LOrde Militar de Savoia (italià: Ordine militare di Savoia) va ser un honor del Regne de Sardenya i posteriorment del Regne d'Itàlia, nascut el 1861, creat el 14 d'agost de 1815 pel rei Víctor Manuel I de Savoia. El 1855 va ser reformat, ja que les normes per a ser atorgat eren severes, per Víctor Manuel II, qui també va canviar la insígnia de l'orde. Amb el naixement de la República el juny de 1946, l'Orde Militar de Savoia va ser abolit i va ser rebatejat com a Orde Militar d'Itàlia.

Història esquerra|miniatura| Insígnia de l'orde militar fins al 1855 L'origen de l'Orde Militar de Savoia es remunta a la Medalla al Valor Militar atorgada per Víctor Amadeu III de Sardenya als seus soldats.

Entre 1789 i 1815, aquesta medalla va quedar en desús a causa de les repúbliques piemontesa i subalpina i el posterior règim napoleònic a Itàlia, a Savoia i Piemont. L'Orde Militar de Savoia va ser establert el 14 d'agost de 1815 pel rei Víctor Manuel I de Savoia per recompensar el mèrit i el valor guerrer "d'acord amb els estatuts annexos". Les condecoracions només es podien atorgar a individus que s'havien distingit en batalla. Com amb altres ordes eqüestres i militars, el rei i els seus successors legítims van ser declarats sobirans i grans mestres. L'orde es dividia en quatre classes: Cavallers de la Gran Creu, Comandants, Cavallers i Soldats. Es va establir una "paga" de 120 lires anuals per als cavallers i soldats no oficials, que es convertiria en una pensió per a vídues i fills menors de 15 anys. El mateix decret va abolir les medalles d'or, els destinataris de les quals havien de rebre la insígnia de Cavaller del nou orde a canvi, i les medalles de plata, els destinataris de les quals havien de rebre la classe de Soldat del nou orde militar de Savoia. Aquesta orde militar s'havia de concedir als soldats que van lluitar a l'exèrcit de Napoleó i van passar a formar part de la Legió d'Honor o l'Orde de la Corona de Ferro per mèrits militars. També es va conferir als oficials de l'Exèrcit i la Marina Reials de Sardenya, que s'havien convertit en Cavallers de l'Orde dels Sants Maurici i Llàtzer per la seva valentia, per una acció militar distingida o per una conducta notable en un esdeveniment específic. L'orde es va concedir a tothom, independentment de la religió o el rang del soldat.

El 1833, el rei Carles Albert de Sardenya, reconeixent que els requisits necessaris per a la concessió de l'Orde Militar eren massa severs, va reintroduir la concessió de Medalles al Valor (or i plata) com a recompensa per les gestes generoses realitzades en guerra i en pau pels soldats, de manera que l'Orde va caure en desús, mentre que els oficials van continuar rebent l'Orde dels Sants Maurici i Llàtzer. El 1855, Víctor Manuel II, que va succeir el seu pare Carles Albert el 1849, va decidir reviure l'Orde Militar de Savoia, com la màxima recompensa al mèrit que s'atribuïa a aquells que, al comandament de qualsevol unitat operativa, es distingien pel seu esperit d'iniciativa, perícia i valor. Amb un Reial Decret de data 28 de setembre de 1855 es va especificar que

esquerra|miniatura|Emanuele Filiberto, duc d'Aosta, amb la insígnia de la Gran Creu de l'orde militar miniatura| El Mariscal d'Itàlia Armando Diaz, Cavaller de la Gran Creu de l'Orde La tasca d'estudiar una reforma de l'orde, sobre bases substancialment noves, va ser confiada al general Giacomo Durando, qui va preveure l'atorgament de l'honor a italians i estrangers per gestes en temps de guerra, accions militars en temps de pau i per mèrits o serveis particulars prestats a l'administració militar. Les classes establertes eren Cavaller, Oficial (per a oficials generals i superiors), Comandant de Segona Classe (per a rangs superiors, coronels i capitans), Comandant de Primera Classe (més tard rebatejat com a Gran Oficial pel decret del 28 de març de 1857, destinat genèricament a oficials generals i almiralls comandants en cap o de vaixells, en guerra). A partir de 1859, es va establir que el rang superior substituiria l'inferior. També es va canviar la insígnia: la creu esmaltada blanca amb puntes triangulars, folrada d'or, tenia un escut vermell al centre amb el monograma reial "VE" en or, dos sabres creuats i la mateixa data de 1855; al revers hi havia l'escut de Savoia envoltat per les paraules "Al Merito Militare". La primera concessió de les creus per mèrit militar va coincidir amb la intervenció piemontesa a la Guerra de Crimea (1853-1856), en la qual ocasió es va concedir la Gran Creu a l'emperador Napoleó III de França, al general Alfonso La Marmora, cap de la força expedicionària piemontesa a Crimea, al mariscal francès Aimable Jean Jacques Pélissier i al general Giacomo Simpson, comandants dels exèrcits aliats.

