El gots d'Escandinàvia o gautes, dits també en context anglosaxó geates, (anglès antic , nòrdic antic , suec modern ), i també simplement gots, foren una tribu germànica septentrional que habitava les terres del sud de Suècia, conegudes com a Götaland («terra de gots»), predecessors dels actuals pobladors d'aquesta gran regió sueca i conformadors de la moderna nació sueca, juntament amb els suions i els gotlandesos (de l'illa de Gotland). Les terres poblades pels antics gots d'Escandinàvia, dites Götaland, formen les actuals províncies sueques de Västergötland i Östergötland, i llur nom també ha deixat rastre en molts altres topònims.
Els gots d'Escandinàvia tenen un paper important en la història de la literatura anglosaxona, car són protagonistes de diverses obres entre les quals el poema èpic Beowulf. En aquest context sovint són anomenats geates, de l'anglès antic . Per altra banda, sembla que la seva protohistòria està relacionada amb l'origen d'altres pobles: els gots, els gotlandesos i, tal vegada, els juts.
Nom El nom, la història i els orígens dels gots d'Escandinàvia sovint es confonen en texts antics i arrels reconstruïdes amb els d'altres pobles germànics. La confusió més evident és amb els gots, un poble germànic oriental amb el qual probablement comparteixen origen. També existeixen força semblances amb els gotlandesos i, de vegades, amb els juts i els getes.
CatalàNòrdic antic orientalNòrdic antic occidentalLlatíAnglès anticSuecContextGots d'EscandinàviaA partir del període de les Grans Migracions, al sud d'Escandinàvia (actual Götaland)GotsDurant el i dC (Plini, Naturalis Historia, IV 99; Tàcit, Germania 44)/A partir del (Wolfram 1990, p. 20)A partir del dC, a les boques del Vístula; del al a la Dàcia; A partir del període de les Grans Migracions, dividits en Ostrogots i Visigots, a diversos punts d'EuropaGotlandesosA partir del període de les Grans Migracions, a l'illa de GotlandJutsLa primera menció als juts és amb aquest nom: Tàcit, Germania 40/A partir de Beda el Venerable: Beda, Historia Ecclesiastica gentis Anglorum I 15El dC, a Jutlàndia; el començaren a migrar cap a Gran Bretanya
En general, les fonts llatines s'hi refereixen amb el genèric de gots. Al seu torn, força fonts clàssiques es refereixen als gots amb el nom dels getes, un poble traci de l'antiguitat amb el qual no tenien altra relació que la semblança de noms i que a l'Antiguitat foren veïns dels grecs.Wolfram 1990, p. 28
En el quadre es veu com les fonts germàniques antigues distingien els gots d'Escandinàvia dels gots de l'Antiguitat, però en canvi confonien els antics gots i els gotlandesos. Al seu torn, el llatí anomenava els tres pobles amb el mateix terme; d'aquesta pràctica llatina deriva l'ús d'altres llengües d'anomenar aquest poble gots d'Escandinàvia. També és corrent, en llengües romàniques i altres llengües de fora de l'entorn, d'adaptar el nòrdic antic o l'anglès , sovint en funció del context.Vegeu les versions en castellà (Gautas), portuguès (Gautas), italià (Geati) i francès (Goths de Scandinavie).
Etimologia L'anglès antic i el nòrdic antic 'gots d'Escandinàvia' (i els descendents moderns , i ) són cognats i provenen d'un protogermànic * , plural * . Al seu torn, el nòrdic antic 'gotlandesos' i també 'gots', del qual el llatí fou manllevat, prové del protogermànic * , plural * . Sembla clar que totes dues arrels, * i * , estan emparentades, car deriven de diferents graus apofònics de l'arrel protogermànica * 'servir, abocar', el segon amb un sufix nasal. En general, hom accepta que aquests termes s'originaren com a heiti de «homes»: literalment haurien significat 'aquells qui aboquen la seva llavor'. També podria ser que fos un nom que al·ludís a cursos d'aigua del lloc on vivien, però no sembla probable perquè llavors la similitud dels noms seria casual.
