L'art de les màscares populars mexicanes fa referència a la fabricació i ús de màscares per a alguns balls o cerimònies tradicionals a Mèxic. La realització d'aquestes màscares es remunta a alguns milers d'anys; de fet ja s'utilitzaven en rituals durant l'arribada dels invasors espanyols. En l'època colonial els evangelistes tractaren d'usar màscares com a instrument per a ensenyar religió catòlica als asteques, però les autoritats colonials intentaren prohibir aquesta pràctica, sense èxit. Després de la independència, les màscares i danses tradicionals han aconseguit un sincretisme: han evolucionat en diferents formes en la cultura popular, que representen la història mexicana. La majoria de màscares són de fusta, algunes de cuir, cera, cartró, paper maixé, etc. Les principals figures que es realitzen amb les màscares tradicionals són europeus (espanyols, francesos, hisendats, etc.), afromexicans, ancians, animals i éssers fantàstics o sobrenaturals, especialment dimonis. miniatura|Màscares d'exhibició en el Museu d'Art Popular de Ciutat de Mèxic Història miniatura|Màscara olmeca de Veracruz en el Museu d'Art de Dallas L'ús de màscares i disfresses formava part important de la cultura mesoamericana molt abans de l'arribada dels espanyols. S'han trobat moltes màscares amb milers d'anys d'antiguitat fetes amb ossos a Tequixquiac, estat de Mèxic.Lechuga, 1995, p. 120. Les màscares tradicionals tenen diversos usos, sobretot per a cerimònies i ritus, especialment en representacions de balls i processons.Mauldin, 1999, p. 1. Les màscares les utilitzaven els sacerdots per a reencarnar deïtats.Lechuga, 1995, p. 12. Es vestien com el guerrer jaguar o l'àguila guerrera per tal d'obtenir la seua força i poder.Lechuga, 1995, p. 18. Les màscares de funerals sols s'empraven per als enterraments de persones d'elit, com el del rei K'inich Janaab' Pakal: per a aquestes ocasions les màscares es feien amb materials especials, com ara jade, petxina, obsidiana, hematita...MAPFRE, 1991, p. 25. Les màscares que s'usaven en representacions teatrals i balls tenien una àmplia gamma de dissenys d'animals de Mesoamèrica; els ancians i ancianes feien aquestes representacions de manera còmica per burlar-se dels grups ètnics veïns. Algunes de les màscares que s'elaboraren amb pedra o fang cuit han pogut sobreviure fins a l'actualitat, però la majoria eren fetes de productes biodegradables com la fusta, paper d'atzavara, tela i plomes, per la qual cosa només es poden conéixer per còdexs, representacions en escultures i escrits dels invasors espanyols.Lechuga, Sayer, 1995, p. 7. El coneixement de les màscares també ha sobreviscut gràcies a les representacions d'algunes danses de l'època ameríndia com els Tecuanes, Tigres i Tlacololeros.MAPFRE, 1991, p. 34. miniatura|Màscara de Teotihuacan en l'Institut d'Art de Chicago Després de la conquesta de l'Imperi asteca, molts historiadors espanyols descobriren els rituals i cerimònies religioses dels mexicans, incloent-hi els que usaven màscares. Tot i que els espanyols prohibiren la religió mexicana els evangelizadors catòlics utilitzaren la cultura autòctona com les màscares i els espectacles per a promoure la seua religió amb obres de teatre i representacions de balls.Mauldin, 1999, p. 2.Lechuga, Sayer, 1995, p. 8.MAPFRE, 1991, p. 33. Van sorgir noves danses per la influència dels actes sacramentals i els drames al·legòrics dels catòlics.Lechuga, Sayer, 1995, p. 10. Una de les més importants fou la desfilada que representava la batalla de moros i cristians, en què s'usaven màscares per a representar els moros. Aquesta dansa fou ràpidament acollida pels pobles autòctons i representada en les seues llengües. Altres balls en què s'empren