La Spanish Securities Company Limited fou una companyia constituïda a Toronto, (Canadà) el 5 d'agost de 1911 que formava part del grup de la Barcelona Traction, Light and Power, el qual construí i explotà centrals hidroelèctriques i línies ferroviàries a Catalunya. Fou fundada per l'enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson, el qual tenia el 98% de les accions. El 1923, arran de la presa de control de la Barcelona Traction per part del hòlding belga Sidro, Spanish Securities perdé el seu objectiu i fou dissolta.
L'empresa tenia dues funcions principals: Feia d'intermediària entre la Barcelona Traction i les seves fonts de finançament del mercat internacional, canadenc, nord-americà i europeu. Subscrivia les accions i obligacions de la companyia per distribuir-les cap els sindicats financers promotors. La compra o obtenció de les primeres concessions hidroelèctriques i ferroviàries, així com adquirir les empreses de producció d'energia elèctrica o ferroviàries per integrar-les al grup de la Barcelona Traction, repartint-les segons la seva naturalesa a Riegos y Fuerzas del Ebro o bé a Ferrocarrils de Catalunya.
De fet, Spanish Securities actuava sota les instruccions de la direcció de la Barcelona Traction, i la seva utilitat principal era la d'ocultar a l'administració el paper preponderant de la Barcelona Traction en algunes operacions en les que aquesta intervenia. Es tractava d'una societat sense estructura de cap classe i no va celebrar cap junta general d'accionistes excepte la darrera, en el 1923, per acordar la seva dissolució.
Els fundadors Les persones que figuraven a l'escriptura de constitució com a socis fundadors no eren els inversors reals, sinó que més aviat sembla que el seu paper és reduïa al fer de testaferros en un nombre suficient per complir amb la llei canadenca.
J.S. Lowell, comptable. Administrador provisional i president de la societat R. Gowans, passant d'advocat. Administrador provisional i secretari de la societat. E.A. Schmidt, passant d'advocat. S.M. Mehr, estudiant de dret. Administrador provisional. R.C.H.Cassels, advocat.
La majoria d'aquestes persones també figurarien com a socis fundadors de les societats Barcelona Traction, Light and Power i de Riegos y Fuerza del Ebro. L'ús de testaferros en la fase inicial de la companyia es feia per evitar el descrèdit públic per als promotors reals si la nova societat no assolia els capitals necessaris. Només quan el finançament estava assegurat es substituïren els testaferros per incorporar al consell d'administració als veritables promotors.
El capital inicial Malgrat uns objectius ambiciosos que presagiaven la necessitat de grans quantitats de diners, el capital escripturat era només de 40.000 dòlars canadencs (aproximadament uns 598.000 € a maig de 2020), repartits en 400 accions de 100 dòlars cadascuna. Si bé en els informes anuals de la societat es mencionava que les accions estaven totalment repartides i alliberades, en realitat no es produí cap desemborsament de diners. En tots els anys de vida de l'empresa no es va anomenar cap tresorer, i només se celebraren dues juntes generals, la fundacional i la que acordà la seva dissolució el febrer de 1923.
El caràcter instrumental de la firma queda ben palès comparant el capital de 40.000 dòlars amb el volum de les transaccions que duia a terme; a data de novembre de 1911 havia adquirit compromisos per un import superior als 10 milions de lliures esterlines.
Adquisicions El 30 de novembre de 1911 va subscriure 250.000 accions de la Barcelona Traction. El 5 de novembre, Barcelona Traction reduïa el seu capital de 40 a 25 milions de dòlars, deixant a Spanish Securities com a únic accionista. Com a contrapartida, Spanish Securities traspassa a la Barcelona Traction les concessions d'aprofitament hidroelèctric que tenia, així com les peticions de concessions, planells, projectes i estudis.
Addicionalment, Spanish Securities va comprar els següents actius:
Ferrocarrils i Tramvies En aquest apartat s'incloiren tant companyies explotadores de linies de ferrocarril i tramvies com concessions de línies.
