La síndrome d'abstinència de les benzodiazepines és el conjunt de símptomes que apareixen quan una persona que ha pres alguna benzodiazepina durant un període durant el qual ha desenvolupat una dependència, n'atura el consum o en redueix la dosi. La síndrome d'abstinència de les benzodiazepinas a les síndromes produïts per l'abstinència de consum d'alcohol o l'abstinència de consum de barbitúrics i pot provocar símptomes greus que posen en perill la vida com ara convulsions. Aquests símptomes greus, tant com els potencialment letals, estan majoritàriament limitats a la reducció abrupta o precipitada de dosis elevades. Es pot desenvolupar una síndrome d'abstinència de les benzodiazepines prolongat en una proporció d'individus amb símptomes com ara: ansietat, irritabilitat, insomni i alteracions sensorials. En un nombre reduït de persones pot ser greu i semblar seriosos casos psiquiàtrics o mèdics per exemple: esquizofrènia i convulsions. Un greu efecte secundari de l'abstinència de benzodiazepines és el suïcidi.
La síndrome d'abstinència de les benzodiazepines pot ser minimitzada en intensitat i gravetat mitjançant una reducció gradual de la dosi. La suspensió de benzodiazepines és usualment benèfica a causa dels efectes adversos associats a l'ús prolongat de benzodiazepines. No obstant això, és recomanable que els consumidors d'ús prolongat no siguin forçats a suspendre el seu ús de manera violenta o abrupta. L'exposició crònica a les benzodiazepines causa adaptacions físiques en el cervell que contraresten els efectes de la droga. Això és conegut com a tolerància i dependència física. Quan són suspeses les benzodiazepines o se'n redueix la seva dosi, en un individu físicament dependent, nombrosos símptomes tant físics com psicològics poden aparèixer i romandre presents fins que el cos contraresti la dependència física amb l'adaptació a la manca de la droga i retorni d'aquesta manera el cervell al seu funcionament normal. Generalment, com més alta la dosi de la benzodiazepina, més llarg n'és el període d'ús i més necessitat hi ha de baixar el seu consum. Si hom fa amb pressa és més possible l'aparició de símptomes greus. No obstant això, símptomes greus poden aparèixer fins i tot durant la reducció gradual de la dosi o partint de dosis relativament baixes.
En certs grups de pacients seleccionats la presència de símptomes per l'abstinència arriba al 100%, mentre que en grups de pacients no seleccionats més del 50% dels subjectes són capaços d'aturar les benzodiazepines amb símptomes suaus o fins i tot cap símptoma. Els símptomes poden persistir per setmanes o mesos després de la suspensió. En un subgrup de pacients més petit els símptomes per abstinència poden continuar a un nivell menys agut durant mesos, fins i tot un any o més. L'ús prolongat de benzodiazepines pot portar a símptomes similars als de l'abstinència malgrat mantenir una dosi terapèutica constant. Atribuir-hi correctament símptomes com ansietat, anteriorment mal diagnosticats, als efectes de l'abstinència de benzodiazepines juntament amb estratègies personalitzades de reducció d'acord amb la gravetat dels símptomes, més la inclusió d'estratègies alternatives com a consol i remissió a grups de suport augmenten l'índex d'èxit en la suspensió.
Els símptomes per abstinència poden aparentar símptomes psiquiàtrics que els doctors amb freqüència interpreten com evidència de la necessitat de les benzodiazepines, la qual cosa condueix al fracàs i restabliment de les benzodiazepines, en molts casos a dosis més altes.
