miniatura|Prat dallador polifític natural. Un prat de dall o prat dallador és aquell tipus de prat destinat a ser dallat i del qual s'aprofita l'herba per utilitzar-la com a aliment per al ramat estabulat. Són propis de les comarques humides de muntanya però arriben a la terra baixa mediterrània, on poden formar-se en sòls fèrtils temporalment inundats. Són hàbitats semi-naturals molt rics en biodiversitat, amb gran varietat d'espècies vegetals, papallones i altres insectes que són aliment d'aus. Aquests prats són especialment valuosos quan ajuden a conformar un mosaic amb altres hàbitats (com boscos, marges, basses, entre altres), aportant diversitat i heterogeneïtat al paisatge. Per aquest motiu, es consideren un hàbitat d'interès de conservació a nivell europeu. Per garantir l'existència dels prats de dall és necessari un maneig permanent, fet que en les darreres dècades ha sigut problemàtic per la manca de relleu generacional, el sobrepastureig o la difícil viabilitat econòmica d'aquests espais a nivell agrícola en l'actualitat. Administracions com el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Departament de Territori i Sostenibilitat i entitats com Iaeden, la Xarxa de Custòdia del Territori o Paisatges vius treballen per la promoció i conservació d'aquests hàbitats a nivell català.
El Manual d'Hàbitats de Catalunya agrupa els prats de dall en dues tipologies generals dins del principat: els prats de dall de la terra baixa i muntanya mitjana (hàbitat CORINE 38.2) i els prats de dall altimontans i subalpins (hàbitat CORINE 38.3).
Característiques Estan formats per plantes herbàcies verdes perennes d'escassa altura i d'arrels poc profundes, que formen un entapissat dens, constituint un espès, molt divers i continua gespa. La flora herbàcia vivaç predominant en els prats són les gramínies: holc llanut (Holcus lanatus), dàctic (Dactylis glomerata), Lolium arundinaceum, agrostis comuna (Agrostis tenuis), cua de gos (Cynosurus cristatus), Poa trivialis, poa dels prats (Poa pratensis), raigràs anglès (Lolium perenne); Festuca rubra; lleguminoses: trèvol violeta (Trifolium pratense), Lotus corniculatus, trèvol blanc (Trifolium repens), lotus o banyet; compostes: Thrincia hirta, Thrincia hispida, cigrons (Centaurea nigra), dent de lleó (Taraxacum officinale), Linum bienne, i plantes d'altres famílies botàniques: primavera (Primula vulgaris), plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata) o Cardamine pratensis, entre altres espècies, fins a un total entorn de cent espècies pratenques.
miniatura|esquerra|280px|Prat viu a Moscou (Bitsa) Posseeix una gran potència productiva que va en dependència de l'estat de molta excitació hídrica d'aquestes i sobretot de la disponibilitat de nutrients, especialment el nitrogen. El període vegetatiu i de pasturatge d'aquests espais varia en funció del fred i la durada del període sec estival. La biodiversitat d'aquesta comunitat vegetal depèn de la intensitat de l'aprofitament en relació amb la producció. Tant si s'aprofiten amb gran intensitat i freqüència com si es fa l'aprofitament de manera incompleta, la biodiversitat tendeix a reduir-se, empobrint-se granment tant la flora, com la fauna associada.
En uns certs llocs geogràfics la vegetació d'aquests ecosistemes ha aconseguit un estat clímax, sent prats naturals. Aquest és el cas dels prats de muntanya de tipus alpí, així com el de les grans formacions herbàcies del món, com les prades nord-americanes de gramínies altes anuals.
Aprofitament Segons el mode d'aprofitament es poden distingir entre: Prats de sega. Aquells amb una topografia plana o convexa destinats a un aprofitament intensiu i generalment femats i abonats i a vegades regats. D'ells s'extreu l'herba durant diversos talls al llarg de l'any sense que entre el bestiar.