Ferrocarril de Sarrià a Barcelona El mes de juny de 1911, Pearson va adquirir a través de la Guarantee Insurance and Investment Company, empresa relacionada amb la creació de la Barcelona Traction, la majoria de les accions de la societat del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. El seu propietari principal era la companyia belga Société Générale de tramways électriques en Espagne, que tenia 7.892 accions de l'empresa. Per que el venedor no s'ensumés que Pearson anava darrere la concessió i pugés el preu, Pearson va enviar a Brussel·les Albert Compte, un agent de canvi i borsa de Barcelona a negociar. A la primera reunió el venedor no va accedir a la transacció perquè ja tenia un principi d'acord amb la Sofina de Dannie Heineman, el qual volia l'empresa per integrar-la a Les Tramways de Barcelone, per un import de sis milions de francs belgues. Però en una segona reunió els venedors van accedir a canvi de 8 milions de francs belgues. (aproximadament uns 8 milions de pessetes de l'època) Un cop constituïda Spanish Securities, la transacció es va canalitzar per aquesta empresa.
Les Tramways de Barcelone La relació entre la Barcelona Traction i Les Tramways de Barcelone va començar l'any 1911. Pearson, dintre del seu pla d'expansió de la Barcelona Traction, va anar a Brussel·les a veure Dannie Heineman, l'administrador delegat del hòlding belga Sofina, que controlava l'empresa de tramvies. Van arribar a un acord en el qual la Barcelona Traction es constituïa com la subministradora d'electricitat de l'empresa tramviària. L'1 de gener de 1913 es feu un pas més, i la Barcelona Traction va arrendar tota l'empresa. El 13 de febrer de 1913 Spanish Securities va adquirir un paquet de control en l'accionariat de Les Tramways de Barcelone al hòlding belga Sofina. Concretament va comprar 60.000 accions ordinàries i 5.000 dècimes parts del fundador, les quals representaven un 40% i un 45% del total de cada tipus de títol. El preu acordat fou 28.950.000 francs belgues més una prima de 17.300 accions ordinàries de la Barcelona Traction. Part del pagament en efectiu -14.000.000 de francs belgues- s'ajornà fins l'u de maig de 1915. Com a garantia de l'import pendent, Spanish Securities va deixar a Sofina les accions ordinàries i les parts del fundador tot just adquirides. La part pendent no es va liquidar fins passada la Primera Guerra Mundial. Spanish Securities va vendre els títols a la Barcelona Traction pel mateix import i terminis, encara que Barcelona Traction li va traspassar a Spanish Securities 24.500 accions seves, 7.200 més que les acordades.
El 20 de febrer de 1913 es signà un contracte entre Barcelona Traction i Sofina, segons el qual la companyia de Barcelona es feia càrrec de l'explotació del servei de tramvies, i Sofina continuava proporcionant assistència tècnica i inspecció comptable, a canvi d'un 2% de les compres que fes Les Tramways de Barcelone. Barcelona Traction també garantia un dividend fix anual entre el 11% i el 15% pels accionistes de Les Tramways de Barcelone que no havien venut. La resta del benefici anual passaria a la Barcelona Traction.
Amb aquesta operació operació Sofina va entrar a l'accionariat de la Barcelona Traction, encara que amb una participació molt minoritària. Anys després acabaria controlant l'empresa.
La concessió ferroviària entre Sarrià i Les Planes La concessió que Carles Montañès tenia des del 27 de setembre de 1910 per construir una connexió ferroviària entre Sarrià a Les Planes a través d'un túnel per Collserola. El preu foren accions de Spanish Securities valorades en 25.000 dòlars canadencs. Era una concessió valuosa perquè era un tram necessari per la línia de tren entre Barcelona i Sabadell i Terrassa, un dels objectius de la Barcelona Traction. Aquest fou un acord personal entre Pearson i Carles Montañès.
