Una malaltia intercurrent (és a dir, concurrent, concomitant o, en la majoria dels casos, preexistent) en l'embaràs és una malaltia no causada directament per l'embaràs (en contraposició a una complicació de l'embaràs), però que pot ser de risc per a l'embaràs o complicar-ne l'evolució. Un dels components principals d'aquest risc pot resultar de l'ús necessari de fàrmacs durant l'embaràs per controlar la malaltia.
En aquestes circumstàncies, les dones que desitgen continuar amb un embaràs requereixen atenció mèdica addicional, sovint d'un equip interdisciplinari.
Exemples Trastorns endocrins Diabetis mellitus Malaltia de tiroides
Infeccions Infeccions per transmissió vertical Vulvovaginitis candidòtica Vaginosi bacteriana
Trastorns autoimmunitaris Celiaquia Lupus eritematós sistèmic Malaltia de Behçet Esclerosi múltiple
Altres Les següents condicions també poden empitjorar o ser un risc potencial per a l'embaràs: Hipercoagulabilitat Càncer Hipertensió arterial Cirrosi Trastorns congènits que poden transmetre a la descendència Problemes cardíacs: Valvulopaties, hipertensió pulmonar primària i síndrome d'Eisenmenger Trastorns renals Salut mental: La depressió està relacionada amb taxes més altes de part prematur. Trastorns i malalties respiratòries (associades, per exemple, al despreniment prematur de placenta) Asma Epilèpsia Anormalitats estructurals del coll uterí Anomalies estructurals a l'úter Hepatitis vírica
Referències