Resseguint les migracions dels diversos pobles i la història dels seus etnònims, sembla raonable concloure que tant els gots d'Escandinàvia com els gotlandesos i com els gots antics remunten llur origen a una mateixa tribu germànica que, com totes, habitava a Escandinàvia el mil·lenni I aC. D'allà, un grup se separà cap al dC i emigrà cap al Vístula, on establí la cultura de Wielbark, i més tard emigrà cap a la mar Negra i la Dàcia: els gots, més tard dividits en visigots i ostrogots. Al seu torn, un altre grup emigraria a l'illa de Gotland, i allà esdevendrien els moderns gotlandesos; i finalment un darrer grup romandria a Escandinàvia, on formà la moderna nació sueca juntament amb altres tribus veïnes: els gots d'Escandinàvia. És probable que, a grans trets, això s'esdevingués així.Wolfram 1990, p. 23
Història Primers testimonis
Com que, al cap i a la fi, tots aquests pobles de nom semblant provenien a grans trets de la mateixa zona, sovint es fa difícil d'identificar els pobles esmentats pels historiadors i geògrafs antics. La primera menció conservada de gots a Escandinàvia és la de Ptolemeu ( dC), qui s'hi refereix com a Γοῦται (Gutae o Gautae en la versió llatina),Ptolemeu, Geographia, II 10 i probablement es tracta del primer testimoni dels gots d'Escandinàvia o gautes perquè llavors els gots ja n'havien emigrat. Dins el , Jordanes menciona els Gautigoths i els Ostrogoths d'Escània, i els té per origen dels gots que llavors habitaven a la mar Negra, els quals equipara amb el getes;Jordanes, De origine actibusque Getarum, III 22-23 i Procopi s'hi refereix amb el terme Gautoi. Les sagues nòrdiques els anomenen Gautar, i l'antiga poesia anglosaxona, al Beowulf i el Widsith, Gēatas.L'edició del Beowulf de Michael Alexander (1995) recull la variant Gēotas.
Una interpretació específica sobre l'etnònim emprat per Jordanes Gautigoths és 'els gots que viuen prop del riu Gaut', avui Göta Älv (nòrdic antic ).El riu Klarälven també rebia el nom de Gautelfr, si més no fins al : La part - del nom del riu, en nòrdic antic -, deriva igualment del protogermànic * 'vessar', però en aquest cas referit a l'aigua corrent, bé les Cascades de Trollhättan, bé el mateix riu.
Orígens Els gots escandinaus apareixen a la història en les Sagues nòrdiques i en l'antiga poesia anglosaxona, en general obres escrites entorn de l'any 1000, segle amunt segle avall, però que refereixen fets força més antics, generalment convertits en llegenda. En concret, són els protagonistes del Beowulf, el protagonista del qual és un got o geata. Aquestes fonts n'esmenten diversos reis, però les fonts històriques solament confirmen Hygelac, a propòsit d'una ràtzia a Frísia el 521, on és tengut per rei dels danesos o dels getes.Apareix a la Historia Francorum de Gregori de Tours i al Liber Historiae Francorum, on és considerat rei dels danesos; i al Liber Monstrorum, on es diu que era rei dels getes, és a dir, dels gots [d'Escandinàvia]). Enllaç als texts
Abans de la consolidació de Suècia, els gots eren políticament independents del suions. Quan apareixen a les fonts escrites, entorn de final del , es considera les terres gòtiques ja són part del Regne Suec, però la manera en què s'esdevengué la unificació amb els suions encara és objecte de debat.
