miniatura|Il·lustració del segle XVIII d'Hafez a la cort de Shah Mansur. Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Esfahan del 1391 al 1393).
Biografia Primers anys Era el segon fill de Nusrat al-Din Shah Muzaffar ibn Mubariz al-Din Muhàmmad. El pare va morir el juliol de 1353 als 28 anys deixant quatre fills: Shah Yahya, el propi Shah Mansur, Shah Husayn i Shah Ali (n. vers 1351/1352, executat per Tamerlà el 1393), a mes de dues filles.
El 1364 Shah Shuja havia estat expulsat de Siraz pel seu germà Kutb al-Din Shah Mahmud però aspirava a recuperar-la. Shah Mansur era aleshores a Yadz amb el seu germà gran Shah Yahya, i va anar a Chahar Gunbad a jurar fidelitat al seu oncle, que el va tractar amb molts honors. Després va seguir fins a Shahr-i-Babak on va girar cap a Shiraz on Shah Mahmud esperava un possible atac del seu germà Shah Shuja.
Més tard Shah Shuja va recuperar Shiraz i Shah Mahmud es va retirar a Esfahan (1366). Alli va demanar ajut a Uways ibn Hasan, el sultà jalayírida que li va enviar un exèrcit que va arribar a Esfahan amb la filla d'Uways. Una vegada va poder disposar d'aquest exèrcit (1667), Shah Mahmud va marxar cap a Fars. Shah Shuja va reunir forces i li va sortir al encontre; el xoc es va produir a Chasht-khwar. Shah Shuja va confiar l'ala dreta a Imad al-Din Sultan Ahmad (el seu germà) i l'esquerra al seu nebot Shah Mansur, reservant-se per ell el centre. La batalla va durar tot el dia i a la nit Shah Shuja es va retirar cap a Shiraz mentre Shah Mansur amb l'ala esquerra aconseguia una victòria parcial entrant a Shiraz carregat de botí.
Actuacions en la rebel·lió de Kirman i a la campanya de l'Azerbaidjan Durant la rebel·lió de Pahlawan Asad al Kirman (1374) Shah Shuja va marxar cap a la regió a través del Garmsir, per Jiraft i Bam, i l'acompanyava Shah Mansur. Van arribar a Mahan i tot seguit a la vista de la ciutat de Shah-abad, a menys de 5 km de la ciutat de Kirman. Aqui es va lliurar una ferotge batalla en que Shah Mansur i el seu oncleatès que tots els oncles paterns de Shah Mansur són coneguts, es devia tractar d'un oncle matern Shah Sultan Abu Yazid amb els seus cavallers van atacar pre creuar per un pont cap a la porta Darwaza-i-Saadat ("Porta de la Felicitat") i van entrar a la ciutat; però Shah Shuja que temia que fosin ferits, els va ordenar retirar-se i va encarregar al seu germà Sultan Imad al-Din Ahmad la direcció del setge.
El 1375 va participar en la campanya de l'Azerbaidjan i acompanyava a Shah Shuja quan va entrar a Tabriz sense resistència. Fou enviat amb 20.000 cavallers al Karabagh, d'on es va haver de retirar quan les forces enviades al Awjan sota l'amir Amir Isfahan-shah ibn Sultan Shah Jandar van ser derrotades i Shah Shuja va ordenar la retirada. Es va poder reunir amb la resta de l'exèrcit en retirada a Kashan.
Enfadat Shah Shuja amb Shah Yahya per l'ajuda que havia donat a Pahlawan Asad, va enviar una força contra ell a Yadz. Però Shah Yahya va persuadir l'exèrcit atacant de no iniciar cap acció sense donar-li temps de comunicar amb Shiraz per oferir la seva submissió i quan es van confiar va fer una sortida sobtada i els va derrotar obtenint molt de botí. La resta de l'exèrcit va fugir cap a Shiraz on Shah Shuja va decidir anar-hi en persona per prendre revenja de Shah Yahya. Però Shah Mansur (germà de Shah Yahya, nebot de Shah Shuja) el va convèncer d'anar-hi ell personalment al seu lloc.
