'anomenat realisme crític. La seva obra està amarada de pessimisme i de tortura pel sentiment del pecat, encara que intenti aplicar-hi el lenitiu del sarcasme.
Gogol va ser un dels primers a utilitzar la tècnica del grotesc, en obres com El nas, Viy, L'abric, i Nevsky Prospekt. Aquestes històries, i altres com Diari d'un boig, també han estat destacades per les seves qualitats proto-surrealistes. Segons Víktor Xklovski, l'estrany estil d'escriptura de Gógol s'assembla a la tècnica de desfamiliarització de l'ostranènia.Viktor Shklovsky. String: On the dissimilarity of the similar. Moscow: Sovetsky Pisatel, 1970. - p. 230. Les seves primeres obres, com Cavallers en una granja a prop de Dikanka, van ser influenciades per la seva educació ucraïnesa, la cultura ucraïnesa i el folklore.Ilnytzkyj, Oleh. "The Nationalism of Nikolai Gogol': Betwixt and Between?", Canadian Slavonic Papers Sep–Dec 2007. Consulta 15 juny 2008.Karpuk, Paul A. "Gogol's Research on Ukrainian Customs for the Dikan'ka Tales". Russian Review, Vol. 56, No. 2 (April 1997), pàgines 209–232. La seva obra posterior va satiritzar la corrupció política a la Rússia contemporània (L'Inspector, Ànimes mortes), encara que Gógol també va gaudir del patrocini del tsar Nicolau I, a qui li va agradar la seva obra. La novel·la Taràs Bulba (1835), l'obra de teatre Marriage (1842), i els contes El conte de com Ivan Ivànovitx es va barallar amb Ivan Nikiforovich, El retrat i El carruatge, també es troben entre les seves obres més conegudes.
Molts escriptors i crítics han reconegut la gran influència de Gógol en la literatura russa, ucraïnesa i mundial. La influència de Gógol va ser reconeguda per Fiódor Dostoievski, Mikhaïl Saltikov-Sxedrín, Rinosuc Akutagawa, Franz Kafka, Mikhaïl Bulgàkov, Vladímir Nabókov, Flannery O'Connor i altres.Nikolai Gogol // Concise Literary Encyclopedia in 9 volumes. Eugène-Melchior de Vogüé va dir: «Tots nosaltres hem sortit del capot de Gógol».
Els seus treballs més importants són la novel·la o, com ell mateix ho descrivia, el poema èpic en prosa sobre l'heroi ucraïnès Taràs Bulba (1835), la comèdia L'inspector general (1836) i sobretot la novel·la Les ànimes mortes (1842), un gran fresc sobre l'Imperi Rus encara feudal que truca a les portes del capitalisme. Escrigué una segona part d'aquesta novel·la, però l'acabà destruint pocs dies abans de morir.
Biografia Després de mediocres estudis, aquest fràgil jovencell de rostre eixut va deixar Ucraïna i va trobar un modest treball en una oficina d'un ministeri a Sant Petersburg.
L'any 1829, va fer la seua primera incursió en la literatura, publicant sota pseudònim i a compte d'autor el mediocre poema romàntic Hanz Küchelgarten. Atacat per la crítica, va haver de retirar els exemplars de les llibreries per cremar-los. Després d'aquest fracàs, va «fugir» per primera volta de Rússia i va passar dos mesos al nord d'Alemanya, sota diverses i successives falses excuses. L'any següent, va aparèixer la seua primera novel·la, la Nit de Sant Joan. El 1831 va abandonar l'administració i va esdevenir professor d'història a l'Institut patriòtic per a filles d'oficials nobles. Es va introduir als medis literaris i va ser presentat a Aleksandr Puixkin, que el va encoratjar a escriure. El seu allunyament d'Ucraïna i la nostàlgia que en resultava li van inspirar les Tardes en una granja (1831-1832). Aquest recull de contes grotescs, irònics i fantàstics, inspirats en la vida dels camperols ucraïnesos, li va guanyar la celebritat.
