La geopolítica de França és el conjunt de les polítiques estrangeres i internes de l'Estat francès, des del fins al . Un estudi així implica fer una avaluació prèvia dels elements que conformen el poder tou i fort del país.
El fet de mirar d'analitzar geopolíticament l'Estat francès és criticable perquè difícilment és imparcial. La geopolítica mateixa és sociologia al servei del poder.
A tall de resum es podria dir que França és un imperi perquè encara manté colònies i perquè mira d'expandir-se a l'exterior de les seves fronteres culturalment, ideològicament i econòmicament. En aquest sentit promou dinàmiques de "zona d'influència" tal com s'aprecia a Egipte o Líbia. Manté lligams de domini econòmic i cultural amb les antigues colònies. S'aprofita del seu seient a l'ONU per potenciar el seu imperi. Promou els genocidis lingüístics i l'expansió de llengües associades a imperis com a contrapès. Proposa un règim de la Llei escrita com a forma de domini. S'inventa enemics inexistents per justificar les seves polítiques imperials.
Fa ús de la seva integració a la Unió Europea per créixer i desenvolupar-se econòmicament, esdevenint d'aquesta forma l'un dels motors d'Europa. La seva política territorial està pensada per detenir el poder fort i en aquest aspecte l'imperi francès hi arriba. Les condicions internes del país, amb una política proteccionista i liberal ambivalent, que potencia el benestar, li permet tenir població productiva i formada. Les polítiques estructurals i econòmiques del país estan orientades de forma ideològica. L'objectiu és fer de França un indret ideal per a la creació de sistemes polítics, econòmics i socials, fet que la torna en el centre d'Europa i del món. Es tracta d'orientar el país a potenciar la dorsal Alemanya-França-Països Baixos-Regne Unit amb l'objectiu de sortir beneficiada per un valor afegit aparent, millor que la competència.
Les polítiques internes i externes en l'àmbit econòmic estan pensades per fer de França el centre d'Europa però a nivell de poder tou l'estat francès és coix. És un agent decisor i té una rellevància internacional cabdal però és en el seu conjunt una potència que s'imposa per via de la diplomàcia i no per la pràctica. És a dir, no sap convèncer el públic i aplica les seves voluntats per la força. Com que cerca ésser una superpotència, s'entén que no l'-es. Per tant, potencia el contrapès d'altres imperis sense donar-los totes les claus. Es tracta de mantenir un món multipolar. Això consisteix a potenciar un anivellament de diversos imperis. S'aconsegueix d'aquesta forma que cadascun dels imperis s'acabin fent la guerra entre ells. De resultes d'això, França pot presentar-se al públic amb discursos de tipus bonisme civilitzador. De la multitud de galls que es barallen, sobresurt perquè es presenta, intencionadament com el seny, no pas la rauxa.
D'aquesta manera la política exterior està del tot orientada. Per exemple, potencia a través del pacte familiar amb Madrid el creixement de l'imperi hispànic a Europa. Potencia igualment el desenvolupament econòmic amb la Xina.
Definició Significat i definició de l'àrea d'estudi
L'expressió geopolítica de França ens envia a les geopolítiques per territori. És a dir, ens enviar a estudiar a països com ara l'Argentina o a regions com ara els Països Àrabs. És d'usatge recent, difícilment datable però l'ús de la geopolítica per definir les polítiques exteriors i interiors d'un estat remunten a la mateixa geopolítica, és a dir, al . En efecte, l'expressió geopolítica de França o d'X designa l'ús de la geopolítica com a intent per dilucidar els perquès de les estratègies d'un estat a fora com a dins de les seves fronteres.
Quelcom així implica un estudi de: Poder tou Poder fort
Un cop fet això, es mira de relacionar els elements de la política forta i tova amb les decisions polítiques d'un estat. Decisions que caldrà analitzar pel seu impacte a dins com a fora de l'estat i, per tant, fer una anàlisi de les polítiques interiors com exteriors de l'estat.
La geopolítica de França és doncs un article amb què es mira de definir una actitud, la d'explicar els conflictes d'interès rere les polítiques internes i externes de l'Estat francès. És una eina per comprendre conflictes com els de la Guerra contra el Terrorisme, els moviments d'autodeterminació escocesos, bascs o catalans, el nou projecte de Ruta de la Seda de la Xina del , les vel·leïtats nuclears contra l'Iran, els conflictes al Caucas o la Guerra del Malí.
Crítica a l'estudi geopolític per regions o territoris
La geopolítica d'un territori X és una temàtica concreta de la geopolítica. Tota sola no serveix de res si abans d'això no s'adopta el bagatge general. És a dir, cal inserir-la en el seu context, estudiar-ne el feedback i veure quines són les intencionalitats rere de tal o tal explicació. En efecte, en aquest article hem explicat els "punts forts i febles" del poder tou i fort de França i això comporta fer seleccions, per tant, destriar, posar èmfasi en uns punts i desfer-se d'uns altres, no mostrar altres informacions.
Per això cal tenir en consideració que la geopolítica és un discurs sociològic al servei del poder. El poder és qui procura fer-ne ús per tal de justificar les seves polítiques. Sent així, la geopolítica, ahir com avui, no és pedagògica, sinó que busca justificar una política concreta. De retruc, la geopolítica d'un territori X evidencia com els interessos entre estats conformen conflictes però, també, com s'utilitza la mateixa geopolítica per justificar les polítiques d'un estat.
