Camelot és un musical d'Alan Jay Lerner (llibret i lletres) i Frederick Loewe (música). Està basat en la llegendadel rei Artús, adaptada dela novel·la de T.H. White The Once and Future King.
La producció original de 1960, dirigida per Moss Hart amb orquestracions de Robert Russell Bennett i Philip J. Lang, va representar-se a Broadway en 873 actuacions, guanyant quatre premis Tony, tenint diversos revivals, produccions estrangeres i una adaptació cinematogràfica de Warner Bros del 1967. El musical s'ha associat a l'Administració Kennedy, que a vegades s'ha anomenat "Era de Camelot".
Rerefons miniatura|esquerra|Robert Goulet, Julie Andrews, Richard Burton, i el repartiment original de Broadway El 1959, Alan Jay Lerner i Moss Hart van decidir adaptar The Once i Future King de T. H. White com a pròxim projecte. Tal com es va comentar al llibre de 1978 de Lerner, The Street Where I Live, Frederick Loewe, que inicialment no tenia interès en el projecte, va acceptar escriure la música, entenent que, si les coses anaven malament, seria la seva última partitura.Lerner, p. 190 Després del gran èxit de My Fair Lady, les expectatives eren molt altes per a un nou musical de Lerner i Loewe. Tot i això, la producció del show va trobar diversos obstacles. L'esposa de Lerner el va deixar durant el procés d'escriptura,Lerner, p. 204 fent que requerís atenció mèdica i retardés la producció.
Quan Camelot va començar els assajos, encara necessitava un treball considerable. Tot i això, els productors van poder assegurar un repartiment fort, incloent Julie Andrews, Richard Burton, i Roddy McDowall, així com Robert Goulet en el seu primer paper a Broadway. John Cullum també va debutar a Broadway com a Sir Dinadan; Bruce Yarnell era Sir Lionel. Cullum després va substituir McDowall, i William Squire"William Squire Broadway" ibdb.com, retrieved December 2, 2017 substituí Burton. Altres substituts van ser Patricia Bredin (a partir del 16 d'abril de 1962),"Patricia Bredin Broadway" ibdb.com, retrieved December 2, 2017 Kathryn Grayson (a partir del 23 d'octubre de 1962)"Kathryn Grayson Broadway" ibdb.com, retrieved December 2, 2017 i Janet Pavek (el 9 de juliol de 1962)"Janet Pavek Broadway" ibdb.com, retrieved December 2, 2017 per a Andrews.
Prèvies i promoció miniatura|upright|Julie Andrews com a reina Guenevere a la producció original de Broadway de 1960 L'espectacle es va estrenar a Toronto, al O'Keefe Centre l'1 d'octubre de 1960. Encara que suposadament durava dues hores quaranta minuts i, en canvi, es va allargar fins a les quatre hores i mitja. El teló va baixar a la una menys vint de la matinada; Lerner més tard va assenyalar que "Només Tristan i Isolda ho igualava com a concurs de resistència a la bufeta".Lerner, p. 214 Se suposa que Noël Coward va dir que l'espectacle va ser "més llarg que el Götterdämmerung ... i no tan divertit!" Malgrat això, els diaris del matí van donar crítiques generalment positives, però van suggerir que l'espectacle necessitava molta feina, és a dir, edició dràstica, per tal de tenir èxit. Poc després, Lerner va ser hospitalitzat durant tres setmanes amb una úlcera sagnant. Poc després de ser donat d'alta, Hart va patir el seu segon atac de cor i Lerner va intervenir com a director temporal per a la resta de les sortides fora de la ciutat. A continuació, Camelot es va traslladar a Boston, editat, però seguia sent massa llarg. L'equip de producció va intentar trobar un altre director, fins i tot trucant a José Ferrer, que no va poder emprendre la feina.Lerner, p. 223 Lerner i Loewe no estaven d'acord en la manera de continuar amb el programa, ja que Loewe no volia fer cap canvi important sense l'orientació de Hart. Lerner va escriure: "Déu sap el que hauria passat si no hagués estat per Richard Burton". Acceptant retalls i canvis, irradiava una "fe i genialitat" i va calmar les pors del repartiment.Lerner, p. 230–31 La cançó de Guenevere "Before I Gaze at You Again" va ser donada a Andrews a l'últim minut abans de la primera funció prèvia de Nova York, que va provocar la seva famosa cita, "Per descomptat, estimat, però intenteu donar-me-la la nit abans."Lerner, p. 232 Després de l'estrena a Broadway, Hart va ser donat d'alta de l'hospital, i ell i Lerner van començar a tallar l'obra encara més. Dues cançons, "Then You May Me Me To To the Fair" i "Fie on Goodness", es van tallar uns quants mesos després (tot i que romanen a l'àlbum del repartiment, i la primera va aparèixer a la pel·lícula de 1967).