Un cas especial és el de la concessió de l'orde el 1877, quan el diputat Francesco Crispi, més tard primer ministre, va ser guardonat amb la Creu d'Oficial per "mèrits militars a la campanya del sud d'Itàlia", convertint-se en l'únic civil que havia estat mai condecorat.

Arran del resultat del referèndum constitucional del juny de 1946 que va sancionar la fi de la monarquia i el naixement de la República Italiana, amb un decret legislatiu del 2 de gener de 1947 el nom d'Orde Militar de Savoia es va canviar a Orde Militar d'Itàlia i amb la Llei del 9 de gener de 1956, núm. 25, va tenir lloc la reorganització real de l'honor.

Classes miniatura|Humbert I de Savoia, Sobirà i Gran Mestre de l'Orde Militar de Savoia L'Ordre es va dividir originalment en quatre classes de mèrit: Cavaller de la Gran Creu Comandant Cavaller Soldat

El rang de Cavaller va substituir la Medalla d'Or al Valor Militar, i el rang de Soldat la Medalla de Plata al Valor Militar.

Amb la modificació feta el 1855 pel rei Víctor Manuel II, i l'entrada de l'orde als honors del nou Regne d'Itàlia, nascut el 1861, aquests quatre graus diferents es van modificar en cinc i el 1857 van rebre els noms de la Legió d'Honor francesa i de l'Orde dels Sants Maurici i Llàtzer sarda:

Cavaller de la Gran Creu Gran Oficial Comandant Oficial Soldat o cavaller Per a aquest darrer rang, el terme "cavaller" s'utilitzava amb més freqüència que el de "militar", tot i que el terme mai no es va abolir oficialment.

Graus Està dividit en 5 classes:

50px|Gran Creu Gran Creu: Llueix la insígnia en banda penjant sobre l'espatlla dreta amb l'Estrella al costat dret del pit. 50px|Gran Oficial Gran Oficial: Llueix la insígnia penjant del coll, amb l'Estrella al costat dret del pit. 50px|Comendatari Comanador: Llueix la insígnia penjant del coll. 50px|Oficial Oficial: Llueix la insígnia penjant d'un galó penjant del pit. La insígnia penja d'un escut d'armes. 50px|Cavaller Cavaller: Llueix la insígnia penjant d'un galó penjant del pit. El rang de Cavaller també pot ser atorgat per accions en temps de pau. 700px|centerCinta100px|center<small>Cavaller100px|center<small>Oficial100px|center<small>Comendador100px|center<small>Gran Oficial100px|center<small>Gran Creu de Cavaller

Disseny 1815–1855 miniatura| Creu d'oficial (anvers) i creu de cavaller (revers) La insígnia era una creu grega de plata per als soldats rasos i daurada per a tots els altres rangs, amb la corona reial de Sardenya d'or i plata, respectivament. La creu estava coberta d'esmalt blanc i vermell, imitant l'escut de Savoia, i estava envoltada d'una corona de llorer coberta d'esmalt verd. La insígnia era lliurada personalment pel rei en presència de les tropes classificades per tal de donar honors militars.

Els Cavallers i els Soldats portaven la insígnia penjada d'una cinta blava enganxada a la botonera de l'uniforme. Els Comandants portaven la medalla penjada d'una cinta blava al voltant del coll, mentre que els Cavallers de la Gran Creu la portaven penjada d'una faixa blava a l'alçada del maluc esquerre juntament amb una estrella platejada brodada a l'uniforme a la part alta del pit esquerre. El centre de l'estrella portava les lletres VE en un camp blau, encerclades amb el lema AL MERITO ED AL VALORE (Pel Mèrit i el Valor).

1855–1946 Després de 1855, la insígnia era una creu de fletxa envoltada d'una corona de llorer i roure . El centre portava l'any 1855 i les lletres VE amb dues espases creuades, i la creu de Savoia i el lema AL MERITO MILITARE al dors.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Ordes de cavalleria d'Itàlia Categoria:Màximes condecoracions per Valentia