A Castella i Lleó i Cantàbria també anomenades "prades de dalla", estan dominats florísticament per gramínies altes com Arrhenatherum bulbosum i Dactylis glomerata, i es desenvolupen sobre sòls no compactats i amb forta humitat, que segons els territoris, poden estar subjectes a una moderada dessecació estival de la seva superfície (territoris de clima mediterrani, que es fa menor en els territoris de clima atlàntic, com la serralada Cantàbrica, per la qual cosa s'enriqueixen en espècies vegetals que suporten millor la humitat com Polygonum bistorta, Carum carvi, Bromus commutatus, o Narcissus leonensis, que coexisteixen amb altres més àmpliament distribuïdes com Anthoxanthum odoratum "Grama d'olor", Poa trivialis, Cynosurus cristatus, Bromus hordeaceus, Holcus lanatus, Pedicularis schizocalix, Trisetum flavescens, Centaurea nigra, Sanguisorba officinalis, Trifolium pratense, Linum bienne, Althaea cannabina, Astrantia major, Ajuga reptans, Trollius europaeus, Achillea millefolium "Milenrama", Bellis perennis "Margarides", Orchis mascula, Serapias cordigera, Scilla verna, Taraxacum officinale, Serapias lingua, Potentilla tabernaemontani, etc.
Prats de dent. Són els pasturatges sotmesos exclusivament a pasturatge, situats en general en llocs de difícil accés o amb relleu irregular, pendent elevat o moltes roques aflorades com per a poder ser explotats com a prats de sega. centre|miniatura|550px|Paisatge de prats a Cantàbria.
Prats de transició Un prat de transició es produeix quan un camp, pastura, terra de cultiu o un altre terreny buidat deixa de ser tallat o pasturat i comença a mostrar un creixement exuberant, que s'estén a la floració i autosembra de les seves espècies de gramínies i flors silvestres.Helena Ruzickova and Miroslav Bural, "Grasslands of the East Carpathian Biosphere Reserve in Slovakia," In: Office of Central Europe and Eurasia National Research Council, Biodiversity Conservation in Transboundary Protected Areas, National Academies Press, Set 27, 1996, p. 233-236. No obstant això, aquest estat és només temporal, ja que les herbes acaben desapareixent quan s'estableixen els matolls i les plantes llenyoses, que són les precursores de la volta a un estat totalment arbrat.Robert Griffiths et al.: Conifer Invasion of Forest Meadows Transforms Soil Characteristics in the Pacific Northwest Forest Ecology and Management 208, 2005, p. 347-358. Retrieved June 18, 2013. Un estat de transició pot mantenir-se artificialment mitjançant un sistema de doble camp, en el qual s'alternen les terres conreades i les prades durant un període de 10 a 12 anys cadascuna.
A l'Amèrica del Nord, abans de la colonització europea, els algonquins, iroquesos i altres pobles natius americans talaven regularment zones de bosc per a crear prades de transició on els cérvols i els animals de caça poguessin trobar aliment i ser caçats. Per exemple, algunes de les prades actuals es van originar fa milers d'anys, a causa de les cremes regulars dels nadius americans.Geoffery A. Hammerson, Connecticut Wildlife: Biodiversity, Natural History, and Conservation, UPNE, 2004.
Prats perpetus Una prada perpètua, també anomenada prada natural, és aquella en la qual els factors ambientals, com les condicions climàtiques i del sòl, són favorables a les herbes perennes i restringeixen el creixement de les plantes llenyoses de manera indefinida.T. A. Rabotinov, "Meadow," The Great Soviet Encyclopedia (3a ed), 1979. https://archive.org/details/greatsovietencyc0021unse Els tipus de prades perpètues poden incloure:
Les prades alpines es donen en elevacions elevades per sobre de la línia d'arbres i es mantenen gràcies a les dures condicions climàtiques Prades costaneres mantingudes per esquitxades de sal Prades desèrtiques limitades per les escasses precipitacions o la falta de nutrients i humus Prades mantingudes per períodes de sequera extrema o subjectes a incendis forestals Prades humides (zona semihumida) saturades d'aigua durant gran part de l'any
Prats urbans miniatura|325px|Vista cap al sud des dels arcs de Nethermead cap a la prada urbana de Nethermead en Prospect Park, Brooklyn, Nova York. miniatura|Prada urbana a Botaniska Trädgården, Uppsala, Suècia. miniatura|Prada urbana en la Reserva Natural Tifft de Buffalo, Nova York.