Es van barrejar les ressenyes dels crítics de Nova York sobre la producció original."At This Theatre:Majestic Theatre (Broadway)" Playbill.com, accessed August 20, 2011 Tanmateix, Ed Sullivan es va apropar a Lerner i Loewe per crear un segment per al seu programa de varietats de televisió, celebrant el cinquè aniversari de My Fair Lady. Van decidir fer molt poc amb el seu èxit anterior i, en comptes d'això, realitzar quatre números destacats de Camelot. Això va estimular la venda d'entrades i Camelot va aconseguir una venda anticipada sense precedents de tres milions i mig de dòlars.Rogers, Madeline."New York Philharmonic: A Night at the Round Table" , Playbillarts.com, May 1, 2008Gussow, Mel."'Camelot' Returns With Goulet as King" The New York Times, June 22, 1993, retrieved December 3, 2017 Robert Goulet va rebre crítiques favorables, sobretot per la seva presentació de la balada romàntica "If Ever I I Leave You", que es va convertir en la seva cançó de signatura.Ruhlmann, William. "Review. Always You/In Person " Allmusic, retrieved December 3, 2017
Conseqüències Després de participar en Camelot, Goulet va aparèixer a The Danny Thomas Show i The Ed Sullivan Show, que el van convertir en un nom familiar entre el públic americà.
La gravació del repartiment original del show era un dels àlbums preferits per al vespre del president John F. Kennedy, que havia estats company de classe de Lerner a la Universitat Harvard.Kantor i Maslon, p. 280 Les línies predilectes de Kennedy estaven al número final (en el qual Arthur fa cavaller un jove i li diu que transmeti la història de Camelot a les generacions futures): Don't let it be forgot That once there was a spot, For one brief, shining moment That was known as Camelot.
Des d'aleshores, Camelot s'ha associat a l' Administració Kennedy.Frezza, Christine."'Camelot': One Brief Shining Moment" bard.org (Insights), 2005, accessed August 20, 2011
Els obstacles trobats per produir Camelot van ser durs en la col·laboració creativa de Lerner i Loewe, i l'espectacle va resultar ser una de les seves darreres col·laboracions (tot i que van treballar junts per adaptar la seva pel·lícula Gigi de 1958 als escenaris el 1973 i van col·laborar de nou. l'any següent a la pel·lícula musical The Little Prince). Camelot va ser l'últim espectacle de Hart a Broadway. Va morir d'un atac de cor a Palm Springs, Califòrnia, el 20 de desembre de 1961.(no author)."Moss Hart Is Dead; Playwright Was 57 (abstract)" The New York Times, December 21, 1961, p.1
Sinopsi miniatura|upright|Julie Andrews i Richard Burton com Queen Guenevere i King Arthur miniatura|upright|Burton com Arthur i Roddy McDowall com Mordred Acte I El rei Artur està nerviós pel seu proper matrimoni arranjat i s'amaga en un arbre. El mag Merlí, el seu savi tutor, crida a Arthur per avisar el jove rei que ha d'aprendre a pensar per ell mateix. Merlí, que viu enrere en el temps i recorda el futur i el passat, sap que aviat se separarà d'Arthur. Merlí persuadeix a Arthur per pujar cap a baix i l'amaga pel seu comportament incòmode. Arthur després es queda sol, reflexiona tant els seus temes com els seus propis sentiments sobre les nupcialitats previstes ("I Wonder What the King is Doing Tonight?"). Arthur sent algú que ve i torna a escalar l'arbre. Guenevere, la pretesa núvia d'Arthur, arriba al bosc. No li agrada la idea de ser reina, preferint viure una vida corrent –almenys una vida rica ordinària– ("Simple Joys of Maidenhood"). Es topa amb Arthur, que inicialment s'anomena ell mateix "verruga" (el sobrenom de la seva infància) i després, al sentir-se de la seva reticència a casar-se, li explica les alegries de la vida a Camelot ("Camelot"). És amor a primera vista, i gairebé es besen, però es veuen interromputs quan els assistents d'Arthur es troben sobre ells. Es revela com el rei. Explica a Guenevere la història de com va treure l'espasa de la pedra i es va convertir en rei, i ella finalment accepta casar-se amb ell. S'adona d'això Nimue, una bella ninfa d'aigua, ha vingut a atraure-la a la seva cova per dormir etern ("Follow Me"). Demanen respostes a Nimue, ja que ha oblidat si ha advertit a Arthur sobre dos individus importants, Lancelot i Mordred. Els seus records s'esvaeixen definitivament, i se'l deixa anar.