Rerefons Els sedants hipnòtics, com les benzodiazepines, barbitúrics i alcohol causen durant la seva suspensió les més serioses complicacions mèdiques. Aquests són considerats clínicament més perillosos de suspendre que els opiacis. És comú en els pacients l'ús prolongat inapropiat de benzodiazepines. A causa de la tolerància i la dependència psicològica que generen, l'ús de les benzodiazepines està generalment recomanat només per al seu ús en períodes curts, unes poques setmanes, seguit per una reducció gradual de la dosi. La sobre-prescripció de benzodiazepines a llarg termini pot causar dependència i tenir molts efectes adversos per a la salut. Els pacients típicament reben poca informació i suport dels seus doctors. Com que el tractament a llarg termini, fins i tot a dosis baixes, amb benzodiazepines està associat amb efectes adversos com ara deteriorament cognitiu, es recomana l'abstinència de les benzodiazepines.
Molts pacients desitgen suspendre l'ús de benzodiazepines preocupats pels seus efectes adversos per l'ús prolongat i molta gent ha suspès amb èxit aquestes drogues a tot el món. Com a resultat la dependència de les benzodiazepines i la seva suspensió ha estat investigat extensivament en la literatura mèdica. Un sumari de literatura mèdica sobre les benzodiazepines i tècniques per a la seva suspensió, combinat amb l'habilitat clínica de la Prof. Heather Ashton en psicofarmacologia, psiquiatria i la direcció d'una clínica de suspensió durant dotze anys, han conduït a la creació d'una molt coneguda guia per al pacient: El Manual d'Ashton. Amb suficient motivació i l'abordatge apropiat, gairebé tots els pacients poden suspendre satisfactòriament la presa de benzodiazepines. No obstant això, de cap manera se'ls ha de fer interrompre sobtadament el consum a usuaris de llarg termini dependents de les benzodiazepines, atès que hi ha un alt risc de causar un greu i potencialment letal síndrome d'abstinència. Una suspensió a pas lent amb reducció gradual de la dosi generalment en mitiga els riscos.
Quadre clínic Alguns dels símptomes causats per l'abstinència són idèntics als símptomes pels quals la medicació va ser originalment prescrita. La capacitat per diferenciar entre recaiguda i rebot és molt important durant la fase de suspensió i sovint pot induir a errors de diagnòstic. Els símptomes per l'abstinència de dosis baixes usualment duren entre sis i dotze mesos i milloren gradualment durant aquest període. Els símptomes poden no tenir una causa psicològica i poden fluctuar en intensitat amb períodes de dies bons i dolents fins a una eventual recuperació. Per aquesta raó, molts experts opinen que després de la suspensió del consum de benzodiazepines durant un període llarg o fins i tot en terminis bastant curts, s'han de deixar passar almenys sis mesos abans d'avaluar novament els símptomes i actualitzar un diagnòstic.
Els símptomes d'abstinència poden ocórrer tot i estar en una dosi estable de benzodiazepines a causa del fenomen d'«abstinència per tolerància», en el qual el cos experimenta els efectes de l'abstinència i demanda incrementar les dosis per així poder sentir-se «normal», la qual cosa pot conduir a un augment esglaonat de la dosi. És més comú que els símptomes d'abstinència ocorrin durant reduccions de la dosi. L'aparició de la síndrome d'abstinència de les benzodiazepines de vida mitjana perllongada pot demorar fins a tres setmanes, tot i que els símptomes d'abstinència de benzodiazepines d'acció curta sovint es presenten abans: usualment dins de les 24-48 hores. Els símptomes d'abstinència de benzodiazepines o opioides que ocorren després de la suspensió de les infusions són comuns entre els pacients pediàtrics de cura intensiva. El risc de desenvolupament d'aquesta síndrome és augmentat d'acord amb la durada total del tractament amb infusions i la dosi total donada.
La síndrome d'abstinència de les benzodiazepines agut generalment dura dos mesos, però poden persistir símptomes d'abstinència clínicament significatius -encara que minvant gradualment- per molts mesos o fins i tot diversos anys. La gravetat i durada de la síndrome d'abstinència està probablement determinada per diversos factors incloent índex de disminució de la dosi, durada del període de consum de benzodiazepines i grandària de la dosi. També és possible que influeixin factors genètics.
