Una amanida o ensalada és principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades o adobades o trompades o amanides, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que es pot prendre com a plat únic, abans o després del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar). A la península Ibèrica les amanides més habituals duen enciam i tomàquet, o tomàquet i ceba. També és habitual la barreja dels tres ingredients. A vegades es mescla o substitueix l'enciam amb altres fulles verdes, com ara l'escarola, l'herba dels canonges, o fins i tot els espinacs tendres.
Quan s'augmenten els ingredients els més habituals solen ser les olives, la tonyina en conserva (escabetx, natural o en oli), ou dur, no és rar el cogombre, i àdhuc algunes puntes d'espàrrec, i l'amaniment descrit, generalment acompanyat d'alls picats. Acostuma a ser un plat fred, i en tot cas tebi o combinant una majoria d'ingredients freds amb algun de minoritari de tebi o de calent, però no és un plat calent en el seu conjunt.
La sal està associada amb l'amanida perquè les verdures es condimentaven amb salmorra (una solució de sal en aigua) o amaniments salats d'oli i vinagre durant l'època romana. A l'Antiga Roma les verdures amanides amb aigua salabrosa eren un plat popular.
També es coneix com a amanit, enciamada, enciam/encisam, trempat o adob.
Etimologia En català conviuen històricament els mots amanida i ensalada. El substantiu amanida deriva del verb amanir, que originàriament significava 'preparar' o 'disposar una cosa perquè pogués ser utilitzada' i que posteriorment adquirí el sentit culinari de condimentar un aliment amb oli, sal, vinagre o altres ingredients. Amanir procedeix probablement del llatí reconstruït *ammannire, derivat de *admanuire, una romanització del gòtic manwjan, 'preparar'. Aquesta forma hauria entrat en català possiblement per influència de l'italià. El Diccionari català-valencià-balear defineix amanida tant com l'acció d'amanir com la barreja d'hortalisses crues condimentades amb oli, sal i vinagre.
El mot ensalada, per la seva banda, deriva de sal i fa referència originàriament a una menja condimentada o assaonada amb aquest ingredient. Es documenta des del 1460 en l'Espill de Jaume Roig, en el passatge «prou ensalada». La mateixa formació basada en la idea d'una menja salada apareix en altres llengües romàniques, com l'italià insalata i el francès salade, i, per mitjà del francès, en l'anglès salad.
Històricament, ensalada també ha tingut el sentit figurat de barreja de coses diferents i sense connexió, del qual deriva l'ús del terme per designar determinades composicions poètiques i musicals de caràcter heterogeni cultivades a la península Ibèrica durant el segle XVI.
Història Els habitants de l'Antiga Grècia i de l'Antiga Roma menjaven una barreja de verdures de fulla amb amaniment, una mena d'amanida mixta. Les amanides, incloses les amanides disposades en capes i les amanides amb amaniment, han estat populars a Europa des de l'expansió dels imperis grec i romà. En el seu llibre del 1699, Acetaria: A Discourse of Sallets, considerat sovint el primer llibre dedicat a les amanides, John Evelyn va intentar, amb poc èxit, animar els seus compatriotes britànics a menjar verdures de fulla fresques en amanida. Maria I d'Escòcia menjava api-rave bullit sobre una base de verdures de fulla, cobert amb un amaniment cremós de mostassa, tòfones, cerfull i rodanxes d'ou dur.
L'ús d'oli per amanir les amanides està documentat a l'antiga Grècia i a l'antiga Roma, així com a la colònia de Nous Països Baixos del segle XVII, que posteriorment esdevindria part dels actuals estats de Nova York, Nova Jersey i Delaware. Una llista de productes habituals transportats pels vaixells i dels preus assignats per valorar-ne la càrrega incloïa «una gerra d'oli per a amanides a 1,10 florins» i «un barril de vinagre de vi a 16 florins». En una carta del 1665 enviada des de l'illa de Curaçao al director dels Nous Països Baixos, es demanava que hi enviessin llavors de verdures: «Us demano molt amistosament que vulgueu enviar-me llavors de tota mena, com ara de col, pastanaga, enciam, julivert, etc., perquè aquí no se'n pot aconseguir cap i sé que vós en teniu en abundància...».
Les amanides es poden vendre als supermercats, als restaurants i a les cadenes de menjar ràpid. Als Estats Units, alguns restaurants disposen d'una barra d'amanides amb diversos ingredients perquè els clients preparin la seva pròpia amanida."Birth of the salad bar; Local restaurant owners may have invented the common buffet," The State Journal-Register (Springfield, IL), 28 December 2001, Magazine section (p. 10A) El 2014, els restaurants especialitzats en amanides generaven més de 300 milions de dòlars. Durant la dècada del 2010, el consum domèstic d'amanides va augmentar, però es va anar allunyant de l'enciam fresc tallat i orientant cap a les verdures de fulla envasades i els lots d'ingredients per preparar amanides. Es preveia que les vendes d'aquests productes envasats assolissin els 7.000 milions de dòlars anuals.
