La cronologia mesoamericana divideix la història de la Mesoamèrica precolombina en diferents períodes: paleoindi (primers habitants humans: 3500 ac), arcaic (3500 ac–1200 ac), preclàssic (2500 aC–200 dc), clàssic (200 dC–1000 dC), postclàssic (900 dC–1521 dC) i el periode colonial (1.521–1.697). Algunes d'aquestes divisions en períodes han estat preses de la cultura maia: El límit entre el clàssic-preclàssic marca el primer col·lapse maia; el límit entre el clàssic-postclàssic en marca el segon, i l'any de 1697 marca la conquesta de l'última ciutat estat maia, Tayasal (Nojpetén). No obstant això, aquesta cronologia s'aplica també a altres civilitzacions mesoamericanes precolombines.
Panorama de la història Període paleoindi (-- 8.000 aC) miniatura|300px|Evolució del pont de Beríngia (21.000 AE --)|esquerra El període paleoindi (també anomenat lític) és el que comença amb els primers signes de presència humana a la zona, segons la teoria del poblament tardà, es van produir les primeres migracions humanes al continent americà, a través del pont terrestre de bering entre 14.000 i 13.500 aC per conduir cap al sedentarisme a la regió, amb l'establiment de l'agricultura i pràctiques ceràmiiques, característiques de les protocivilitzacions. A Mesoamèrica el terme d'aquesta fase i la seva transició cap a l'arcaic es pot reconèixer entre el 10.000 i el 8000 aC, tot i que aquesta data és aproximada i es poden fer servir diferents escales de temps entre les diferents subregions.
Període arcaic (8.000-2.000 aC) miniatura|358x358px|Quatre figures de ceràmiques del jaciment arqueològic de Tlapacoya, al centre de Mèxic. 1500-1300 aC,(Ixtapaluca), centre de Mèxic Durant el Període arcaic d'Amèrica, o periode pre-ceràmic, es desenvolupà l'agricultura i s'hi van establir les primeres poblacions sedentàries. Els investigadors han determinat que el canvi climàtic associat a la transició de les èpoques del Plistocè a l'Holocè, amb l'absència d'animals extingits del Plistocè, com la linia que separa les èpoques paleoíndies i arcaiques. A finals d'aquesta època serien habituals l'ús de la ceràmica i el teler, i començaria a plantejar-se la divisió en classes. Moltes de les tecnologies bàsiques de Mesoamèrica, com la mola de molí, perforació provenen d'aquest període.
Entre els jaciments més rellevants d'aquest període es destaquen les Terres Altes de Tehuacán, cova de Coxcatlan; Vall de Oaxaca, amb Guilá Naquitz, Gheo-shih; Zohalpico, Cova de Santa Marta, i El Gigante, territori declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. A les Terres Baixes hi trobem el Cerro las Conchas i Colha, prop del riu Macal.
Període preclàssic (2.000 aC-200 dC)
Durant el període preclàssic, o època formativa, es desenvolupà l'arquitectura cerimonial a gran escala, l'escriptura, les ciutats i els estats. Molts dels elements distintius de les civilitzacions mesoamericanes es poden rastrejar fins a aquest període, inclòs el domini del blat de moro, la construcció de piràmides, els sacrificis humàns, l'adoració del jaguar, el calendari complex i la majoria dels deïtats.
La civilització olmeca es desenvolupà en ciutats com La Venta i San Lorenzo Tenochtitlán, que al final va ser succeïda per la cultura epi-olmeca, que s'havia originat a l'istme de Tehuantepec, actual Chiapas, entre el 300 i el 250 aC, i impulsada al llarg de la Península del Yucatan. La cultura zapoteca creixeria a la vall d'Oaxaca, mentre que la civilització deTeotihuacan a la vall de Mèxic.
Els maies van començar a desenvolupar-se en l'entorn de la conca del Mirador, a l'istme de Tehuantepec, per posteriorment expandir-se cap a Guatemala i la península de Yucatán. Entre els jaciments arqueològics d'influència olmeca d'aquest periode sobresurten: Los Naranjos i Yarumela a Hondures, construïts per avantpassats dels lencas, amb una important tradició arquitectònica. També cal resportar els punts de Puerto Escondido, a la vall de Sula, prop de La Lima, i Hato Viejo al departament d'Olancho, amb restes d'estatuetes de jadeïta.
