Història de Villena

miniatura|Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics. Està discutit si la ciutat actual data d'època visigoda o anterior, encara que amb total seguretat existia al , durant el període àrab. Després de la conquesta cristiana, passa a ser senyoriu, principat, ducat i finalment marquesat, fins que el poble, encoratjat pels Reis Catòlics, es rebel·la contra el marqués. En 1525 Carles V li concedeix el títol de ciutat. Aquest és el moment de major prosperitat econòmica, com mostren els monuments que han arribat fins a l'actualitat. A partir del segle XVI s'obri un període de tranquil·litat, només trencat per les guerres en què es veurà embolicada aquesta zona. A pesar del fet que en 1858 es va inaugurar una estació de ferrocarril, l'economia va seguir sent essencialment agrícola fins a l'èxode rural dels anys 60. A partir d'aleshores, el model econòmic va canviar ràpidament i en l'actualitat l'economia es basa principalment en el sector terciari i la indústria, on destaquen el calçat, la construcció i els mobles.Pateco. Cámaras de Comercio de la Comunidad Valenciana Plan de Acción Comercial de Villena. Análisis socioeconómico

Prehistòria esquerra|miniatura|El Tresor de Villena està format per 59 objectes d'or, plata, ferro i ambre que totalitzen un pes de quasi 10 quilos i està datat al voltant de l'any 1000 a. C. Es va descobrir en 1963 en una rambla propera a Villena, i es tracta amb molta seguretat d'una ocultació, potser d'un reietó del Cabezo Redondo. El conjunt està compost per braçalets, bols, flascons i altres petits objectes. Els braçalets es van dur posats, ja que estan desgastats per l'ús, però no se sap si la vaixella va ser d'ús quotidià, ritual o votiu. Si bé el seu autor va poder ser local, donada la seua similitud amb el tresoret del Cabezo Redondo, no hi ha acord respecte a aquest punt. Els vestigis més antics trobats al terme municipal de Villena es remunten al Paleolític mitjà, fa aproximadament 50 000 anys. Les troballes més antigues es van trobar a la cova del Cochino (al sud de la Serra del Morrón) i consistien en instruments de pedra de foc propis d'una economia de caçadors-recol·lectors d'època mosteriana. La continuació del procés humà es troba al paratge de la Huesa Tacaña (a l'oest de la Peña Rubia), on es van trobar nombrosos instruments de sílex pertanyents a la cultura gravetiana, que procedien segurament de l'orient mediterrani, encara que les seues peces assenyalen contactes amb el nord d'Europa. L'evolució cultural és fàcilment observable a la cova del Lagrimal (situada als escarpaments d'un barranc de la serra de Salines), els nivells inferiors de la qual mostren la influència gravetiana, mentre que en els intermedis (a partir del 8000 a. C.) apareixen restes mesolítiques que inclouen la ceràmica i les destrals de pedra polida, indicis de l'arribada de la revolució neolítica. Importants restes d'aquest tipus es van trobar a la Casa de Lara, representant del poblament neolític en plana.

Els vestigis neolítics inunden tota la comarca i amb a penes hi ha un lloc propici per al cultiu o la ramaderia on no es puguen trobar. En la dècada de 1960, ja n'eren més de 30 els jaciments neolítics trobats a la comarca, localitzats en quasi totes les coves habitables, a les terrasses del Vinalopó, a la vora de l'antiga llacuna de Villena i a les marjals que aleshores abundaven a l'àrea. L'ampli dels contextos en què s'han trobat demostra que el neolític no és, almenys en part, una cultura de coves, ja que quasi la totalitat de la ceràmica cardial s'ha localitzat fora de les mateixes. No obstant això, el neolític tal qual va ser curt i en els estrats considerats eneolítics ja es troben senzills objectes metàl·lics, com als nivells superiors de la cova del Lagrimal.

Aquests instruments caracteritzen l'arribada de l'Edat del Bronze, els assentaments del qual ja no es troben en planes obertes com la Casa de Lara, sinó en estratègiques altures fàcilment defensables, com en el cas de Terlinques. Les coves que fins aleshores havien sigut lloc d'habitació, van començar a reservar-se per a finalitats sepulcrals. Si bé s'han trobat més de 20 jaciments del Bronze a la comarca, destaca, per la definitiva irrupció de l'urbanisme, una de les principals ciutats del Mediterrani occidental: el Cabezo Redondo, que constitueix la frontera entre la cultura argàrica i el bronze valencià. El desenvolupament aconseguit en aquesta etapa ha atorgat a Villena un lloc privilegiat en aquest període de la història, ja que a aquesta cultura pertany el conjunt conegut com a Tresor de Villena, el segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, només superat pel de les Tombes Reials de Micenes (Grècia).

Antiguitat Després de l'Edat del Bronze, es va produir a la zona un esfondrament poblacional, la recuperació del qual no va tindre lloc fins a l'Edat Moderna. No obstant això, la continuïtat del procés humà està constatada per la presència de jaciments ibèrics, que van tindre assentaments al puntal de Salines, el Zaricejo i la serra de la Vila, on ara estan les restes del castell de Salvatierra. No obstant això, aquests assentaments, juntament amb altres propers, no van ser en realitat més que menuts poblats no molt majors que un llogaret. També els celtes van deixar la seua empremta en la necròpoli d'incineració del Penyal del Rei (als Picatxos de Cabrera).

