El passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i connecta la plaça de Catalunya, a la banda de mar, amb el carrer Gran de Gràcia, a la banda de muntanya. Fa 1,6 km de llarg i té 42 m d'amplada. Durant la República dugué el nom de Francesc Pi i Margall, primer com a carrer (1931-1937) i després com a passeig (1937-1939).

Té les estacions de metro de Plaça Catalunya (correspondència amb FGC i Rodalies), Passeig de Gràcia (correspondència amb Rodalies) i Diagonal (correspondència amb FGC), així com diverses parades d'autobús: urbans diürns i nocturns, metropolitans diürns i nocturns, i regionals; estacions del Bicing i parades de taxi.

Història miniatura|esquerra|El passeig cap al començament del , des del Portal de l'Àngel miniatura|esquerra|Cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer de la Diputació, amb l'edifici de La Unión y el Fénix i un dels bancs de trencadís blanc amb fanal miniatura|esquerra|Placa commemorativa de la presència de la seu del Govern Basc al número 60 (casa Olano) miniatura|Hotel Majestic miniatura|Consolat de Turquia, a la casa Puig Colom

L'antic camí de Jesús, de tipus quasi rural, flanquejat per horts i cases rurals, era la via principal per anar de la vila de Gràcia fins a Barcelona, per on s'entrava a través del portal de l'Àngel. El primer projecte d'urbanització, ideat per l'Ajuntament liberal de la ciutat, data del 1821 i fou obra de Ramon Plana, que va haver de parar les obres al cap de poc a causa d'una sèrie d'epidèmies que assolaven Barcelona en aquella època. Amb la caiguda del govern liberal arran de la tornada de l'absolutisme el 1824, el projecte fou reprès pel capità general de Catalunya Francisco Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado. Es volia fer un camí espaiós amb una calçada ampla i plana que permetés una millor circulació de carruatges i cavalls. El nou passeig, inaugurat el 1827, feia 42 m d'ample i va esdevenir el lloc favorit on l'aristocràcia va exhibir les seves habilitats en l'art de muntar a cavall i els seus cotxes luxosos al llarg del . En aquesta època el passeig va esdevenir un dels llocs d'esbarjo més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres d'estiu, com el Jardí de les Delícies, els Camps Elisis i el seu teatre, el Teatre Tívoli, el Jardí d'Euterpe, el Prado Catalán, el Teatre de la Sarsuela, el Teatre de Varietats, el Jardí Espanyol, el Teatre Novedades, els jardins i el Teatre del Bon Retir, etc. Fins i tot va disposar d'enllumenat de gas a partir del 1853.

Aquesta avinguda havia de ser un eix determinant en el procés d'instauració del projecte d'Eixample de Cerdà i, entre els anys 1860-1890, entorn del passeig es va definir un nucli residencial de baixa densitat constituït en gran part per edificis unifamiliars. A la dècada dels noranta, de mica en mica tot aquest sector de la ciutat va anar adquirint un protagonisme comercial que va anar atraient la burgesia i que va fer que s'anessin substituint les cases aïllades amb jardí per edificis de pisos.

Finalment, entre 1900 i 1914, el passeig de Gràcia va consolidar-se com el principal centre residencial burgès amb l'aportació creativa dels arquitectes modernistes (Antoni Gaudí, Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, Josep Vilaseca, etc.), que van dignificar les construccions existents i van edificar noves cases amb formes ben singulars, com la casa Milà («la Pedrera»), la casa Batlló o la casa Amatller, etc..

El 1906, l'arquitecte Pere Falqués i Urpí va dissenyar els famosos fanals-banc de trencadís i ferro forjat, distribuïts al llarg del passeig, i el 1909 va afegir sis fanals més (de pedra esculpida per Alfons Juyol i ferro forjat per Manuel Ballarín) a la cruïlla amb la Diagonal (aquests sis fanals es van retirar el febrer de 1957 perquè obstruïen el trànsit i ara són a l'avinguda de Gaudí).

Al número 60 hi va tenir la seu el Govern Basc durant la Guerra Civil, i al 132, a la Casa Fuster, hi va viure el poeta Salvador Espriu, que ha donat nom als jardins que hi ha a la part alta del passeig per damunt de la Diagonal, coneguts també com els Jardinets de Gràcia.

El 1974 es va construir un aparcament subterrani tot al llarg del passeig i se'n va modificar la urbanització, fent les voreres més amples a costa de reduir els passeigs, que van quedar convertits en lloc per aparcar, amb què els bancs-fanals van quedar aïllats del pas. A la vegada, es van construir a les cantonades uns bancs-jardinera circulars de trencadís, imitant els bancs-fanals, i es van pavimentar les voreres amb lloses hexagonals inspirades en les que havia fet Gaudí per a les cuines de la Pedrera. Aquestes lloses s'han estat substituint recentment per unes altres de més petites que reprodueixen més fidelment el disseny de les originals. Aquests panots de paviment hidràulic van ser dissenyats per Gaudí i produïts per l'empresa Escofet per a la casa Batlló, i finalment van ser col·locats a les cuines dels apartaments de la Pedrera. Són hexagonals, monocroms i de temàtica marina. En un conjunt de sis s'hi poden observar un pop, un cargol marí i una estrella de mar.

Llocs d'interès Hotels Hotel Casa Fuster, 5 * Hotel Condes de Barcelona, 4 * Hotel Majestic, 5 * Hotel Mandarin Oriental, 5 * Hotel Prestige, 4 *

Botigues de luxe Al passeig de Gràcia hi són representades marques internacionals i boutiques com Chanel, Gucci, Louis Vuitton, Bvlgari, Armani, Chopard, Roberto Verino, Cartier, Valentino, Hermès, Dolce & Gabbana, Yves Saint-Laurent, Burberry, Ermenegildo Zegna, Lacoste, Tommy Hilfiger, Max Mara, Carolina Herrera o Loewe i la boutique barcelonina Santa Eulàlia entre d'altres.

Missions diplomàtiques Qatar (núm. 3) Turquia (núm. 7) Panamà (núm. 20) Cuba (núm. 34)

Monuments Homenatge al llibre, de Joan Brossa i Josep Pla-Narbona

Edificis catalogats

Fanals

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Hodonímia de Barcelona Història de Barcelona Urbanisme de Barcelona Arquitectura de Barcelona Art públic de Barcelona Representació de la Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears Ildefons Cerdà Gràcia Noucentisme