Shah Yahya se’n va adonar que aquest exèrcit no es retiraria sense acabar amb ell i va enviar a la seva mare (comuna del assetjador i del assetjat) a intercedir per ell; fou reeixida en la mediació entre els dos germans; al saber-ho els soldats es van dispersar en diverses columnes cap a Shiraz quedant a Yadz només Shah Mansur i els seus seguidors mes propers. Shah Yahya va intentar convèncer el seu germà d'anar al Mazanderan i reclutar allí un exèrcit que permetés a Shah Mansur realitzar els seus projectes,no s'indica a la font quins eren aquests projectes, però probablement crear-se un domini territorial però no li va permetre entrar a la ciutat de Yadz.
Exili al Mazanderan i el seu retorn com a mercenari Finalment Shah Mansur va anar al Mazanderanva viure uns anys al Mazanderan, probablement des del 1376 o 1377 al 1381 i Shah Shuja va decidir que hauria d'anar a Yadz en persona (cosa que tampoc va funcionar per les habilitats negociadores de Shah Yahya).
El 1378/1379 Shah Husayn, el seu germà, que devia tenir entre 26 i 28 anys, va arribar a Siraz i fou ben rebut pel seu oncle Shah Shuja que el va nomenar qaim-maqan (virrei) del seu germà Shah Mansur que no sabem quin càrrec exercia si es que n'exercia cap. Probablement el 1383 (1882/1883) Shah Mansur no va participar en la campanya de Sultaniya que va fer el seu oncle Shah Shuja, en la qual el seu germà va morir en combat ja que uns mesos abans, segurament el 1381, després de viure un temps a Mazanderan com a fugitiu, s'havia presentat a Adil Agha i li havia ofert els seus serveis, que no foren acceptats ja que Adil Agha es declarava lleial a Shah Shuja tal com havia pactat el 1380; a mes fou empresonat per Adil, però per poc temps i vers el 1382 ja havia estat alliberat i va poder viatjar a Bagdad on fou ben rebut pel sultà Ahmad ibn Uways, al qui es va oferir igualment, sent aquí acceptats els seus serveis tot i que el sultà dubtava de la sinceritat de Mansur.
La ocupació del Khuzestan Uns anys abans, probablement vers el 1377 o 1378, un dels caps de la noblesa d'Hamadan, Pir Ali Badak, enfrontat al aleshores sultà jalayírida Husayn ibn Uways, va fugir a Shiraz on fou ben rebut per Shah Shuja que el va enviat al Khuzestan, regió que obeïa al sultà jalayírida i que Badak va sotmetre en nom de Shah Shuja (probablement 1378 o 1379). Badak va designar com a governador amb residència a Shushtar al seu naib (lloctinent), Islam, i ell mateix va anar a Bagdad en alianza amb el príncep jalayírida Shazada Ali ibn Uways i encara que inicialment van acabar expulsats, van tornar i van arribar a encunyar moneda en nom de Shah Shuja i es va llegir la khutba en el seu nom, enfrontant-se al sultà Ahmad ibn Uways però un temps després l'exèrcit d'ambdós fou derrotat pels turcmans kara koyunlu, aliats d'Ahmad i van morir ambdós, quedant Bagdad en mans d'Ahmad ibn Uways. Shah Shuja en fou informat a través del governador Islam (naib de Badak) i va enviar a Shushtar un petit contingent manat per Pahlawan Ali Shah Marniyani, per protegir la zona; però aquest, quan va assegurar el control, va decidir expulsar a Islam; el complot no obstant va fracassar i ell mateix va resultar mort.
Poc després fou quan va arribar Shah Mansur a Bagdad i Ahmad va decidir enviar-lo a recuperar el Khuzestan, que estava en la situació poc estable indicada. Shah Mansur va poder entrar a Shushtar mercès el suport de certs xeics locals;probablement favorables als jalayírides però quan va tenir el poder va eliminar els seus possibles opositors i als rivals, en benefici propi, i després va començar a fer incursions a Luristan, matant i saquejant a la població de la zona. L'atabeg del Luristan (Lur-i Buzurg), Pashang es va queixar a Shah Shuja i li va demanar l'enviament d'un exèrcit que pogués ocupar Shushtar i Khuzestan. Shah Shuja va prometre que al retorn d'una expedició a Sultaniya, aniria a Shushtar per atendre la petició de l'atabeg.
