va ser el duc sobirà del ducat de Saxe-Coburg i Gotha des del 29 de gener de 1844 fins a la seva mort. Va néixer a Coburg ; el seu pare Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha, es va convertir en duc Ernest I de Saxònia-Coburg i Gotha el 1826 mitjançant un intercanvi de territoris.
El 1842, Ernest es va casar amb la princesa Alexandrine de Baden en el que havia de ser un matrimoni sense fills. Com a duc regnant, va donar suport a la Confederació alemanya a les guerres de Schleswig-Holstein contra Dinamarca, enviant milers d'homes i convertint-se en el comandant d'un cos alemany; com a tal, va ser fonamental en la victòria de 1849 a la batalla d'Eckernförde contra les forces daneses. Després que el rei Otó I de Grècia es va deposar el 1862, el govern britànic va presentar el nom d'Ernest com a possible successor. Les negociacions sobre això van fallar per diverses raons, no menys important, entre elles, que no renunciaria als seus estimats ducats a favor del tron grec.
Defensor d'una Alemanya unificada, Ernest va veure amb gran interès els diversos moviments polítics. Si bé inicialment era un gran i foragitat defensor del liberalisme alemany, va sorprendre a molts en canviar de bàndol i donar suport als prussians més conservadors (i finalment victoriosos) durant les guerres austro-prussianes i francoprussianes i la posterior unificació d'Alemanya. El seu suport als conservadors va arribar a un preu tanmateix i ja no se'l va veure com el possible líder d'un moviment polític. Segons la historiadora Charlotte Zeepvat, Ernest es va "perdre cada cop més en un remolí d'atraccions privades que només guanyava menyspreu des de fora".
Ernest i el seu únic germà sencer, el seu germà petit, el príncep Albert (consort a la reina Victòria I del Regne Unit), van ser criats com a bessons. Es van aproximar a la separació i divorci dels pares, així com eventualmmment a la mort de la seva mare, la princesa Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg. La seva relació experimentarà fases de proximitat i arguments menors a mesura que envelleixen. Després de la mort d'Albert el 1861, Ernest va publicar fulletons anònims contra diversos membres de la família reial britànica. No obstant això, va acceptar el segon fill d'Albert, el príncep Alfred duc d'Edimburg, com a hereu seu. A la mort d'Ernest a Reinhardsbrunn, Alfred va succeir al tron ducal.
Vida de joventut miniatura|180px|esquerra|Luisa de Sajonia-Gotha-Altenburg, duquessa de Sajonia-Coburg i Gotha, amb els seus fills Ernest, príncep hereditari de Saxònia-Coburg-Saalfeld, va néixer al palau d'Ehrenburg de Coburg el 21 de juny de 1818.Gris, pàg. 29 i Weintraub, pàg. 21. Era el fill gran d'Ernest III, duc de Saxònia-Coburg-Saalfeld (després Ernest I, duc de Saxònia-Coburg i Gotha) i la seva primera esposa la princesa Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg. Ben aviat se li va unir un germà, el príncep Albert, que després es convertiria en el marit de la reina Victòria. Tot i que el duc Ernest va greixar nombrosos fills en diversos assumptes, els dos nois no tindrien cap germà legítim. El 1826, el seu pare va governar com a Ernest I, duc de Saxònia-Coburg i Gotha, a través d'un intercanvi de territoris després de la mort de l'oncle del duc, Frederic IV, duc de Saxònia-Gotha-Altenburg.
Hi ha diversos relats de la infància d'Ernest. Quan tenia catorze mesos, un criat va comentar que l'Ernest "corre com una bruixa. Està entretingut i tan cruixent com un petit teixó per la impaciència i la vivacitat. Ara no és bonic, tret dels seus bells ulls negres".Grey, p. 32-33. El maig de 1820, la seva mare va descriure a Ernest com "molt gran per a la seva edat, a més d'intel·ligent. Els seus grans ulls negres estan plens d'esperit i vivacitat".Gris, pàg. 35. El biògraf Richard Hough escriu que "fins i tot des de la seva infància, era evidentment evident que el fill gran es va endur part seu pare, en caràcter i aparença, mentre que Albert s'assemblava molt a la seva mare en molts aspectes".Hough, pàg. 9 Ernest i el seu germà sovint vivien amb la seva àvia Augusta de Reuss-Ebersdorf duquessa vídua de Saxònia-Coburg-Saalfeld fins a la seva mort el 1831.