màscares que s'han desenvolupat respecte a la invasió de Mèxic són el de Setmana Santa, Dia de Morts, així com el carnestoltes a Mèxic, una festa d'Europa que hi introduïren els espanyols.Mauldin, 1999, p. 3. Les màscares amb representacions d'Hernán Cortés, Malintzin, pastors, diables i reis han estat molt desenvolupades i són molt variades. Se sap molt poc sobre les màscares colonials, però es creu que provenen dels tallers que es dedicaven a fer imatges de sants, ja que tenien representacions sofisticades i molt realistes dels rostres; també es pensa que les realitzaven les persones que venien i llogaven disfresses per als artistes, i altres les degueren fer els mateixos ballarins. El desenvolupament de balls i altres esdeveniments en què s'empraven màscares es van convertir en un sincretisme entre la cultura espanyola catòlica i les tradicions nadiues dels asteques, especialment per Setmana Santa: la primera que se'n feu va coincidir amb l'Any nou mexicà i el nou cicle agrícola. Moltes màscares que es van desenvolupar durant l'època colonial eren usades per a burlar-se de les autoritats espanyoles: per això, durant un temps, les màscares i balls foren prohibits per les autoritats des del s. XVI fins al XVIII.Lechuga, Sayer, 1995, p. 11.MAPFRE, 1991, p. 18.
Malgrat aquestes prohibicions, els festeigs amb màscares sobrevisqueren fins a la Independència de Mèxic, quan les lleis de la Santa Inquisició espanyola foren totalment revocades, i en restaren pràctiques autòctones barrejades amb catòliques i altres tradicions europees.Lechuga, Sayer, 1995, p. 64. Al s. XIX, quan les màscares tradicionals fetes a mà no eren tan valorades, la gent comprava màscares i disfresses en botigues, sobretot per al Carnestoltes.Lechuga, 1995, p. 22.
Després de la Revolució mexicana alguns aspectes de les tradicions mexicanes es revaluaren, incloent-n'hi l'artesania tradicional i rural.Lechuga, 1995, p. 27. Hui les festes de màscares i balls són més freqüents en àrees de l'estat amb grans concentracions de gent autòctona.Mauldin, 1999, p. 4. Encara es poden trobar màscares sofisticades fetes per imatgers en estats com Tlaxcala, Puebla, Oaxaca, Chiapas i Michoacán, però en la majoria dels casos les màscares són fetes a mà per artesans. La història i costums es plasmen en els balls tradicionals: que inclouen la conquesta espanyola, la independència dels espanyols i la batalla de Puebla, i hi utilitzen personatges emmascarats.Lechuga, Sayer 1995, p. 12 miniatura|Màscares de lluita lliure Actualment, moltes de les màscares són utilitzades només per a rituals i celebracions, tot i que n'hi ha hagut moltes variacions en la cultura popular moderna. Algunes màscares tradicionals s'han tallat amb el perfil d'artistes coneguts com a Pedro Infante i Cantinflas.Lechuga, 1995, p. 141. La influència del Halloween dels Estats Units ha donat lloc a màscares comercials fetes per al Dia de morts.MAPFRE, 1991, p. 80. Alguns personatges de còmics, televisió o pel·lícules com El Chapulín Colorado i Karmatrón i els Transformables s'han reproduït en màscares. Però les màscares més importants s'usen en l'art popular mexicà i es relacionen amb la lluita lliure: en aquest àmbit la màscara és un símbol d'identitat del lluitador, estan fetes de tela per cobrir el cap i la cara amb reforços de plàstic al voltant de la boca i ulls.MAPFRE, 1991, p. 87. Els dissenys són únics per cada a lluitador. Moltes d'aquestes màscares han estat heretades de pare a fill com El Santo, Blue Demon, Els Germans Dinamita, Tinieblas i Dos Caras. En el cas de l'atac anomenat "lluita d'oposats" el perdedor perd la màscara i el seu rostre és revelat; després d'això la màscara mai no s'usarà de nou.MAPFRE, 1991, p. 88.