Elèctriques Companyia Barcelonina d'Electricitat Frederick Stark Pearson va negociar directament amb Emil Rathenau, propietari de l'AEG, perquè aquest li vengués la seva filial Companyia Barcelonina d'Electricitat, formalitzant-se el 12 de gener de 1912 l'acord de la venda a través de Spanish Securities. Amb aquesta operació s'assolia el doble el doble objectiu d'assegurar una bona xarxa de distribució a Barcelona i la de disposar d'una central tèrmica que assegurés el subministrament d'electricitat si la futura oferta hidroelèctrica no donava l'abast.
Spanish Securities va lliurar 18.000 accions de la Barcelona Traction, i la resta del preu es pagava en efectiu, finançat amb un crèdit proporcionat pel Deustche Bank, amb les accions de la Companyia Barcelonina d'Electricitat com a garantia. A canvi va rebre 18.001 accions de la Companyia Barcelonina d'Electricitat, valorades al 140% del seu valor nominal. El cost total de l'adquisició fou de 1.156.596 lliures esterlines.
L'import de la compra de la Companyia Barcelonina d'Electricitat no estava previst en l'import de la primera emissió d'obligacions de 4 milions de lliures de la Barcelona Traction.
Concessions hidroelèctriques Les concessions d'aprofitament hidroelèctric en el Noguera Pallaresa que abastaven el tram de riu comprès entre la Pobla de Segur al nord, i Camarasa al sud de les que era titular Domènec Sert. La compra es feu mitjançant un contracte privat i a canvi Domènec Sert va rebre 50.000 dòlars en accions de la companyia Barcelona Traction i 10.000 lliures esterlines en obligacions de la mateixa societat. Amb el Noguera Pallaresa com a eix es construiria una cadena de quatre centrals hidroelèctriques principals: Talarn, Reculada, Terradets i Camarasa. Les concessions d'aprofitament hidroelèctric que posseïa Ignasi Romañà i Suari al riu de la Vansa i al curs mig del Segre, cedides a la Barcelona Traction el 30 de novembre de 1911. Es van pagar 30.000 pessetes per cadascuna (1.103,15 lliures per concessió). L'any 1912 l'empresa Saltos del Segre, S.A., titular de la concessió d'un aprofitament hidroelèctric a la conca baixa del riu Segre de fins a 20.000 litres per segon. Spanish Securities adquirí 590 de les 600 accions ordinàries i totes les accions privilegiades, totes les quals va transmetre a Riegos y Fuerzas del Ebro, i que aquesta transmetria posteriorment a Unió Elèctrica de Catalunya. La concessió adquirida possibilitaria la construcció del canal de Seròs.
Ampliació de capital d'Energia Elèctrica de Catalunya La totalitat de l'ampliació de capital que va dur a terme en el mes de febrer de 1913 Energia Elèctrica de Catalunya, i que representava el 49% del seu capital social. La compra es concretà en 19.600 accions i 4.900 parts del fundador valorades en 436.705 lliures esterlines, així com una opció de compra per a la resta del capital. Els títols foren cedits a la Barcelona Traction. Aquesta operació, feta amb la plena cooperació dels accionistes d'Energia Elèctrica de Catalunya, significava la fi de la competència entre les dues empreses i el repartiment del mercat elèctric català entre les dues societats. L'adquisició complerta d'Energia Elèctrica de Catalunya per part de Barcelona Traction acabaria succeint el 1923, articulada a través de la Unió Elèctrica de Catalunya.
Noves societats Ferrocarrils de Catalunya L'1 d'abril de 1912 es constituí la societat Ferrocarrils de Catalunya. El socis eren el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (la qual havia estat comprada per Spanish Secutities el 1911) i la pròpia Spanish Securities.
Spanish Securities va aportar el projecte de construcció de la nova línia ferroviària des de Les Planes de Vallvidrera a Sabadell i Terrassa. Així mateix el 12 de febrer de 1913 es va traspassar la concessió de Carles Montañès entre Sarrià i Les Planes de Vallvidrera. A canvi Spanish Securities va rebre 16.000 accions alliberades valorades en 8 milions de pessetes.