Ell i l'Albert van ser educats junts com si fossin bessons.Weintraub, pàg. 30. Tot i que Albert era catorze mesos més jove, superava a Ernest intel·lectualment.Weintraub, pàg. 30. Segons el seu tutor, "Van anar de la mà en totes les coses, ja siguin a la feina o al joc. Comprensant-se en les mateixes tasques, compartint les mateixes alegries i les mateixes penes, no es van sentir lligats entre ells per no sentir comú l'amor mutu".Gris, pàg. 44. Potser els esmentats "dolors" es relacionaven amb el matrimoni dels pares; no era feliç i el duc Ernest I era contínuament infidel.Weintraub, p. 23-25. El 1824, Ernest I i Louise es van divorciar; Posteriorment, va abandonar Coburg i se li va deixar tornar a veure els seus fills.Weintraub, pàg. 25-28. Louise aviat es va tornar a casar amb Alexander von Hanstein, comte de Pölzig i Beiersdorf, i va morir el 1831 als trenta anys.Feuchtwanger, p. 29-31. L'any després de la seva mort, el seu pare es va casar amb la seva neboda duquessa Marie de Württemberg, que era filla de la seva germana Antonieta. La seva madrastra va ser així també la seva primera cosina. El duc i la seva nova duquessa no eren propers i no produirien fills; mentre que els nois van mantenir una relació feliç amb la seva madrastra, Marie va tenir poc o gens d'entrada en la vida dels seus germanastres.Packard, pàg. 16 i Weintraub, p. 40–41. La separació i divorci dels seus pares, així com la mort posterior de la seva mare, van deixar que els nois tinguessin cicatrització i una estreta col·laboració entre ells.Weintraub, p. 25–28.
El 1836, Ernest i Albert van visitar la seva cosina matrimonialment elegible, la princesa Victòria de Kent, passant unes setmanes al castell de Windsor.Feuchtwanger, pàg. 37. Els dos nois, especialment Albert, eren considerats per la seva família com un potencial marit de la jove princesa i tots dos van ser ensenyats a parlar un anglès competent.Weintraub, pàg. 49. El seu pare va pensar inicialment que Ernest seria un marit millor per a Victoria que Albert, possiblement perquè els seus interessos esportius serien més ben rebuts pel públic britànic.D'Auvernia, pàg. 164 Tot i això, la majoria d'altres persones de la cort van afavorir Albert per Ernest com a possible marit. Temperamentalment, Victoria s'assemblava molt a Ernest, perquè ambdós eren animats i sociables amb un amor pel ball, les xafarderies i les converses de les tardes; per la seva banda, aquest ràpid ritme va fer que Albert emmalaltís físicament.Zeepvat, pàg. 1. Victoria creia que Ernest tenia una expressió "més amable, honesta i intel·ligent en la seva cara", mentre que Albert "semblava ple de bondat i dolçor, i molt intel·ligent"Weintraub, pàg. 49. No hi havia oferta de matrimoni per a cap dels dos germans, i tots dos van tornar a casa.
Ernest va ingressar a la formació militar més tard aquell any.Zeepvat, pàg. 1. L'abril del 1837, Ernest i Albert i la seva llar es van traslladar a la Universitat de Bonn.Zeepvat, pàg. 1. Sis setmanes després del seu període acadèmic, Victoria va succeir al tron del Regne Unit. Com a rumors d'un matrimoni imminent entre ella i Albert van interferir en els seus estudis, els dos germans van marxar el 28 d'agost de 1837 al tancament del terme per viatjar per Europa.Weintraub, pàg. 58-59. Van tornar a Bonn a principis de novembre per continuar els seus estudis. Els germans van tornar a viatjar a Anglaterra el 1839, moment en el qual Victoria va trobar agradable el seu cosí Albert i aviat va proposar-los.Feuchtwanger, p. 38-39. Aquesta connexió tindria moltes per a Ernest en el futur; per exemple, va ser seleccionat com a padrí per a la segona filla d'Albert, la princesa Alícia, i acabaria venint a regalar-la en el casament, només uns mesos després de la mort d'Albert.Packard, pàg. 104.