Ús de les màscares esquerra|miniatura|Representació del ball "Fariseo" de l'ètnia mayo a Sonora, al Museu Nacional de la Màscara miniatura|Ballarins emmascarats per a la dansa del Caballito Blanco a Nacajuca, Tabasco Les màscares a Mèxic s'empren en una gran varietat de balls, cerimònies, festivals i obres de teatre, acompanyades de vestuari o disfressa. L'ús més comú de les màscares és en els balls tradicionals, que són com obres de teatre, amb una història, personatges i música; l'única diferència és que els músics no són professionals.Lechuga, 1995, p. 28. L'objectiu de les màscares és convertir els actors en altres personatges.MAPFRE, 1991, p. 22. Les màscares són un element molt important: si l'actor o ballarí no usa una màscara, s'ha de posar ulleres fosques per indicar que no és el mateix; també existeix el doble "emmascarament", que consisteix a usar ulleres negres sobre la màscara.Lechuga, Sayer, 1995, p. 14. A vegades, els actors homes representen papers de dones utilitzant màscares. La raó d'això és que a Europa es prohibia que les dones actuassen o ballassen: aquesta prohibició arriba a Mèxic amb la conquesta dels espanyols. Un exemple d'un personatge femení representat per homes és Malintzin, que és un personatge de la dansa sobre la invasió espanyola.Lechuga, Sayer, 1995, p. 32.
Els actes en què se solen utilitzar màscares van des de petites festes en ranxos, pobles o barris de grans ciutats fins als grans esdeveniments catòlics com el Nadal, el Carnestoltes, la Setmana Santa, la festa de la Creu de Maig, l'Eucaristia, el Dia de Morts i les festes dels sants. Les màscares s'usen sobretot en el Carnestoltes, Setmana Santa i el Dia de Morts, i sempre s'acompanyen amb vestuaris molt elaborats. Les màscares que s'empren més en Carnestoltes són d'ancians, grangers, afroamericans, la mort i animals.Lechuga, Sayer, 1995, p. 17. Exemples d'aquests Carnestoltes són l'espectacle del "tigre" a Oaxaca, Chiapas i Tabasco, les representacions de la vida a la colònia de l'estat de Mèxic o la recreació de la batalla de Puebla en el Carnestoltes de Huejotzingo de Puebla. Un tipus de màscares molt popular són les que ridiculitzen els poderosos i rics de l'època colonial, alguns balls on es representa això són el ball de Chinelo a Tlayacapan, Morelos. Algunes de les màscares de vells i diables tenen connotacions sexuals. Moltes de les danses també es refereixen a la propera temporada de pluges, quan es produeix la major part de la collita, amb l'ús de pluja i dacsa.Mauldin 1999, p. 7 En les desfilades i processons de Setmana Santa tot gira sobre la Passió de Crist. En aquesta representació, personatges com Maria i Josep no duen màscares, però altres com Judes Iscariot o Ponç Pilat solen ser els personatges sempre emmascarats, igual que els "perseguidors" de Jesús anomenats "jueus", "romans", "fariseus" o "chapokobam".Mauldin, 1999, p. 6. Un exemple de les màscares emprades el Dia de Morts és el de la regió Huasteca, que retraten els ancestres amb màscares per a l'ocasió.Mauldin, 1999, p. 6-7.
Les màscares tradicionals són la possessió més preuada d'un ballarí.MAPFRE, 1991, p. 41.Lechuga, Sayer, 1995, p. 13. En alguns pobles, com en els chontals de Tabasco, les màscares les guarden a l'església mentre no s'utilitzen. Però també hi ha pobles que destrueixen màscares com a part dels rituals de Setmana Santa, com els cores, o els yaquis. Els cores destrueixen les màscares de paper maixé, submergint-les en un riu, i els yaquis les cremen: tots dos són actes de purificació.Lechuga, 1995, p. 146.Lechuga, Sayer, 1995, p. 15.
Fabricació de màscares esquerra|miniatura|Artista de Tlaxcala amb màscares de Carnestoltes miniatura|L'artesà Isidoro Cruz Hernández d'Oaxaca elabora una màscara