Encara que no s'ha trobat cap nucli de població estable durant l'època romana, sí que han aparegut restes d'almenys quatre viles repartides per tot el terme. Es creu que la població va caure en tota l'àrea, ja que en un territori d'uns 40 km a la redona, els poblats ibèrics es van destruir o es van abandonar i no es van substituir per cap ciutat, sinó que els habitants es van distribuir en explotacions agrícoles. La vila de Candela (entre la Canyada i Biar) és el jaciment més important, amb més de 4000 m² d'extensió. Els altres són Casa de Nazario (als peus de la Peña Rubia), La Torre (entre Saix i Villena, en el camí a Castalla) i Casas del Campo (prop de Cabdet). Aquestes viles són poques en nombre i d'una grandària no molt gran, ja que estaven situades a la zona més allunyada de la urbs de la zona, que era Ilici. Cal afegir a aquests jaciments troballes monetàries i ceràmiques, així com restes de centuriació (divisió de la terra en lots), que demostren que la romanització va ser intensa a la zona, sobretot perquè per la vall del Vinalopó circulava la Via Augusta, de la qual queden trinxeres al terme que donen constància del seu pas. Prova de la importància d'aquesta via en el procés és que la zona més intensament romanitzada és la que hui dia rep el nom de la Losilla, topònim que l'arqueòleg Miquel Tarradell relaciona amb les lloses de la calçada romana, com ocorre en altres llocs del país (la Llosa, la Llosa de Ranes, la Llosa del Bisbe, etc.). Si bé aquestes viles van sofrir en certa manera la gran commoció del , van tindre un període de florida durant els segles IV i , la qual cosa no es correspon amb les terrorífiques descripcions de l'època que ens brinden Hidaci i Osori.

Edat mitjana miniatura|378x378px|Ciutats integrants del pacte de Teodomir realitzat en 713, una de les quals va poder ser Villena. Durant la dominació visigoda, la comarca de Villena va formar part d'una província que es corresponia aproximadament amb l'antiga Cartaginense. Quan els musulmans van envair la península Ibèrica en 711, es van trobar amb un duc visigot anomenat Teodomir, que dominava una àmplia comarca que tenia per centre la ciutat d'Oriola. Aquesta zona duia molt poc de temps sotmesa a l'ocupació visigoda, que no havia sigut ben acollida per la comunitat rural hispanoromana, que era molt més abundant que la de les ciutats. Després de la conversió de Recared, els gots eren oficialment catòlics, però en això, com en tot, hi havia una dissociació entre el camp i la ciutat, i la cristianització només va tindre lloc a les àrees urbanes. El camp no es va cristianitzar, ni tampoc la massa general dels hispanoromans, atés que a les viles romanes de la zona no s'ha trobat ni un sol objecte amb símbols cristians i queden abundants testimoniatges del culte pagà encara després de l'edicte de Teodosi. Encara que no es té total seguretat, se suposa que Teodomir va ser fidel a la causa de Roderic i, per tant, assistiria a la batalla de Guadalete. Després, tornaria a defensar la seua regió abans de l'arribada dels àrabs.

L'origen de la ciutat Bussejar en els orígens de la ciutat és complex. S'ha afirmat amb freqüència que la ciutat es va dir antigament Bilumen, Bilille, Túrbula, Arbacala, Vacasora, Bilesetona, Bechira, Bilbilis, Adello, Ello, Vigerra, etc. La teoria més estesa durant un temps va ser la de Vigerra (o Bigerra), la qual cosa explica el gentilici vigerrense que se segueix donant erròniament en alguns diccionaris de llengua castellana. Deixant a banda aquestes hipòtesis, amb més o menys fonament, se sol considerar que la primera notícia que es té de Villena com a nucli de població estable en la seua localització actual és la del tractat dels musulmans amb Teodomir l'any 713. Per aquest tractat, els musulmans no es van apoderar de cap propietat per dret de conquesta, per la qual cosa quedava tota la població en possessió dels seus béns. En ell s'esmenta, entre d'altres, la ciutat de بلنتلة Blntla o la seua variant بلنتية Blntya, que amb l'absència de vocals escrites pròpia de l'escriptura àrab, ha sigut identificada per alguns investigadors amb Villena, encara que altres la relacionen amb València, Valentula (Elx) o altres localitzacions, sobretot a causa de l'absència pràcticament total de restes d'habitació estable tardoromanes o visigodes en terres de Villena. El primer testimoniatge que amb total seguretat es refereix a Villena és un document del en el qual s'esmenta بليانة Bilyāna, nom que va donar lloc a l'actual en boca dels repobladors cristians (en la seua majoria aragonesos) durant la Reconquesta. A causa d'aquesta escassetat de dades i al fet que les excavacions arqueològiques no han sigut concloents, han aparegut diferents teories sobre el moment i la manera en què sorgiria el nucli primitiu de la ciutat. S'ha descartat que el nucli existira en època romana, però hi ha teories que apunten al fet que podria haver-se conformat a partir d'una vila romana que es trobaria al lloc de l'actual castell de la Talaia, encara que l'arqueologia no ha llançat llum sobre aquest punt. Les teories més acceptades afirmen que, o bé el nucli va aparéixer en els últims períodes de l'època visigoda o bé es va conformar a partir de la conquesta àrab. Quant a la seua localització, es creu que el nucli àrab més antic es trobava a la zona de l'actual barri del Rabal, que s'estén a l'oest de l'església de Santa Maria, sota el solar de la qual va haver de situar-se la mesquita. Aquesta idea es reforça per les troballes d'habitatges de llauradors del i XIII que s'han descobert en diversos punts al voltant de l'església de Sant Jaume, que va ser el centre de la ciutat cristiana, la qual cosa sembla indicar l'existència d'un assentament rural situat uns 200 metres al nord del nucli principal.

Període musulmà miniatura|250x250px|Extensió aproximada de l'iqlim de Villena al .