Gràcies a les seves connexions reials generalitzades, va viatjar àmpliament en aquesta etapa de la seva vida. El 1840 i el 1841 passà a Espanya i Portugal; a implicacions Portugal, un altre cosí, Ferran, era rei consort.Headlam 1911, pàg. 751
Matrimoni Es van presentar diverses candidates com a possible esposa a Ernest. El seu pare volia que mirés a una dona d'alt rang, com la gran duquessa russa, per a una esposa.Feuchtwanger, pàg. 62; Gill, p. 142-43. Una de les possibilitats era la princesa Clementina d'Orleans, filla de Lluís Felip I, a qui va conèixer mentre visitava la cort de les Tuileries.Weintraub, pàg. 52 Tanmateix, aquest matrimoni hauria requerit la seva conversió del luteranisme al catolicisme romà i, per tant, no se'n va sortir res.Weintraub, pàg. 52 Més tard es va casar amb el seu cosí Príncep August de Saxònia-Coburg i Gotha. Ernest també va ser considerat per la reina Maria Christina de Dowager com a possible marit per a la seva filla petita Isabel II d'EspanyaD'Auvernia, p. 188-89. i per la reina Victòria per a la seva cosina la princesa Augusta de Cambridge.Gill, pàg. 143.
El 3 de maig de 1842, a Karlsruhe, Ernest es va casar amb la princesa Alexandrine de Baden, de 21 anys.Zeepvat, pàg. 2 i Lundy Era la filla gran de Leopold, gran duc de Baden, i de la princesa Sophie de Suècia, filla del deposat rei Gustav IV Adolf. Tot i que va donar el seu consentiment, el seu pare va quedar decebut que el seu primer fill no va fer més per avançar les preocupacions de Coburg.Feuchtwanger, pàg. 62; Gill, p. 142-43. El matrimoni no tenir cap fill, tot i que aparentment Ernest va tenir almenys tres fills il·legítims en els anys posteriors.Gill, pàg. 143.
Ernest havia patit una malaltia venèria en la seva adolescència tardana i principis dels anys vint, molt probablement com a conseqüència de viure un estil de vida salvatge i promiscu.Zeepvat, pàg. 1. S'havia comportat de tal manera per la tutela del seu pare, que va portar els seus fills a "tastar els plaers" de París i Berlín, a "horror i vergonya" d'Albert.Weintraub, pàg. 52 L'Ernest s'avia deteriorat tan visiblement d'aparença com a conseqüència que Sarah Lyttelton, una dona que esperava per visitar la reina Victòria, va observar al 1839 el castell de Windsor que era "molt prim i de galta buida i pàl·lida i sense semblança amb el seu germà ni gaire bellesa. Però té uns ulls ben foscos i els cabells negres i una figura clara i un gran aspecte d'esperit i afany".Zeepvat, pàg. 1. Més tard aquell any, Albert va aconsellar al seu germà que trobés una dona fins que es recuperés totalment la seva "condició".Feuchtwanger, pàg. 62; Gill, p. 142-43. Va advertir, a més, que la promiscuïtat continuada podria deixar a Ernest incapaç de tenir fills paterns.Zeepvat, pàg. 1. Alguns historiadors creuen que mentre ell mateix pogués fer pare a altres fills, la malaltia feia infèrtil la seva jove esposa.Gill, pàg. 143.
A mesura que passaven els anys amb una infertilitat cada vegada més gran, Ernest es va anar allunyant més de la seva dona i va ser contínuament infidel. Tot i que Alexandrine va continuar dedicant-se, decidint ignorar les relacions que coneixia, la seva lleialtat es va tornar cada cop més desconcertant per a aquells que eren fora de la seva família immediata.Zeepvat, p. 2, 5 El 1859, després de disset anys de no tenir fills, Ernest no va tenir cap interès en la seva esposa.Zeepvat, pàg. 3.
Duc de Saxònia-Coburg i Goth El 29 de gener de 1844, el pare d'Ernest va morir a Gotha, un dels territoris que havia adquirit recentment la seva família. Ernest va tenir com a conseqüència als ducats de Saxònia-Coburg i Gotha com a Ernest II.Encyclopædia Britannica. "Ernest II". Britannica.com. Recuperat el 16 de novembre de 2010.
Elaboració d'una constitució