Jaume Mascaró Pons (Ciutadella, 1942) és un antropòleg i professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des de 1978 fins a 2008, on ha desenvolupat la seva tasca docent i d'investigació en els camps de l'Antropologia filosòfica i la Filosofia de la cultura. També ha impartit l'assignatura d'Antropologia del teatre a l'Institut del Teatre de Barcelona.
Mascaró és membre fundador de l'Institut Menorquí d'Estudis i coordinador dels volums d'antropologia de l'Enciclopèdia de Menorca i del volum 10 de l'enciclopèdia, Tradicionari, dedicat al concepte de cultura popular. Així mateix, ha participat en obres col·lectives com El diccionario histórico de la antropología española i ha publicat el llibre Paradoxes i metàfores: reflexions sobre teoria i arts escèniques, a més de nombrosos articles relacionats amb la cultura popular de Menorca, la comunicació no verbal i el teatre.
El 2007, el Consell Insular de Menorca li atorgà el Premi M. Lluïsa Serra Taula d'Or, per la seva feina en la promoció i defensa del patrimoni cultural de Menorca.
Pensament Segons Mascaró, l'antropologia filosòfica desplega la idea que la cultura humana és una derivació de la naturalesa o, dit d'una altra manera, entre natura i cultura no hi ha una ruptura ni un tall, sinó que la cultura és la manera com els humans desenvolupen la seva naturalesa. Per tant, hem estat construïts a partir d'una estructura biològica que exigeix el desplegament cultural com a forma necessària d'existència. Dit d'una manera més senzilla, estam programats per aprendre: els programes són biològics i els processos d'aprenentatge són socials
Des d'una perspectiva fenomenològica, l'estudi de Baruch Spinoza i Maurice Merleau-Ponty l'ha dut a aprofundir en la filosofia de la corporalitat i, concretament, a investigar el cos com a expressió, incloent tots els elements derivats de la biologia, la teoria de l'evolució i la neurociència, bo i reivindicant la unitat psicofísica del subjecte i, per tant, lluitant contra qualsevol plantejament dualista d'arrel metafísica que plantegi escissions del tipus cos-ànima i que pressuposi l'existència de realitats d'ordre divers.
Cultura Mascaró distingeix tres maneres d'entendre el que anomenam cultura. Hi ha una concepció de cultura humana lligada a la natura, que entén la cultura com una prolongació oberta de la natura. I hi ha una altra concepció de cultura que és la manera en què els grups humans aprenen a sobreviure i a produir pautes de comportament. Aquesta segona forma de cultura és la que estudien els antropòlegs socials com Marvin Harris, el qual defineix cultura com una manera de pensar, sentir i actuar pròpia d'una comunitat humana. I, finalment, hi ha una tercera concepció de cultura que l'entén com un fenomen individual, com la manera en què cadascú construeix la seva biografia, a partir dels aprenentatges personals i del contacte amb l'altra gent. Un antropòleg, si és filòsof, normalment se centra en l'estudi de la cultura d'espècie; si és un antropòleg cultural, s'interessarà per l'estudi dels grups humans; i si és psicoantropòleg, estudiarà la cultura individual. La gran qüestió que els antropòlegs han d'explicar és per què la gent pensa allò que pensa i, per tant, sent com sent i actua com actua. Necessitam donar una explicació a la polarització humana, explicar per què els humans unes vegades es comporten de manera tan bèstia i d'altres vegades ho fan amb gran generositat.
Referències
Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Científics ciutadellencs Categoria:Antropòlegs balears Categoria:Menorquins contemporanis Categoria:Científics balears contemporanis Categoria:Docents balears Categoria:Nascuts el 1942