Un per menut que pot exemplificar perfectament és l'anàlisi que el programa d'ARTE Le dessous des cartes de la "geopolítica del Brasil, dels Balcans, dels Països Àrabs, etc". Dins s'hi parlaria d'un poder estatunidenc que modela les fronteres dels Balcans sense mencionar-hi com els geopolítics francesos han creat els conflictes sorgits de la Caiguda del mur de Berlín amb la construcció d'un estat dit Iugoslàvia. Un article de premsa així adopta una perspectiva, la de legitimar el punt de vista de l'imperi en què neda. Alhora un article que parla de diversos "aliats com ara França, el Regne Unit o els Estats Units" modelant "les fronteres", adopta el punt de vista contrari però es posiciona a favor d'estats tercers. És, per tant, no reconèixer l'existència d'un marc ideològic. Marc que permet totes dues lectures. Perquè, al capdavall, qui etiqueta diu més sobre "qui és", en comptes del "com és" la realitat. Per aquest motiu, d'un costat com de l'altre, una lectura "geopolítica" d'un territori X comporta una perspectiva i la crítica que se'n podria fer és que no és mai un tipus d'anàlisi neutral, difícilment pot fer-se de forma imparcial. Una anàlisi «geopolítica» és, doncs, més política que científica, més política que pedagògica.
Dit això, la geopolítica d'un territori X és més un complement i no pas un tot en conjunt. Fer geopolítica d'un territori X, comporta fer geopolítica dels altres territoris com ara la Geopolítica dels Estats Units en contrast amb la Geopolítica de França. La geopolítica, en aquest sentit, també pot fer-se a escalda més petita perquè com que els imperis produeixen efectes sobre estats no imperials, és doncs necessari fer geopolítica dels estats sotmesos a l'imperi.
Fortaleses i febleses del Poder fort Territori Fronteres
miniatura|Topografia de la França metropolitana La geografia de França és perfecta. L'asimetria de la seva geometria és gairebé calculada. És al capdavall l'obra de l'absolutisme francès. En efecte, els hereus de la Revolució Francesa reprengueren la política territorial de l'absolutisme per tal de crear un estat amb condicions de detenir el poder fort. Cosa que es portà a terme a qualsevol preu. Això mateix ens mostren les guerres entre Alemanya i França a la segona meitat del .
Es pot fins i tot resseguir la política de l'Antic Règim:
1515, França pretén fer-se amb Milà 1516, França signa la pau amb les Confederacions Suïsses 1521, França pretén veure fronteres naturals a Itàlia 1559, França perd les pretensions sobre Itàlia 1627, França fa la guerra a Anglaterra per trencar la potència militar protestant i assegurar-se el control dels ports atlàntics 1635, França emprèn guerres contra la branca dels Habsburg hispànica i s'annexiona territori aliè 1648, França reparteix a Europa amb el Tractat de Westfàlia, atorgant algunes ciutats d'Alsàcia, Verdun i el Metz 1659, França s'annexiona la Catalunya nord i reserva el mateix destí per al principat d'Andorra 1667, França reclama unes suposades fronteres naturals als Països Baixos, és a dir, Holanda i Flandes 1672, Guerra d'Holanda amb la pau de Nimègue 1688, Guerra contra la Lliga dels Habsburg, edicte de Nantes, França s'annexiona el País Basc del nord 1702, França pretén fer-se amb el comerç colonial hispànic que comprèn el portuguès 1738, França es dona per convidada a la Guerra de Successió de Polònia 1738, França es dona per convidada a la Guerra de Successió d'Àustria 1756, França decideix introduir-se en la Guerra dels Set Anys contra Anglaterra 1778, França dona suport a la independència dels Estats Units, neix el concepte de nacionalisme
Després de la Revolució Francesa, les monarquies i repúbliques que se succeeixen a França no fan altra cosa que reprendre els projectes imperials de la monarquia absolutista i, així, d'aquesta manera, el territori francès es conforma fins a arribar a les fronteres actuals.
Les fronteres actuals són doncs les idònies per prendre el poder fort que s'obté per diversos elements. L'oest francès es conforma per tot un seguit de serralades muntanyoses que garanteixen la defensa física de França. És el cas del Juras, els Voges, els Alps i el Macís Central. L'únic punt fràgil el conforma la frontera amb Bèlgica atès que no hi ha cap barrera natural, fet que explica les invasions del feixisme alemanya a la Segona Guerra Mundial. Això també explica que l'absolutisme francès tinguera una gran obsessió pel territori flamenc i holandès, és a dir, neerlandès. En aquest sentit, avui el territori neerlandès conforma una força industrial i, per tant, és igualment en l'òptica de fer-se amb aquest potencial que durant el França dibuixa i re-dibuixa els Països Baixos amb l'objectiu de posseir-lo, quelcom que no acabarà mai tenint lloc, malgrat les pretensions que inclouen fins i tot a Luxemburg. De fet, sota les dinasties dels Capet, França mira de fer-se amb territori suís, fet que li permetia tenir accés a una frontera muntanyenca.
Del costat est França banya amb tota la costa atlàntica, fet que li permet tenir accés al mercat mundial a través del mar. Això explica el manteniment a tot preu del territori bretó, així com la represa del territori a l'est contra la corona anglesa durant l'Edat Mitjana. Una frontera més la presenta la serralada dels Pirineus al Sud, fet que explica que França hagi desitjat temps ençà de fer-se amb el País Basc, Catalunya i Andorra. És sota la base d'aquesta defensa militar natural que l'absolutisme, la revolució i les repúbliques posteriors argumenten tenir unes "fronteres naturals". En aquest sentit, França s'ha annexionat part del territori monegasc per tenir accés complet al mediterrani. En efecte, igualment per qüestions militars com comercials, França posseeix el mediterrani amb el port de Marsella que constitueix l'un dels punts focals del comerç francès. Això explica que França vulgui posseir Còrsega a tot preu. Allà hi poden assentar-se bases militars per tal de fer front a la geopolítica de la Mediterrània.