L'any 1833, va travessar una de les seues crisis morals i místiques que serien tan comunes en ell. Va descobrir-se una vocació d'historiador. Nomenat professor adjunt d'història a la Universitat de Sant Petersburg al juliol del 1834, les seues primeres classes (a les quals va assistir Ivan Turguénev) van provocar l'entusiasme dels alumnes; però el seu interès per la història, així com la seua popularitat com a professor es van apagar ràpidament.
Després d'aquest període, va publicar nombrosos contes, amb els reculls Arabescos (que conté, entre d'altres, La perspectiva Nevski, El retrat i El diari d'un boig) i Mírgorod. El 1836, l'obra de teatre L'inspector general (el tema de la qual li va ser suggerit per Puixkin) va ser aplaudida pels liberals i atacada pels reaccionaris i va conèixer un èxit d'escàndol a Sant Petersburg. No obstant això, una frase atribuïda al tsar Nicolau I va calmar els ànims: «Tothom n'ha rebut segons el seu rang, jo el primer». Gógol es va sentir incomprès, i tan irritat pels que li donaven suport com pels que el criticaven: tots simplificaven i manipulaven el seu pregon pensament, creien que es tractava d'una sàtira política, que l'autor se situava en contra de les institucions, mentre que ell només havia volgut denunciar els vicis i els abusos propis del gènere humà. Completament desassossegat, va fugir i va iniciar les seues peregrinacions arreu d'Europa. Sobre aquesta obra el compositor Werner Egk va musicar una òpera titulada Der Revisor, estrenada el 7 de maig de 1957 a Schwetzinger.Diccionario de la Opera, Emecé Editores España, S. A. text de Kurt Pahlen pàg. 126/27. ()
Sobre una altra idea del seu amic Puixkin, havia començat a escriure l'any 1836, tot just abans d'iniciar L'inspector general, la seua gran novel·la Ànimes mortes, la qual en la seua fe cada colp més exaltada en la seua «missió», contemplava com una obra «immensament gran», un «Leviatan», «quelcom que no corresponga a l'obra d'un home ordinari». L'any 1841, va intentar publicar-ne la primera part a Moscou, però va ser prohibida pel comitè de censura. No va ser fins després de la intervenció dels seus amics, i particularment de la senyora Smirnoff, la presentació al comitè de censura de Sant Petersburg i uns quants arranjaments, que va poder aparèixer l'any 1842. A banda de la divertida estafa projectada pel protagonista Txítxikov, aquesta novel·la fa una descripció sense concessions de la Rússia profunda, una sàtira de vegades despietada, però en la qual rau subjacent, de manera permanent, el pregon amor de Gógol per aquest país. La novel·la va provocar de nou l'èxit i l'escàndol.
L'any 1843, la seua passada experiència de mediocre funcionari de ministeri li va inspirar la magnífica novel·la El capot, el protagonista de la qual, Akaki Akàkievitx, ha esdevingut l'arquetip del petit modest funcionari rus.
Les tribulacions i els viatges tornen a començar: Itàlia, França, Alemanya, etc. L'any 1848, va fer un pelegrinatge a Jerusalem. A mesura que la seua salut s'anava degradant, i més encara la percepció que ell tenia del seu estat de salut —perquè sempre es va creure més malalt del que realment era— i que el seu sentiment religiós s'exaltava, va esdevenir més i més místic i conservador.
De retorn a Moscou, va posar-se a treballar en una segona part de Ànimes mortes, a la qual, a la manera de Dant, esperava descriure la redempció de Rússia, sortint de l'infern que ell havia descrit a la primera part de l'obra (n'havia cremat una primera versió l'any 1845). Però el seu estat físic i psíquic empitjorava sense treva. A l'inici de l'any 1852, va cremar a l'estufa de la seua cambra tots els manuscrits inèdits, inclosa la segona part de Les ànimes mortes. Hom no coneix d'aquesta segona part més que quatre capítols trobats entre els papers de l'escriptor, corresponents a la primera versió.