Tipus d'amanides miniatura|Amanida amb verdures, formatge i fruits secs (anacards)miniatura|Amanida amb verdures, llegums i formatges +AmanidaIngredientsImatgeAmanida alemanyaamanida de patates amb salsitxes de Frankfurt, tàperes, cogombrets, ceba tendra, tomàquets cherrys, olives negres i pebresense marcEnsalada italianasense marcEnciam de caputxinsel feien els caputxins barrejant tota mena d'herbes comestibles, i era molt exquisit.Amanida amb gambesamanida feta amb tomàquet, pastanaga, carbassó, gambes, alvocat i pot portar remolatxaAmanida amb soiaamanida feta amb soia, pastanagues, raves, alvocat, cilandre i pot portar ametlles, llavors i favetesAmanida andalusaamanida a base de ceba, tomàquet i pebrotsAmanida bella vistaamanida a base d'enciam, tonyina, pebrot, tomàquet, olives i ousAmanida capreseamanida feta a base de tomàquet, mozzarella i alfàbregasense marcAmanida catalanaamanida amb enciam, tomàquet, olives, de vegades altres hortalisses (pastanaga, ceba, pebrot) i fines rodanxes d'embotits del país (botifarres, pernil, fuet, etc.), amanida amb oli d'oliva, una mica de vinagre o suc de limona, sal i, si es vol, pebre negresense marcAmanida CèsarAquesta amanida consta de fulles d'enciam amanides amb una maionesa. La maionesa es prepara amb un o dos rovells d'ou crus, all, mostassa, salsa anglesa, pasta d'anxoves, llimona i diversos ingredients depenent del lloc; i s'acompanya amb crostons de pa amb all. Ja al plat, se li afegeix formatge parmesà. Després se li poden afegir altres ingredients, potser el més freqüent sigui trossos de cansaladasense marcAmanida d'alvocatamanida feta a partir d'alvocat i tomàquet i que pot portar olives negres, anxoves o tonyinaAmanida d'arròssense marcAmanida d'enciam i tomàquetAmanida d'endíviesAmanida d'escarola amb romescoAmanida d'espàrrecsAmanida d'estiuAmanida d'orelles de marAmanida de cogombres amb tonyinaAmanida de cors de palmeraAmanida de créixensAmanida de faves tendres amb mentaAmanida de la casaAmanida de làbanAmanida de llegumsAmanida de llegums a l'andalusaAmanida de llentiesAmanida de mariscAmanida de pasta tèbiaAmanida de peix marinatAmanida de pernil d'ànecAmanida de peus de porcAmanida de pollastreAmanida de raïm amb formatgeAmanida de tomàquetAmanida de tonyinaAmanida del tempsAmanida mixtaAmanida tèbiaAmanida tres delíciesAmanida tropicalAmanida verdaColeslawamanida americana composta de col cruasense marcCruditésamanida composta d'escalunya i pastanaga tallades en tires molt fines, enciam i pebrot, ceba, remolatxa, rave, etc., en rodanxes molt primes, condimentada amb salsa vinagretasense marcEmpedratamanida freda de llegumssense marcEnsalada niçardaamanida composta d'enciam, api, olives, etc., amb anxoves, tonyina i sovint ou dursense marcEnsalada russaEn aquesta varietat d'amanida a base de patata i verduretes tallades en daus petits, els ingredients són barrejats amb maionesa espessa. És molt popular com a tapa als barssense marcEsqueixadaamanida feta amb bacallà o tonyina esqueixats, enciam, tomàquet, olives, etcsense marcFatuixamanida elaborada amb hortalisses fresques, generalment tomàquet, enciam, cogombre i ceba, i amb trossos de pa de pita torrats o fregits, que es condimenta amb oli d'oliva, suc de llimona o vinagre, menta i julivert, típica del Pròxim OrientPipirranaamanida andalusa feta amb tomàquet, ceba, ou dur i algun peix de carn atapeïdasense marcTabuleamanida feta amb búrgul o cuscús, tomàquet, ceba, julivert i menta, que s'amaneix amb oli d'oliva i suc de llimona, originària de Síria i el Líbansense marcXatóamanida típica del Penedès i el Garraf feta amb escarola, tonyina i bacallà dessalats i esqueixats, filets de seitó i olives negres i arbequines, que es menja adobada amb una salsa feta amb alls, nyores, ametlles torrades, oli, sal i vinagresense marc
Altres amanides Amanides de fruites
Les amanides de fruites s'elaboren amb fruita —en el sentit culinari—, que pot ser fresca o en conserva. Un exemple n'és el còctel de fruites.
Amanides de postres Les amanides de postres rarament contenen verdures de fulla i solen ser dolces. Algunes variants habituals es preparen amb gelatina o nata muntada, com ara l'amanida de gelatina, l'amanida de festucs i l'ambrosia. Altres tipus d'amanides de postres inclouen plats regionals com l'arròs glorificat, semblant a l'ambrosia i originari de l'Oest Mitjà dels Estats Units, i l'amanida de galetes, que conté galetes esmicolades com a ingredient.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Trempó Endívia
Categoria:Entrants