miniatura|Peter Blau La teoria de l'intercanvi social és un enfocament de l'àrea de la psicologia social i la sociologia que explica el canvi social i l'estabilitat com un procés de bescanvis negociats entre persones.
La teoria de l'intercanvi social planteja que les relacions humanes es formen per l'ús d'una anàlisi de cost-benefici i la comparança amb alternatives. Per exemple, quan una persona percep els costos d'una relació per sobre dels beneficis obtinguts, la persona abandonarà la relació. Aquesta teoria es basa en l'economia, la psicologia i la sociologia. miniatura|Claude Levi Strauss La teoria de l'intercanvi social s'uneix a la teoria de l'elecció racional i a l'estructuralisme, i n'assumeix les principals característiques.
Història miniatura|Jules Dupuit, creador de l'anàlisi cost- benefici La teoria de l'intercanvi social es remunta a Thibaut i Kelley (1959), Kelley i Thibaut (1978), Homans (1961) i Rusbult (1983). El sociòleg George Homans publicà Conducta social com a intercanvi. Hi definí l'intercanvi social com el bescanvi d'activitat, tangible o intangible, i més o menys gratificant o costós, entre com a mínim dues persones. Després que Homans fundàs la teoria, altres teòrics n'escrigueren sobre el tema, en particular Peter Blau i Richard M. Emerson, els quals, a més d'Homans, es consideren els principals desenvolupadors de la perspectiva d'intercanvi dins de la sociologia. El treball d'Homans remarca el comportament individual dels actors en la seua interacció. Tot i que hi ha diverses maneres d'intercanvi, Homans se centra en l'intercanvi diàdic. John Thibaut i Harold Kelley són reconeguts pels seus estudis dins de la teoria dels conceptes psicològics, la parella i el petit grup. Lévi-Strauss és reconegut per contribuir al sorgiment d'aquesta perspectiva teòrica des del seu treball sobre antropologia centrat en sistemes de bescanvi generalitzat, com els sistemes de parentiu i l'intercanvi d'obsequis.
Homans en resumeix el sistema en tres proposicions:
Propòsit d'èxit: quan una persona se sent recompensada per les seues accions, tendeix a repetir l'acció. Proposta d'estímul: com més sovint un estímul particular ha resultat una recompensa en el passat, és més probable que una persona hi responga. Proposta de privació-sacietat: com més sovint en el passat recent una persona ha rebut una recompensa particular, menys valuosa esdevé una altra unitat d'aquesta recompensa.
Peter Blau enfoca els primers escrits sobre la teoria de l'intercanvi social més en la perspectiva econòmica i utilitària, mentre que Homans ho fa en els principis de reforç que pressuposen que els individus basen els propers moviments socials en experiències passades. L'enfocament utilitari de Blau encoratjà el teòric a mirar cap al futur, perquè anticiparen que seria la recompensa pel que fa a la seua propera interacció social. Blau pensava que si els individus s'enfocaven massa en els conceptes psicològics de la teoria, s'abstindrien d'aprendre els aspectes de desenvolupament de bescanvi social. Blau remarcà l'anàlisi econòmica tècnica mentre que Homans se centrava més en la psicologia del capteniment instrumental.
Els primers estudis d'Emerson sobre la teoria s'encadenen amb les idees d'Homans i Blau. Homans creia que la teoria de l'intercanvi social es basava en principis de reforç. Per a Emerson, el bescanvi no és una teoria, sinó un marc en què altres teories poden convergir i comparar-se amb el funcionalisme estructural. L'enfocament d'Emerson era semblant al de Blau, puix que tots dos se centraren en la relació que el poder tenia en el procés d'intercanvi. Emerson considera que la teoria de l'intercanvi social és un enfocament en sociologia descrit com una simple anàlisi econòmica de situacions socials no econòmiques. La teoria de l'intercanvi social comporta una forma gairebé econòmica d'anàlisi en aquestes situacions.
Interés propi i interdependència miniatura|Van Eyck, El matrimoni Arnolfini L'interès propi i la interdependència són propietats bàsiques de l'intercanvi social, formes d'interacció quan dos o més actors tenen un poc de valor l'un per a l'altre, i han de decidir si hi intercanvien i en quines quantitats. Homans empra conceptes com ara l'individualisme per a explicar els processos de bescanvi. Per a ell, el significat de l'interés propi individual és una barreja de necessitats econòmiques i psicològiques. Satisfer l'interés propi sol ser comú en l'àmbit econòmic de la teoria de l'intercanvi social, en què la competència i la cobdícia solen ser comunes. En l'intercanvi social, l'interés personal no és negatiu; més aviat, quan es reconeix l'interés propi, actuarà com "la força que guie les relacions interpersonals per a l'avanç de l'interés d'ambdues parts" -Michael Roloff (1981). Thibaut i Kelley veuen la interdependència mútua de les persones com el problema central de l'estudi de la conducta social: creen un marc teòric basat en la interdependència dels actors i destaquen les implicacions socials de les distintes maneres d'interdependència, com el control recíproc. Segons la seua definició d'interdependència, els resultats es basen en una barreja d'esforços de les parts i d'acords mutus i complementaris.
Conceptes bàsics La teoria de l'intercanvi social considera l'intercanvi com una conducta social que pot resultar en fets tant econòmics com socials. Aquesta teoria s'ha analitzat comparant les interaccions humanes amb el mercat. L'estudi de la teoria des de la perspectiva microeconòmica s'atribueix a Blau: cada individu hi intenta maximitzar els seus guanys. Blau afirmar que des d'aquesta perspectiva es poden observar intercanvis socials a tot arreu, no sols en les relacions de mercat, sinó també en altres relacions socials com l'amistat.
