fou un pilot d'enduro alemany, guanyador de dos Campionats d'Europa d'enduro en la categoria dels 125 cc i de cinc de l'RDA.
El 1974, amb el suport del seu germà Walter, també pilot d'enduro, Rolf va debutar en competició amb una MZ en la cilindrada dels 250 cc al Campionat de l'RDA, on acabà segon. El 1975, fou subcampió de l'RDA en 125 cc. Un cop hagué acabat el servei militar, el 1977 entrà com a pilot de fàbrica a . El 1978 va participar en els seus primers ISDT dins l'equip estatal i fou tercer al Campionat de l'RDA, subcampió el 1979 i campió finalment el 1980. Als ISDE de 1982, va aconseguir la victòria en la classe de 125 cc amb la Simson, i un any després va repetir-hi l'èxit en vèncer a la classificació d'equips de fàbrica. Després dels seus dos Campionats d'Europa de 125cc (1985 i 1986), va guanyar ininterrompudament el Campionat de l'RDA de la mateixa cilindrada de 1983 a 1986. Acabada aquesta darrera temporada, es va retirar de la competició i va entrar a la fàbrica de MZ com a pilot de proves.
Palmarès Campionat d'Europa d'enduro 2 Campionats d'Europa d'enduro en 125cc (1984-1985)
ISDT 1 Victòria en 125cc (1982) 1 Victòria per equips de fàbrica (1983)
Campionat de l'RDA d'enduro 5 Campionats: 1 de 175cc Spezialtechnik (1980) 4 de 125cc (1983-1986)
Referències
Bibliografia
Categoria:Pilots d'enduro de la República Democràtica Alemanya Categoria:Campions d'Europa d'enduro Categoria:Campions de la República Democràtica Alemanya d'enduro Categoria:Guanyadors dels Sis Dies Internacionals d'Enduro Categoria:Pilots de motociclisme saxons Categoria:Morts a Saxònia