Les dones a Islàndia gaudeixen d'una bona igualtat de gènere. El 2018, el 88% de les dones en edat de treballar estan ocupades, el 65% dels estudiants que assisteixen a la universitat són dones, i el 41% dels membres del consells d'empreses són dones. Islàndia té la proporció més alta del món de dones al mercat laboral, una important dotació per a la cura dels nens per a les dones treballadores, i tres mesos de permís parental per a homes i dones.
Es pot dir que Islàndia és un dels països més feministes del món, per haver estat premiada amb aquest estatus el 2011 per segon any consecutiu. Islàndia va ser el primer país a tenir una dona presidenta, Vigdís Finnbogadóttir, elegida el 1980. També compta amb la primera dona cap de govern i obertament homosexual del món, Jóhanna Sigurðardóttir, que va ser elegida primera ministra el 2009.
En general, Islàndia gaudeix de la desigualtat de gènere més petita, segons el rànquing del Fòrum Econòmic Mundial (l'Informe de la Bretxa Global de Gènere; Global Gap Gap Report, GAP), el 0,877 (2020).La puntuació més alta és 1 (igualtat) i la més baixa és 0 (desigualtat). La diferència salarial entre dones i homes està disminuint a un ritme que conduiria a la paritat el 2068. Les dones guanyen de mitjana aproximadament el 72% dels salaris dels homes, i continuen sent objecte de violència domèstica i sexual.
Història
Era dels vikings (793-1066)
Tant els homes com les dones nòrdiques van colonitzar Anglaterra, les illes Shetland i Òrcades, i Islàndia durant les migracions de l'Era dels vikings des d'Escandinàvia. Les dones nòrdiques van viatjar junt amb els homes com a exploradores i, més tard, com a colones als poblats d'Islàndia. La colona Aud the Deep-Minded va ser una de les primeres dones islandeses conegudes. Va ser una dels quatre principals colones de la història d'Islàndia. Entre les primeres islandeses notables hi ha l'exploradora Gudrid Thorbjarnardóttir, la poeta Steinunn Refsdóttir, i Þorgerðr Egilsdóttir esposa d'Olaf el Paó. Es considera que l'era dels assentaments va acabar l'any 930 amb l'establiment de l'Alþingi.
Durant l'era dels vikings, les dones nòrdiques treballaven al camp i al comerç junt amb els homes, i sovint les deixaven al càrrec mentre els seus marits eren fora o havien estat assassinats. «Tant l'agricultura com el comerç eren empreses familiars, i sovint les dones es deixaven al càrrec quan els seus marits eren fora o havien mort. També hi ha proves que les dones podrien guanyar-se la vida en el comerç a l'era dels viking. Les balances i pesos dels comerciants trobats a les tombes de dones a Escandinàvia suggereixen una associació entre les dones i el comerç.» A Islàndia s'han trobat tallers de dones per fabricar teixits de llana. Els tèxtils s'utilitzaven com a forma de moneda a la Islàndia medieval, i ja hi havia regulacions sobre el que era moneda de curs legal a la part més antiga () de les lleis de Grágás. Islàndia exportava llana a Europa.
La societat de l'era dels vikings era dominada per homes, amb rols de gènere definits. Els morts eren enterrats amb algunes de les seves possessions; els homes van ser enterrats amb eines i armes, les dones amb joies, anells i articles per a la llar, tot i que s'han trobat joies tant en enterraments d'homes com de dones. Les dones de l'era dels vikings podien ser propietàries de les seves propietats, demanar el divorci i tenir dret a recuperar els seus dots. Si el marit d'una dona moria, ella el substituïa de manera permanent; d'aquesta manera, les dones sovint dirigien granges o realitzaven negocis. Les sagues islandeses fan referència a les dones que actuen com a infermeres i llevadores, i que atenen les ferides dels homes ferits durant la batalla.
Sufragi femení
Les dones islandeses van obtenir per primera vegada el dret de vot a les eleccions parlamentàries del 1915.