Ajustar la velocitat de reducció de la dosi d'acord amb els símptomes d'abstinència amb flexibilitat durant la fase de suspensió és la forma més efectiva de reduir la intensitat i durada dels símptomes. Algunes persones poden no arribar a estabilitzar-se completament entre les reduccions de la dosi fins i tot quan l'índex de reducció és disminuït. Aquestes persones de vegades simplement necessiten persistir en abandonar les benzodiazepines atès que pot ser que no se sentin millor fins que hagin suspès completament les benzodiazepines per un període.
L'ús a llarg termini de benzodiazepines causa menyscabament cognitiu, neurològic i intel·lectual.En un estudi es va comprovar que després d'un any d'abstinència de la benzodiazepines aquests deterioraments havien retornat a la normalitat (recuperació de facultats).
Els pacients que són físicament dependents d'ansiolítics benzodiazepínics de curta acció poden experimentar allò conegut com a «abstinència entre dosis». L'«abstinència entre dosis» és l'aparició de símptomes d'abstinència en el temps que transcorre des de la presa d'una dosi i abans d'arribar a la següent per causa que l'acció de la dosi prèvia desapareix. Això pot causar símptomes com ara ansietat de rebot entre dosis i ànsia per la dosi següent.
Símptomes com l'insomni de rebot pot aparèixer després de només set dies d'administració de benzodiazepines. Un altre assaig va demostrar l'existència d'efecte rebot per abstinència després de només divuit nits d'ús de lorazepam com hipnòtic. Es va desenvolupar ansietat durant el dia i tensió després de només set dies d'ús d'hipnòtics benzodiazepínics d'acció curta. Durant l'abstinència de benzodiazepines després només set nits d'ús, l'insomni de rebot causat per l'abstinència va ser pitjor que a l'inici. L'ús intermitent de benzodiazepines fins i tot durant un breu període pot causar insomni de rebot. Mentre que l'ús d'hipnòtics d'acció curta és efectiu per agafar el son, aquests empitjoren la segona meitat de la son a causa dels efectes d'abstinència. L'ús de triazolam té comunament associat símptomes d'abstinència durant el dia. Això és degut al seu molt curta vida mitjana. Pacients van reportar ansietat, aflicció, pèrdua de pes, pànic i depressió, desrealització i van desenvolupar paranoia després de només deu nits d'ús de triazolam. Aquestes reaccions van ocórrer més comunament amb triazolam que amb lormetazepam el qual té una vida mitjana intermèdia. Per tant, com més curta acció té un hipnòtic benzodiazepínic més greus són els símptomes d'abstinència en el dia. L'ansietat relacionada amb l'abstinència en el dia, també pot ocórrer per l'ús crònic d'hipnòtics no-benzodiazepínics nocturns com zopiclona. Després només 8 o 9 setmanes de consum d'alprazolam (Xanax o Alplax) en una dosi fixa prescrita, els següents símptomes van ocórrer després d'una descontinuació abrupta: disfòria, cansament, baixa energia, confusió, pressió sanguínia sistòlica elevada i ansietat greu.
Símptomes durant la reducció gradual Els següents símptomes poden sorgir durant la reducció gradual de la dosi però usualment poden ser atenuats o eliminats totalment mitjançant la disminució de l'índex de reducció:
Símptomes durant la reducció abrupta Una discontinuació abrupta o precipitada de les benzodiazepines pot resultar en una síndrome d'abstenció més seriós i desagradable que addicionalment pot derivar en:
Algunes persones només experimenten poc o gens l'abstenció a l'suspendre l'ús de benzodiazepines a llarg termini. No hi ha certesa pel que fa a la causa d'aquestes diferències entre pacients però recents investigacions en animals suggereixen que l'abstinència de drogues sedants-hipnòtiques pot estar influenciada per un component genètic. Amb el progrés de la suspensió dels pacient sovint descobreixen que la seva salut física i mental millora juntament amb els seus estats d'ànim i cognició.
Mecanisme i fisiopatologia