Defensa del Khuzestan El 1383 va morir el seu germà Shah Husayn, en l'expedició de Shah Shuja a Sultaniya. A la tornada d'aquesta expedicio, Shah Shuja va passar pel Lur-i Kučik (on es va casar amb la filla del malik o atabeg, sent almenys la tercera vegada que es casava) i des de allí va baixar per les muntanyes de Lur-i Buzurg cap a Dizful i Shushtar. El trajecte fou penós ja que l'exèrcit va patir molt de fred (era el hivern de 1383 a 1384), però va arribar finalment a Shushtar en un moment d'intensa pluja que va durar uns quants dies fins que finalment el temps es va aclarir. Allí van esperar les forces de l'atabeg de Lur-i Buzurg, Shams al-Din Pashang, mentre que a l'altre costat del riu on estava acampat Shah Shuja i els seus, es trobaven les forces de Shah Mansur, amb 500 o 600 homes ben equipats; l'atabeg va arribar poc després i les dues parts van restar allí una setmana, cadascuna a un costat del riu, el qual baixava amb massa cabdal i no podia ser creuat. Es van produir converses de pau; Shah Shuja estava a un costat del riu i Shah Mansur a l'altra i això fou el mes prop que els dos homes van estar. Finalment Shah Shuja es va retirar prometent a l'atabeg que enviaria un exèrcit des de Shiraz sota el comandament de Sultan Baiazid ibn Uways de Sultaniya, per reforçar les forces de Lur (efectivament Biazit va anar amb les seves forces a Luristan el 1384). Shah Mansur va marxar a Shushtar per la via de Kuh-Gayluya. Shah Shuja va tornar a Shiraz, mentre l'atabeg tornava a Idaj. Durant el camí Faraj Agha va desertar de l'exèrcit de Shah Shuja i se’n va anar a Shushtar passant al servei de Shah Mansur.
Primera intervenció de Tamerlà El 1387, davant de l'amenaça de Tamerlà, Sultan Zayn al-Abidin que no es volia sotmetre, va decidir marxar temporalment del país amb els seus amirs, soldats i tresors, abandonant Shiraz cap a Bagdad. En el camí va arribar a Shushtar on es va trobar amb Shah Mansur; aquesta vegada si que les tropes farsis amb el sobirà muzaffàrida van travessar el riu i Zayn al-Abidin fou conduit a la rodalia de la ciutat, on va acampar. Fou atès hospitalàriament per Shah Mansur i va rebre la visita de la dona d'aquest últim (que era filla de Shah Shuja i, per tant, germana o mitja germana de Zayn al-Abidin) i el seu fill Sultan Ghadanfar.
Gradualment la confiança va créixer entre les dues parts; primer els soldats de Zayn al-Abidin i finalment ell mateix amb els seus capitans, es va aventurar a visitar la ciutat de Shushtar, fins que estant al interior, de sobte Shah Mansur va fer detenir i lligar a Zayn al-Abidin i als seus oficials i es va apoderar del tresor i propietats; després va convidar als soldats a entrar al seu servei, cosa que molts van fer. A Shiraz havia quedar al comandament Shah Yahya, germà de Shah Mansur, encarregat de buscar regals per satisfer a Tamerlà; la situació ara havia canviat doncs Shah Yahya exercia el govern mentre que Tamerlà havia retornat ja cap a Samarcanda. Zayn al-Abidin fou tancat a la ciutadella de Shushtar i comptant amb el servei de molts dels que havien estat els seus amirs i dels soldats del Fars (uns milers d'homes) i de les seves pròpies forces (uns 600 homes), Shah Mansur es va dirigir a Shiraz. Shah Yahya, incapaç de fer-li front per manca de mitjans (ja que l'exèrcit havia sortit del país i les forces de les que podia disposar eren limitades a uns centenars de soldats), es va retirar a Yadz, el seu feu tradicional. Shah Mansur es va apoderar de Shiraz a la que va entrar sense oposició; va detenir als principals nobles i va fer cegar a l'amir Ghiyath al-Din Mansur Shul que se li oposava (1387).
Esfahan havia patit molt del pas de Tamerlà, que havia provocat una massacre a la ciutat (200.000 morts segons es diu tradicionalment, i al menys 30.000 segons sembla mes probable) i els nobles partidaris de Zayn al-Abidin es devien entendre amb la part de la noblesa que volia un sobirà especific i van gestionar que Zayn al-Abidin fos enviat allí. Els guardians que el custodiaven a Shushtar, de bona fe o subornats, hi van accedir i Zayn al-Abidin fou enviat a Esfahan on va assolir el govern de l'Iraq Ajamita (1388).
Shah Mansur com a sobirà a Shiraz