Recentment, s'ha començat a pensar en les zones urbanes com a possibles llocs de conservació de la biodiversitat. Es creu que el canvi de les gespes urbanes, que són hàbitats molt estesos a les ciutats, a les prades urbanes afavoreix la creació de refugis més alts per a les comunitats vegetals i animals. Les gespes urbanes requereixen una gestió intensiva que posa en risc de perdre el seu hàbitat, especialment a causa de la freqüència de sega. S'ha demostrat que la reducció d'aquesta freqüència de sega indueix un clar efecte positiu en la diversitat de la comunitat vegetal, la qual cosa permet passar de les gespes urbanes a les prades urbanes
A causa de l'augment de la urbanització, l'Estratègia sobre Biodiversitat de la Unió Europea de 2017 va proposar la necessitat de protegir tots els ecosistemes a causa del canvi climàtic. (Aquesta Estratègia ha estat actualitzada a 2030.) La majoria de les persones que viuen a les regions urbanes de qualsevol país solen obtenir els seus coneixements sobre plantes visitant parcs i/o infraestructures verdes públiques. Les autoritats locals tenen el deure de proporcionar els espais verds al públic, però aquests departaments sofreixen constantment importants retallades pressupostàries, la qual cosa dificulta l'admiració de la fauna natural en els sectors urbans i perjudica també l'ecosistema local. D'acord amb la creixent acceptació d'una "estètica urbana més desordenada", les prades perennes poden considerar-se una alternativa més realista a les clàssiques gespes urbanes, ja que el seu manteniment també seria més rendible. Els factors que els gestors d'espais urbans enumeren com a importants a tenir en compte són:
Estètica i reacció del públic Context local Recursos humans i sostenibilitat econòmica Política local Comunicació Biodiversitat i hàbitat existent Factors físics
Intervenció humana Les prades concebudes artificialment o culturalment sorgeixen i requereixen contínuament la intervenció humana per a persistir i florir. En molts llocs, les poblacions naturals i pristines de grans pastoreadores que viuen en llibertat s'han extingit o són molt limitades a causa de les activitats humanes. Això redueix o elimina la seva influència natural en l'ecologia circumdant i fa que les prades només es creïn o mantinguin gràcies a la intervenció humana.Pasturatge natural Fundació per a la Restauració dels Ecosistemes Europeus Les prades existents podrien decaure potencialment i gradualment, si no es mantenen per les pràctiques agrícoles. També les pràctiques agrícoles intensificades (sega excessiva, ús de fertilitzants minerals, fem i insecticides) poden conduir a una disminució de la riquesa d'organismes i la biodiversitat. La humanitat ha influït en l'ecologia i el paisatge durant mil·lennis en moltes parts del món, per la qual cosa a vegades pot ser difícil discernir què és natural i què és cultural.TRInet Report on the state of the natural and semi-natural grasslands in the Central and Eastern European (CEE) countries. Els prats són un exemple. No obstant això, les prades semblen haver-se mantingut històricament gràcies a la presència natural de grans herbívors, que controlaven el creixement de les plantes i mantenien l'espai buidat.
Com l'agricultura extensiva com el pasturatge està disminuint en algunes parts del món, la prada està en perill com a hàbitat. Diversos projectes de recerca intenten restaurar els hàbitats naturals de les prades reintroduint grans herbívors naturals. Aquests inclouen el cérvol, ant, cabra, cavall salvatge, etc. depenent de la ubicació. Un exemple més exòtic i d'abast més alt és el Programa Tauros europeu.