Quercus brandegeei, és una espècie rara de planta que pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures blancs.
Morfologia Quercus brandegeei és un arbre perennifoli de fins a 20 metres d'alçada. Les seves fulles, de fins a 65 mm de longitud, són el·líptiques o lanceolades, sense lòbuls; el limbe foliar pot no tenir dents, o tenir-ne uns pocs de punxeguts.
Les glans de Quercus brandegeei han servit tradicionalment d'aliment bàsic als éssers humans, consumint-ne tant crues com torrades, encara que preferentment en forma d'atole, el qual es prepara barrejant les llavors, torrades i moltes, amb llet a temperatura propera a la d'ebullició.
Distribució És endèmica de la sierra La Laguna, a la zona meridional de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia Sud.SEINet, Southwestern Biodiversity, Arizona chapter Juntament amb altres fagàcies perennifòlies nord-americanes va ser denominat popularment en castellà com encina o encino (alzina) per analogia amb l'alzina (Quercus ilex) de la península Ibèrica.
Amenaces L'espècie figura a la llista vermella de la UICN com a en perill d'extinció i amenaçada per l'assecament climàtic a llarg termini i per la pèrdua d'hàbitat.Nixon, K. et al. 1998. Quercus brandegeei . Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2006. Descarregat el 23 d'agost de 2007.
Taxonomia Quercus brandegeei va ser descrita per Edward Alphonso Goldman i publicat a Contributions from the United States National Herbarium 16: 321. a l'any 1916.
Etimologia Quercus: Nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
brandegeei: epítet atorgat en honor del botànic estatunidenc, Townshend Stith Brandegee.
Referències
brandegeei