Es poden classificar les branques de la psicologia segons les variables que les caracteritzen, i és per això que aquesta se'n denomina psicologia de les actituds. Aquesta branca es pot considerar una part de la psicologia social, perquè l'actitud n'és una variable bàsica.
El concepte d'actitud Escriu Kimball Young:
Alguns autors, però, han usat el terme actitud per a referir-se a la totalitat de la vida interior –la massa perceptiva d'idees, opinions i disposicions mentals- en contrast amb les pautes i hàbits manifests. Sobre la base d'una significació tan àmplia i imprecisa, tant profans com psicòlegs continuen considerant que els termes opinió i actitud són sinònims.
Se'n pot emprar la paraula amb un sentit més estricte, indicant una tendència a l'acció. Una actitud és essencialment una manera de resposta anticipatòria, el començament d'una acció que no necessàriament s'acaba. Així, resulta molt més dinàmica i permet predir més fàcilment les tendències del capteniment que una simple opinió o idea.
Cal assenyalar tres trets importants propis de l'actitud. En primer lloc, tot i que no s'han de confondre amb imatges o idees verbalitzades, les actituds se solen associar a imatges, idees o objectes externs de l'atenció. En segon lloc, les actituds expressen una direcció. No sols assenyalen el començament de la resposta manifesta a una situació, sinó que imprimeixen direcció a aquesta activitat. Es caracteritzen per implicar acostament o allunyament, gust o disgust, reaccions favorables o desfavorables, amors o odis, i es dirigeixen a situacions específiques o generalitzades. En tercer lloc, les actituds –si més no les més significatives- es vinculen a sentiments i emocions. Les associacions de grat o desgrat respecte d'un objecte o situació –por, ràbia, amor i totes les complexes emocions apreses- intervenen en les actituds.
Les actituds són hàbits interns en la majoria inconscients, i indiquen les tendències reals que la conducta manifesta millor que les expressions verbalitzades que diem opinions. Llavors, si es vol predir el capteniment d'un individu, és més important conèixer les seues actituds que les seues imatges mentals, les seues idees o les seues opinions”.
Orígens i significat de les actituds Gino Germani escrigué:
Personalitat Són distintes les teories de la personalitat proposada en la psicologia. Per la generalitat del concepte d'actitud, cal l'existència d'una teoria implícita de la personalitat. Gino Germani escrigué:
Creences i actituds Gino Germani hi escriu:
Opinions i actituds Gino Germani hi escriu:
Factors determinants de l'actitud Leo Kanner hi diu:
Actituds i personalitat Una part dels estudis de psicologia consisteix a determinar alguna resposta, davant d'un cert estímul, per comprovar alguna hipòtesi respecte d'un cert capteniment parcial o localitzat. En psicologia social, en canvi, es considera l'actitud com una resposta de tota la personalitat (afectiva, intel·lectual, etc.). Aquesta resposta característica de cada individu respon a alguna de les tendències generals del capteniment humà, com la cooperació i la competència. Jack H. Curtis ha aclarit aquest aspecte de les actituds:
Canvi d'actitud La influència que rebem del medi social prové sobretot del canvi de la nostra actitud generat per la presència o la referència d'altres persones. El nostre millorament personal, com l'empitjorament, poden provenir d'aquest canvi d'actitud. Tant els processos beneficiosos per als pobles, com les grans catàstrofes socials s'han promogut per l'actitud d'uns pocs dirigents que van modificar actituds a nivell generalitzat.
Edward E. Jones i Harold B. Gerard hi han escrit:
Actituds i prediccions Si no hi hagués una actitud o resposta característica en cada persona, seria impossible predir-ne el comportament. Fins i tot la mateixa persona no podria mantenir objectius a llarg termini i la seua vida seria un despropòsit. Edward E. Jones i Harold B. Gerard hi escrigueren:
Freddy Varela:
Referències
Vegeu també Actitud. Psicologia social. Categoria:Psicologia social