Període clàssic (250-900 dC) miniatura|254x254px|Baix relleu al museu de Palenque, Chiapas|esquerra
El període clàssic va estar dominat per nombroses ciutats-estat independents a la regió maia i també va marcar els inicis de la unitat política al centre de Mèxic i al Yucatán. Les diferències regionals entre cultures es van fer més manifestes. La ciutat-estat de Teotihuacan, patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, va dominar la Vall de Mèxic pels tolteques i mexiques, fins a principis del segle VIII, però se sap poc de l'estructura política de la regió perquè els teotihuacans no van deixar registres escrits. La ciutat-estat de Monte Albán dominaria la Vall d'Oaxaca fins a finals del clàssic, deixant registres limitats en l'escriptura zapoteca, que encara està majoritàriament indexifrada. Durant aquest període es van desenvolupar tècniques artístiques força sofisticades com l'estuc, l'arquitectura, els relleus escultòrics, la pintura mural, la ceràmica i la lapidària.
Després de l'"arribada" de Siyaj K'ak' l'any 378 dC, nombroses ciutats-estat maies com Tikal, Calakmul, Copán, Palenque, Uxmal, Cobá i El Caracol arribarien al seu zenit, amb una influència considerable de Teotihuacan. Cadascun d'aquests estats era independent, tot i que sovint formaven aliances i, ocasionalment es convertien en estats vassalls els uns dels altres. El conflicte principal durant aquest període van ser les guerres Tikal-Calakmul, que es van estendre durant més de mig mil·lenni. Aquests estats decaurien durant el col·lapse dels maies clàssics, i finalment van ser abandonats.
Període postclàssic (900-1.521 dC)
Durant el període postclàssic moltes de les ciutats-estat del clàssic van caure, tot i que algunes continuaren, com ara Oaxaca, Cholula, i les ciutats maies de Yucatán, com Chichén Itzá i Uxmal. Algunes vegades és vist com un període de caos i guerres i de declivi cultural. No obstant això, fou també un temps d'avenços tecnològics en arquitectura, enginyeria i armament. La metal·lúrgia (introduïda en el 800) es feia servir en joieria i algunes eines, amb nous aliatges i tècniques, i es desenvolupà en sols uns pocs segles. El postclàssic va conèixer un ràpid moviment i creixement de la població, especialment al centre de Mèxic després del 1200. També fou una època d'experimentació en el govern. En primera instància, a Yucatán, la "doble regència" aparentment reemplaçà els governs teocràtics del període clàssic, mentre que uns consells oligàrquics operaven en la majoria del centre de Mèxic. De la mateixa manera, sembla que els pochteques, classe comercial adinerada, i els ordes militars vam exercir un major poder del que aparentment disposaven en el període clàssic. Això proporcionà a alguns mesoamericans un major grau de mobilitat social.
Els tolteques van dominar per un temps el centre de Mèxic entre els segles XI–XIII, per després esfondrar-se. Els maies del nord van estar units per un temps, sota la ciutat de Mayapán, mentre que Oaxaca estigué unida breument pels mixteques entre els segles XI–XII. L'imperi asteca va florir a principi del segle XV i semblava estar en camí d'assegurar un domini sobre la regió de la vall de Mèxic que havia perdut lideratge des de Teotihuacán. Cap als 1400, el "ressorgiment" maia a Yucatán i al sud de Guatemala, i l'evolució de l'Imperi asteca van permetre un renaixement de les belles arts i la ciència, com ara l'estil pueblo-mexicà en la ceràmica, la il·luminació de còdexs, i també de maies, el treball en or, el cultiu de la poesia nàhuatl, i els jardins botànics establerts per l'elit asteca. Aquest període continuà fins a la conquesta espanyola de l'últim estat nadiu independent de Mesoamèrica,Tayasal (Nojpetén), el 1697.
Període colonial (1.521-1.697 dC)
miniatura|350x350px|Mesoamèrica i Centreamèrica al segle XVI abans de l'arribada dels espanyols. El període colonial va començar amb la conquesta espanyola (1519–1521), la qual posaria fi a l'hegemonia de l'Imperi Asteca. Les aliances estratègiques dels espanyols amb enemics de l'imperi, sobretot amb els Tlaxcalteques, i altres pobles com els Huejotzincas, Xochimilcas i Tetzcucos, antics soci de la Triple Aliança Asteca.