El 1845 el vot es va limitar als homes de més d'una certa edat que posseïen béns i pagaven impostos. Aquestes restriccions es van retirar amb el pas del temps i el 1903 tots els homes van poder votar excepte els treballadors agrícoles. El 1907, el dret a votar a les eleccions municipals es va estendre a totes les dones, atorgat a les vídues i dones solteres amb mitjans independents el 1882.
L'Alþingi van acordar un projecte de llei de sufragi femení el 1911, ratificat per l'Alþingi el 1913 i promulgat el 19 de juny de 1915 pel rei danès, però només va concedir el vot a les dones majors de 40 anys i no va atorgar el dret de vot als criats. En aquella època, eren unes 12.000 dones islandeses. El 1920, aquestes restriccions es van retirar després que Islàndia es convertís en un estat independent de la corona danesa el 1918.
Vaga de dones de 1975
Es diu que el 1975, les dones treballadores guanyaven un 60% menys que els seus homòlegs masculins. Moltes dones no podien treballar, ja que s'havien de quedar a casa per fer les tasques domèstiques i criar els nens. El divendres 24 d'octubre, les dones van deixar el seu llocs de treball a les 14:05 h, hora en què haurien guanyat el seu salari del dia si haguessin cobrat el mateix que els homes. L'escala de l'esdeveniment va ser molt gran, amb la participació de 25.000 dones d'un país amb només 220.000 habitants (11,3% de la població total). A Reykjavík, gairebé el 90% de les dones van participar en la vaga.
La primera vaga del 1975 va afectar moltes coses. Moltes mestres eren dones, de manera que moltes escoles van tancar. La vaga va interrompre el servei telefònic i va aturar la impressió de diaris, ja que tots els compositors eren dones. La majoria de les llars d'infants van tancar, perquè les encarregades eren dones, de manera que els homes havien de portar els seus fills a la feina. Els àpats fàcils de cuinar es van esgotar a moltes botigues, així com els dolços i els articles per distreure els nens. La vaga va continuar fins a la mitjanit, quan les dones van tornar a la feina. Les compositores van crear diaris dedicats gairebé íntegrament a la vaga de dones.
La dona va assolir l'objectiu previst, bàsicament paralitzar Islàndia durant aquell dia. Els homes es van referir a aquest dia com «el divendres llarg». Vigdís va dir que no s'hauria convertit en Presidenta d'Islàndia sense la vaga, que era el «primer pas per a l'emancipació de les dones a Islàndia», i que «va paralitzar completament el país i va obrir els ulls a molts homes». L'any següent a la vaga, Islàndia va crear el Consell per a la Igualtat de Gènere i va aprovar la Llei d'igualtat de gènere, que prohibia la discriminació de gènere en el lloc de treball i a les escoles.
Segle
La vaga es va repetir; el 1975, el 2005, el 2010 i el 2016, les dones a Islàndia van sortir el moment del dia que deixaven de cobrar si el seu salari fos el mateix que el dels homes. El 24 d'octubre de 2016, les dones van deixar la feina a les 14:38 h, pel 41è aniversari del «Dia lliure de les dones». Això indica que les dones havien guanyat només mitja hora més en sou en 11 anys, és a dir, una mica menys de tres minuts a l'any.
La vaga internacional de dones, una versió global inspirada en la vaga islandesa, es va realitzar el 2000, 2001, 2017 i el 2018.
Educació i treball El 45,5% de la plantilla del treball formal d'Islàndia eren dones el 2010. A la dècada del 2000, poc menys del 80% de les dones islandeses treballaven formalment, la taxa més alta de l'OCDE (al voltant del 86% dels homes treballaven formalment).Dades de l'OECD (percentatge/any): 77.4 (2000) 77.3 (2001) 76.7 (2002) 78.3 (2003) 76.3 (2004) 77.8 (2005) 78.5 (2006) 78.6 (2007) 77.7 (2008) 77.1 (2009) 77.6 (2010) OECD Stats. Employment: Labour force participation rate, by sex and age group Les taxes de mares a la feina també són elevades, potser a causa de l'elevada cobertura per la cura dels fills i de les generoses polítiques de permís parental. Les dones estaven treballant formalment durant una mitjana de 35 hores setmanals, en comparació amb les 44 hores dels homes. El 2008, el 65% de les dones que treballaven ho feien a temps complet, en comparació amb el 90% dels homes.