El procés d'intercanvi social dona satisfacció quan les persones reben un rendiment just per les seues despeses. La principal diferència entre l'intercanvi social i econòmic és la naturalesa del bescanvi entre les parts. La teoria econòmica neoclàssica considera que l'actor no interactua amb un altre actor sinó amb un mercat i amb paràmetres ambientals, com el preu de mercat. A diferència del bescanvi econòmic, els factors del bescanvi social són prou variats i no es poden reduir a un sol tipus de canvi quantitatiu. Stafford considera que els bescanvis socials impliquen una relació amb una altra persona, impliquen confiança i no obligacions legals; són més flexibles i poques vegades impliquen negociacions explícites.
Costos i recompenses Els models simples de bescanvi social suposen que les recompenses i els costos impulsen les decisions de relació. Totes dues parts en un bescanvi social es responsabilitzen mútuament i depenen l'una de l'altra. Els elements de la vida relacional involucren:
Els costos són elements de la vida relacional que tenen un valor negatiu per a una persona, com ara l'esforç posat en una relació i els aspectes negatius d'un company. (En poden ser de temps, diners, esforç, etc.) Les recompenses són els elements d'una relació que tenen valor positiu. (En poden ser sentit d'acceptació, suport i companyia, etc.)
Així com tot el que es relaciona amb la teoria de l'intercanvi social té com a resultat la satisfacció i la dependència de les relacions, la perspectiva d'intercanvi social argumenta que les persones calculen el valor d'una relació particular en restar-ne els costos de les recompenses que satisfà:
Valor = Recompenses - Costos
Si paga la pena, és un nombre positiu, és una relació positiva. En canvi, un nombre negatiu hi indicaria una relació negativa. El valor d'una relació influeix en el resultat, o si les persones continuaran la relació o la conclouran. S'espera que les relacions positives duren, mentre que les relacions negatives probablement s'acabaran. En un bescanvi mútuament beneficiós, cada part proporciona les necessitats de l'altra part a un cost menor per a un mateix que el valor dels recursos que subministra l'altra part. En aquest model, la satisfacció de la relació mútua en garanteix l'estabilitat:
Resultat = Recompenses - Costs
Homans basa la seua teoria en el conductisme per concloure que les persones cerquen recompenses per minimitzar els costs. La "satisfacció" de les recompenses que obté una part d'una relació de bescanvi es valora en relació amb alguna norma, que podria variar d'una part a l'altra.
Proposicions teòriques Proposicions teòriques de Nye Ivan Nye proposà dotze supòsits teòrics per comprendre la teoria de l'intercanvi.
Les persones trien les alternatives de les quals esperen més guany. Si els costs en són iguals, trien alternatives a partir de les quals anticipen majors recompenses. Si les recompenses en són iguals, trien alternatives que anticipen el menor cost. Si els resultats immediats en són iguals, trien alternatives que prometen millors resultats a llarg termini. Si els resultats a llarg termini se'n perceben com a iguals, trien alternatives que donen millors resultats immediats. Si els costs i altres recompenses són iguals, trien alternatives que subministren o poden esperar que proporcionin més aprovació social (o les que prometen menor desaprovació social). Si els costs i altres recompenses són iguals, trien estats i relacions que donen més autonomia. Si els costs i altres recompenses són iguals, trien alternatives caracteritzades per la menor ambigüitat en termes de fets i resultats futurs esperats. Si els costos i recompenses en són iguals, trien alternatives que ofereixen la major seguretat per a ells. Si els costs i recompenses en són iguals, trien associar-se, casar-se i formar altres relacions amb aquells els valors dels quals i opinions solen estar-ne d'acord amb els seus i rebutgen o eviten aquells amb qui estan en desacord crònic. Si els costs i recompenses són iguals, són més propensos a associar-se, casar-se i formar altres relacions amb els seus iguals, que aquells que en són per damunt o per sota. (La igualtat s'hi veu com la suma de capacitats, actuacions, característiques i estats que determinen la conveniència d'un en el mercat social). En les societats industrials, si els costs i recompenses són iguals, els individus trien alternatives que prometen els majors guanys financers per a despeses financeres mínimes.
Proposicions teòriques d'Homans Tot i que Homans adoptà una perspectiva individualista, una de les principals metes del seu estudi era explicar els microfonaments de les estructures socials i l'intercanvi social. Esperava il·luminar les bases subinstitucionals informals d'una conducta social més complexa, més formal i, sovint, institucionalitzada. Segons Homans, les estructures socials sorgeixen de formes elementals de capteniment. La seua visió dels fonaments de l'estructura social i les formes institucionals es vincula a accions individuals, per exemple, a les seues respostes a les circumstàncies gratificants i de càstig.
Homans elabora cinc propostes clau que ajuden a estructurar el capteniment dels individus en funció de recompenses i costs. Aquest conjunt d'idees teòriques representa el nucli de la versió d'Homan de la teoria de l'intercanvi social.
Proposició d'èxit: el comportament que crea resultats positius és probable que es repetisca. Proposició d'estímul: si el comportament d'un individu és recompensat en el passat, l'individu continuarà aquest comportament. Proposició de valor: si el resultat d'una acció conductual es considera valuós per a l'individu, és més probable que repetisca aquest comportament. Proposició privació-sacietat: si un individu ha rebut la mateixa recompensa diverses vegades, el valor d'aquesta recompensa disminuirà. La cinquena proposició analitza quan ocorren les emocions a causa de diferents situacions de recompensa. Els que reben més del que esperen o no reben el càstig anticipat seran feliços i es comportaran amb aprovació.
Suposicions