El Model A-B-C és una eina heurística elaborada inicialment per Albert Ellis, teòric cognitivoconductual, i àmpliament usat en la teràpia racional emotiva conductual. S'esquematitza així: A → B → C, en què A representa l'esdeveniment observat pel subjecte, B representa una creença o interpretació del fet observat, i C les conseqüències emocionals d'aquesta interpretació (B).
El model en la pràctica clínica Les persones generalment creuen que les seues emocions exacerbades són producte dels esdeveniments exteriors, quan en realitat són producte de les seues interpretacions i sobretot les seues valoracions i exigències personals (model erroni: A → C).
Ampliacions del model El model ha estat ampliat per satisfer les necessitats de la pràctica clínica. Segons Lega, ballo i Ellis (1997):
A (fets observats)
B (creences: interpretacions i judicis de valor sobre A)
rB: creences racionals iB: creences irracionals
C (conseqüències de les creences B sobre els fets A)
Ced: conseqüències emocionals desitjades Ccd: conseqüències conductuals desitjades Cei: conseqüències emocionals indesitjables Cci: conseqüències conductuals indesitjables
D (debat o procés de qüestionament racional)
Efcg: estratègies cognitives (diàleg socràtic, biblioteràpia i altres) Efe: estratègies emotives (assaigs amb la imaginació) Efc: estratègies conductuals (proves de realitat empíriques i assaigs conductuals)
E (efectes del procés de qüestionament i la pràctica).
Vegeu també Albert Ellis Reestructuració cognitiva Teràpies cognitivoconductuals
Referències
Categoria:Psicoteràpia