El 14% de les famílies islandeses son formades per mares solteres, mentre que el 2% son formades per pares solters. El 40% té ambdós pares, mentre que la resta de famílies no tenen fills. Entre les que no treballaven formalment, una enquesta del 2010 va trobar que el 95% dels que es descrivien a si mateixos com a mestresses de casa eren dones. A l'enquesta també es van trobar 1.200 persones en excedència familiar no remunerades, totes elles dones.
El 1987, els pares islandesos van rebre el dret a compartir part del permís de maternitat de sis mesos de la mare. Això es va promulgar a causa de l'aprovació de lleis similars a Noruega i Suècia. El 2000, Islàndia va aprovar una llei per a la «quota del pare» (permís per paternitat); es van reservar tres mesos de permís retribuït per al pare, tres per a la mare i els tres restants podrien ser utilitzats per qualsevol dels dos progenitors. Això es va promulgar per etapes, amb la quantitat de llicències augmentades cada any, que es va aplicar completament el 2003.
Després de la presentació de la llei, més del 90% dels pares van utilitzar la seva llicència paterna. La investigació va demostrar que això situava els homes i les dones en un nivell més igualitari en el lloc de treball, però no semblava afectar la bretxa salarial. El 2012, hi havia previst augmentar gradualment el permís fins a cinc mesos per a cada progenitor, més dos mesos de permís transferible, el 2016.
El mercat laboral islandès està fortament segregat per gènere, amb diferències substancials en les ràtios de gènere en diferents sectors. Les dones a Islàndia són més propenses a obtenir títols universitaris que els homes, fins al nivell de doctorat. Van formar el 40% dels graduats en ciències, matemàtiques i informàtica i el 35% dels graduats en enginyeria, fabricació i construcció, el 2012/2013. Més del 80% dels graduats en salut i més del 70% dels graduats en veterinària, agrícola i educació són dones. Menys d'una quarta part dels que treballen com a operadors de plantes i màquines i en artesania, comerç, agricultura, pesca i gestió són dones (tot i que, en contra d'aquesta tendència, el 60% dels directius del sector de la societat civil són dones). És més probable que les dones treballin al sector públic, els homes al sector privat, cosa que significa que l'ocupació de les dones no es veu tan afectada per les fluctuacions econòmiques. Les dones tenen menys probabilitats d'obtenir qualificacions professionals. Hi ha més dones periodistes que homes, però menys d'un de cada tres entrevistadors als programes informatius és una dona.
Després de la crisi financera islandesa del 2008-2011, es va produir un gir cap al lideratge femení. Les dones havien estat pràcticament absentes a les juntes bancàries anteriors a la crisi; després de la crisi, van ser nomenades als nous consells d'administració i dos terços dels gestors bancaris designats després de la nacionalització eren dones. Les dones també van tenir més èxit en optar a càrrecs polítics, amb una proporció de dones al parlament que va arribar al rècord del 43%.
Desigualtat salarial Es pot dir que Islàndia és un dels països amb més igualtat de gènere del món. Es troba al primer lloc dels millors llocs per a treballar el 2016, segons l'índex de dones de The Economist. Ha estat nomenat el país més feminista del món, i ha estat classificat número 1 a l'índex de diferència salarial de gènere del Fòrum Econòmic Mundial des de 2009. Durant els darrers vuit anys «Islàndia ha acabat primer dels més de cent països del món en el rànquing del Fòrum Econòmic Mundial (l'Informe de la Bretxa Global de Gènere; Global Gap Gap Report, GAP), que quantifica les disparitats entre homes i dones en salut, política, educació i ocupació». (com més alta sigui la classificació d'un país, més petites són les seves disparitats de gènere).