fou un compositor lituà.
Biografia miniatura|esquerra|Monument al cementiri de Rasu Juozas Tallat-Kelpša va néixer el al poble de Kalnujai, en l'actual Lituània (llavors part de l'Imperi Rus). El 1900, després de graduar-se a una escola pública de la ciutat d'Ylakiai, va estudiar a Rokiškis, i després a Vílnius a l'escola de la Societat Musical Russa (1905—1907).
Des del 1907 va viure a Sant Petersburg i va estudiar teoria de la composició al seu conservatori (professors Anatoli Liàdov, Maximilian Steinberg i Jāzeps Vītols), va dirigir cors lituans i belarussos, va dirigir actuacions d'òpera, va participar en actuacions de drama, va acompanyar solistes i va compondre música per a obres escèniques. Durant les vacances del 1909 va preparar la producció de l'òpera Birutė de Mikas Petrauskas a Vílnius i va ser el director de la producció. El mateix any, va ser elegit membre de la Comissió de recopilació de cançons i melodies al Congrés de la Societat científica de Lituània a Vílnius.
El 1916 es va graduar al Conservatori de Petrograd. El 1918 va tornar a Lituània. Va ser membre del Col·legi de Música del Comissariat Popular d'Educació de Lituània. A Vilna va organitzar un cor mixt i va fer-hi classes.
Des del 1919 visqué a Kaunas. Va treballar com a cap del departament de música del departament d'art del Ministeri d'Educació. A finals de 1919 va rebre una beca per fer pràctiques a Berlín. En tornar a la primavera de 1920, es va convertir en un dels fundadors i director permanent del Teatre de l'Òpera de Kaunas (des de 1948, LitATOB a Vílnius).
Des de 1920, va fer classes a l'Escola de Música de Kaunas (des de 1933 - al Conservatori de Kaunas). Professor des del 1948, va dirigir l'estudi d'òpera.
Fou President de la Junta de la Unió de Compositors de l'RSS de Lituània (1948-1949). Membre de la junta de la Unió de Compositors Soviètics.
Juozas Tallat-Kelpša va morir el 5 de febrer de 1949 a Vílnius. Va ser enterrat al cementiri de Rasų.
Creativitat Va enregistrar més de 700 cançons populars lituanes i belarusses. «Cantata a Stalin» (1947; lletra de Salomėja Nėris) «Cançó trista» - peça simfònica - (1931) «No ens rendirem !» - marxa - (1940) Suite per a un quartet d'instruments de vent sobre cançons populars (1946) Obertura sobre cançons populars lituanes (1945) Romances, cors, obres instrumentals, música per a actuacions dramàtiques Cançons per a versos de Liudas Gira, Balys Sruoga i Maironis. miniatura|Placa amb el seu rostre a Kaunas
Premis i honors Orde del Gran Duc de Lituània Gediminas (1929) Orde de Vytautas el Gran de tercer grau (1938) Premi Stalin de primer grau (1948) — per la «Cantata a Stalin» (1947) Artista honrat de l'RSS de Lituània (1945)
Referències
Enllaços externs
Categoria:Compositors lituans Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Alumnes del Conservatori de Sant Petersburg Categoria:Morts a Vílnius Categoria:Compositors soviètics Categoria:Morts el 1949 Categoria:Artistes del comtat de Kaunas Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1889