Cinc anys després, Arthur es troba amb Guenevere al seu estudi, debatent sobre què fer. Explica que vol crear un nou tipus de cavaller: un que no pilla i lluita, sinó que intenta defensar l'honor i la justícia. Finalment, s'inspira, amb l'ajuda de Guenevere, a establir la Taula rodona amb el lema "Lluitar pel correcte". Passen cinc anys més. La idea d'Arthur ha fet que els cavallers de la Taula rodona fossin reconeguts arreu del país i la seva fama fins i tot s'ha estès a França. Un jove, pretensiós i excessivament religiós francès de Joyous Garde, anomenat Lancelot du Lac, ha sentit a parlar de la Taula rodona i està decidit a venir a Camelot i unir-se als cavallers d'Arthur, confiat que és perfecte per al càrrec ("C'est Moi"). El rei Pelinore, un home gran que era amic de la família d'Arthur, també ve a Camelot per presenciar la grandesa d'Arturo per ell mateix i sembla que després ha passat a formar part de la família. Guenevere organitza una festa del dia de maig al recinte del castell ("The Lusty Month of May"), on Arthur presenta a la seva dona a Lancelot. Guenevere li agrada disgustar Lancelot. El temps passa i fa enemic de la majoria dels cavallers. Guenevere incita a tres d'ells: Sir Dinadan, Sir Sagramore i el soterrat Sir Lionel: per desafiar-lo a una justa ("Then You May Take Me to the Fair"). Arthur (que, a diferència de tots els altres, és amable amb Lancelot), està consternat per això i perd la comprensió del camí d'una dona, tot i que no pot estar enfadat amb Guenevere ("How to Handle a Woman").
Al camp de justes Lancelot derrota fàcilment als tres cavallers. Fereix a Sir Lionel, que combat el darrer, tan malament que la gent creu que està mort. Però la consternació de la multitud es torna a desconcertament quan Lancelot plora perquè Sir Lionel visqui. Reflectint l'adoració de la gent, Guenevere troba que s'ha enamorat de Lancelot. Tot i així, ella no vol violar els seus vots matrimonials i vol que Lancelot deixi Camelot ("Before I Gaze at You Again"). Per un desgraciat gir del destí, Lancelot, malgrat els seus orgulls que és immune als plaers de la carn, també està enamorat de Guenevere, i també es veu trencat pel conflicte entre aquest amor i la seva devoció per Arthur. Arthur fa de Lancelot un cavaller de la Taula rodona. Com passa, el malhumorat rei Artur suposa que Lancelot i Guenevere tenen sentiments els uns dels altres, però espera que esclati, ja que no vol molestar la tranquil·litat de Camelot. Soliloqüitza a la seva espasa Excalibur, que plantejaran els reptes als quals s'enfrontaran tots junts.
Acte II Molts anys després, Guenevere i Lancelot encara són turmentats pel seu amor sense compliment. Intenta desfer-se d'ell, però Lancelot no la deixarà ("If Ever I I Leave You"). Tots dos creuen que Arthur no n'és conscient. Tot i així, es manté fidel a Arthur i l'ajuda en la realització dels assumptes de l'Estat.