Partint de la manca de fonts medievals antigues i del fet que els gots resultaren part integrant del regne de Suècia, la interpretació tradicional pressuposa que hi foren incorporats per la força, és a dir, que els suions derrotaren els gots i els sotmeteren als seus dominis; però el fet és que les soles tradicions romanents que tracten les guerres entre suions i gots són de natura força llegendària i, al capdavall, la història real de Beowulf és la d'un rei got que ajuda un suió a obtenir el tron, i actualment els historiadors pensen que aquest regne descrit al Beowulf bé podria ser la base del regne medieval de Suècia. Nogensmenys, els historiadors fan una distinció clara entre allò que és història política i l'aparició de la nació sueca com a ens unitari. En aquesta direcció, hom ha relacionat la suposada victòria dels suions sobre els gots amb una hipotètica intervenció dels gots d'Escandinàvia en les diverses Guerres Gòtiques del sud d'Europa (tal vegada en virtut d'un vincle que es remuntaria a la primigènia unitat gòtica, abans de la migració cap a la Mar Negra), que portaren grans riqueses a Götaland però en feu minvar la població. Hom pensa que la saga de Hervarar narra aquestes tradicions, que es remunten al . Segons aquesta saga, quan l'Horda Húnnica va envair la terra dels gots a la Dàcia i el rei got Angantyr va voler reunir les seves tropes desesperadament, va ser el rei got d'Escandinàvia Gizur que va respondre a la seva crida. de tota manera, d'aquests fets no hi ha cap evidència i tot plegat no ha pogut ésser provat.
Avui en dia, la postura més estesa és que el regne medieval de Suècia va néixer com a unió per fer front a forces estrangeres, principalment els danesos. Segons Curt Weibull, els gots haurien estat absorbits dins el regne suec entorn de l'any 1000, però altres historiadors pensen que s'hauria esdevengut força abans, amb anterioritat al i tal vegada en un moment tan remot com el . Per altra banda, el fet que les fonts siguin parques en notícies sobre els gots d'Escandinàvia suggereix que llur regne hauria cessat de ser independent entorn del . A la biografia de Rimbert sobre Anscari de Bremen, el rei suec és el sobirà únic de la regió i té relacions pròximes no solament amb el rei dels danesos ans també amb el rei dels francs. Tot i això, les fonts medievals sueques més antigues presenten el regne suec amb diferències legals entre els suions i els gots en qüestions com ara pesos, mesures, etc. També hi ha constància que hi havia reis suecs que regnaven amb el títol de Rex Gothorum fins a final del , i que fou un d'aquests reis que esdevengué sobirà d'un reialme unit.
Era dels vikings En el Heimskringla, Snorri Sturluson escriu sobre diverses batalles entre noruecs i gots d'Escandinàvia. Així, durant la campanya a Götaland del rei Harald del , els gots hagueren de fer front a la guerra sense l'ajuda del rei suec Eric Anundsson. També involucren els gots d'Escandinàvia altres episodis, com ara una expedició a Götaland per part del rei Haakon el Bo, l'enfrontament entre Harald Blåtand contra Jarl Ottar de la Gòtia Oriental, i els enfrontaments entre Olaf el Sant i els gots durant la guerra amb Olaf Skötkonung.
Edat mitjana Els gots d'Escandinàvia es dividien tradicionalment en petits regnes o districtes, que tenien els seus propis things (assemblees) i les seves pròpies lleis. El més gran d'aquests regnes era Västergötland (Götaland occidental), i fou allà que se celebrava cada any el thing de tots els gots, prop de Skara.
A diferència del suions, que empraven la divisió en hundare, els gots empraven els hærrad, com els noruecs i els danesos, i fou el terme got que es generalitzà en el regne suec esdevenidor. Probablement té relació amb el fet que molts dels reis suecs medievals eren d'origen got i sovint residien principalment a Götaland. El , la Casa de Munsö s'extingí amb la mort d'Emund el Vell, i atès que Stenkil, un got, fou elegit rei de Suècia, els gots jugaren un paper actiu en la configuració de Suècia com a regne cristià. De tota manera, aquesta elecció també va causar un llarg període de conflictes religiosos entre cristians i pagans amb una certa correlació ètnica: els gots tenien més tendència a ser cristians, mentre que els suions tenien més tendència al paganisme, motiu pel qual entorn del 1080 el rei suec Inge el Vell, que era cristià, fugí a Västergötland quan fou deposat en favor de Blot-Sven, favorable al paganisme. miniatura|278x278px|Sveær egho konong a taka ok sva vrækæ a les lleis dels gots occidentals