Tot i que no totes les parts de Mesoamèrica van ser posades sota el control immediat de l'Imperi Espanyol, la derrota dels asteques va marcar l'inici d'un procés inexorable de conquesta a Mesoamèrica i incorporació que Espanya va completar a mitjans del segle XVII. Els pobles indígenes mesoamericans no van desaparèixer immeditament, tot i que el seu nombre es va reduir considerablement al segle XVI per les noves malalties infeccioses i epidèmies portades pels invasors espanyols, o les altes taxes mortalitat per treball esclau. La caiguda de Tenochtitlan (1521) va marcar l'inici del període colonial de tres-cents anys i la imposició del domini espanyol.
Cronologia PeríodeInterval de tempsCultures i ciutats+Resum de la cronologia i cultures de MesoamèricaPaleoindi10000 aC–8000 aCHondures, Guatemala, Belize (període preceràmic), IztapanArcaic8000 aC–2000 aCAssentaments agrícoles, TehuacánPreclàssic2000 aC–200 dCCultura desconeguda a La Blanca, Ujuxte, Monte Alto i MokayaPreclàssic primerenc2000 aC–1000 aCÀrea olmeca: Sant Lorenzo Tenochtitlán; Centre de Mèxic: Chalcatzingo; vall d'Oaxaca: San José Mogote. Àrea maia: Nakbé, Cerros; Mèix Occidental: CapachaPreclàssic mitjà950–400 aCÀrea olmeca: La Venta, Tres Zapotes; àrea zoque: Chiapa de Corzo; àrea maia: El Mirador, Izapa, Lamanai, Naj Tunich, Takalik Abaj, Kaminaljuyú, Uaxactún; vall d'Oaxaca: Monte Albán, DainzúPreclàssic tardà400 aC–200 dCÀrea zoque: Chiapa de Corzo; Àrea maia: Kaminaljuyú, El Mirador, Izapa, Lamanai, Naj Tunich, Takalik Abaj, Kaminaljuyú, Uaxactún, Tikal, Edzná, Cival, San Bartolo, Altar de Sacrificios, Piedras Negras, Ceibal, Rio Azul; centre de Mèxic: Teotihuacán; costa del golf: cultura epiolmeca; Mèxic Occidental: Tradició de Teuchitlán, Tradició de les tombes de tir, ChupícuaroClàssic200–1000 dCCentres clàssics maies, Teotihuacán, zapotequesClàssic primerenc200–600 dCÀrea maia: Calakmul, El Caracol, Chunchucmil, Copán, Naranjo, Palenque, Quiriguá, Tikal, Uaxactún, Yaxhá; apogeu de Teotihuacán; apogeu dels zapoteques; apogeu del Bajío; Tradició de TeuchitlánClàssic tardà600–900 dCÀrea maia: Uxmal, Comalcalco, Toniná, Cobá, Xunantunich, Waka, Pusilhá, Xultún, Dos Pilas, Cancuén, Aguateca, La Blanca; centre de Mèxic: Xochicalco, Cacaxtla, Cholula; costa del golf: El Tajín: cultura del centre de VeracruzClàssic terminal800–900/1000 dCÀrea maia: Puuc – Uxmal, Labná, Sayil, Kabáh; Petén – Ceibal, El ChalPostclàssic1000–1697 dCAsteques, purépetxes (tarascos), mixteques, totonaques, pipil, itzá, kowoj, K'iche', kaqchikel, poqomam, mams, aztatlans Postclàssic primerenc1000–1200 dCTula, Mitla, Tulum, TopoxtésPostclàssic tardà1200–1521 dCTenochtitlán, Cempoala, Tzintzuntzan, Mayapán, Tu'ho, Q'umarkaj, Iximché, Mixco Viejo, Zaculeu, PotonchánColonialFins a 1697 dCCentre de Petén: Nojpetén, Zacpetén, Nahues, Maies, Mixteques, Zapoteques, Tarascos, Chinantecs, Otomis, Tepehues, Totonaques, Mazateques, Tlapaneques, Amuzgos
Línia del temps
Referències
Bibliografia
Vegeu també Conquesta de l'Imperi asteca Períodes arqueològics d'Amèrica del Nord
Categoria:Mesoamèrica Categoria:Articles amb traduccions sense revisar