Va morir el 21 de febrer del 1852, debilitat pels dejunis que s'havia autoimposat per defensar-se del diable, entre les mans de metges ineptes que el van tractar amb sangoneres i el van sotmetre a altres teràpies d'una violència inaudita: banys freds, sagnies, micapans. Està enterrat al cementiri de Novodévitxi, a Moscou, prop de Bulgàkov, a qui inspiraria en la redacció de la seua gran obra: El mestre i Margarida.
Si Puixkin és considerat el més gran poeta rus, Gógol és reconegut com el primer gran narrador de Rússia. Segons la sentència d'Eugène-Melchior de Vogüé, erròniament atribuïda a Dostoievski: «Tots nosaltres hem sortit del capot de Gógol».
Estil miniatura|Entre els il·lustradors de Dead Souls hi havia Piotr Sokolov. D. S. Mirsky caracteritza l'univers de Gógol com «un dels mons més meravellosos, inesperats - en el sentit més estricte, original - mai creats per un artista amb paraules» .
Una característica de l'escriptura de Gógol és la seva visió impressionista de la realitat i la gent. Va veure el món exterior estranyament metamorfosat, un regal singular particularment evident a partir de les transformacions espacials fantàstiques en les seves històries gòtiques, Una venjança terrible i Un lloc escombrat. Les seves imatges de la natura són monticles estranys de detall, que donen lloc a un caos inconnex de les coses: «La seva gent són caricatures, dibuixades amb el mètode del caricaturista - que és exagerar les característiques destacades i reduir-les a un patró geomètric. Però aquests dibuixos animats tenen una convicció, una veracitat, i una inevitabilitat - aconseguida com a norma per petits però definitius cops de realitat inesperada - que sembla capgirar el món visible en si mateix».Mirsky, p. 191 Segons Andrei Beli, l'obra de Gógol va influir en l'aparició del romanç gòtic, i va servir com a precursor de l'absurdisme i l'impressionisme.
L'aspecte sota el qual el Gógol madur veu la realitat s'expressa per la paraula russa poshlost, que significa quelcom similar a 'trivialitat, banalitat, inferioritat', moral i espiritual, estès en algun grup o societat. Com Sterne abans que ell, Gógol era un gran destructor de prohibicions i il·lusions romàntiques. Va soscavar el romanticisme rus fent regnar la vulgaritat on només el sublim i la bella tenien abans. Caracteristica de Gógol és un sentit de superfluesa sense límits que aviat es revela com a absoluta buidor i una rica comèdia que de sobte es converteix en horror metafísic."Russian literature." Encyclopædia Britannica, 2005.
Les seves històries sovint s'entrecreuen patetisme i burla, mentre que El conte de com Ivan Ivànovitx es va barallar amb Ivan Nikiforovitx comença com una farsa alegre i acaba amb el famós dictum «És avorrit aquest món, senyors!».
Política miniatura|El primer memorial Gógol a Rússia (una estàtua impressionista de Nikolai Andréiev, 1909). miniatura|Una estàtua més convencional de Gógol als jardins de la Vila Borghese, Roma. miniatura|Gógol cremant el manuscrit de la segona part de Dead Souls, per Ilya Repin miniatura|Segell postal, Rússia, 2009.
Va sorprendre Gógol que alguns crítics interpretessin L'Inspector com una acusació del tsarisme malgrat el patrocini de Nicolau I de l'obra. El mateix Gógol, un partidari del moviment eslavòfil, creia en una missió divina inspirada tant per a la Casa de Romànov com per a l'Església Ortodoxa Russa. Igual que Fiódor Dostoievski, Gógol no estava d'acord amb aquells russos que predicaven la monarquia constitucional i el desestabliment de l'Església Ortodoxa. Gógol va veure el seu treball com una crítica que canviaria Rússia per a millor.