Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Primers anys com a governador de Maybud i de Yadz Va succeir el seu pare Sharaf al-Din al-Muzaffar ben Mansur als 13 anys en el govern de Maybud i altres funcions a la cort i fou confirmat per Oldjeitu al costat del qual va romandre fins després de la mort del kan el 1316 i la pujada al tron del nou kan Abu Said Bahadur Khan. El 1317/1318 va retornar a Maybud. Kay-Khusraw ibn Mahmud Shah Inju (descendent de Khwaja Abdullah Ansari i la família del qual (els injúides) governaven feia anys la costa sud-oest de la Pèrsia il-kànida) va anar a Yadz i a causa del regal d'un cavall va fer gran amistat amb Mubariz. L'atabek de Yadz, Hajji Shah, tenia un enfrontament amb el lloctinent de Kaykhusraw i el va matar. Assabentat el kan Abu Said Bahadur, va ordenar a Mubariz i Kaykhusraw atacar a Hajji Shah, que fou derrotat després d'un forta batalla. El desembre de 1318 Mubariz va visitar la cort i fou premiat amb el nomenament com a governador de Yadz.
Poc després els nikudaris del Sistan, dirigits per un tal Nawruz, es van revoltar. Mubariz al-Din, aleshores de 18 anys, els va atacar amb només 60 homes i va seguir un combat ferotge del que Mubariz va sortir victoriós perseguint els nikudaris fins a Bafq, matant un cert nombre dels rebels. Els captius i els caps dels morts foren enviats a la cort del kan. Els nikudaris no obstant van continuar la lluita que va durar 13 o 14 anys més i només serien sotmesos després d'altres 21 batalles.
El fill gran de Mubariz, Nusrat al-Din Shah Muzaffar, va néixer el 1325. La seva mare va morir sent un infant i fou enterrada al Kirman. En aquest temps era wazir Khwaja Baha al-Din ibn Izz al-Din.
El 1328 Mubariz al-Din Muhammad va anar al Kirman per casar-se amb Kutlugh Khan (khatun), originalment Makdumshah, filla de Sultan Qutb al-Din Jahan Shah Nikruz ibn Sultan Jalal al-Din Surghitmish ibn Sultan Qutb al-Din Muhammad ibn Amir Husamu al-Din Khamitbur Tayangu ibn Gulduz-i-Qara-Khita'i. Va passar però que la núvia va anar amb el seu pare a Siraz i Mubariz va haver d'anar a reunir-se amb ella; i finalment es van conèixer a Abarkuh. Del matrimoni van néixer diversos fills. El 10 de març de 1333 va néixer Jalal al-Din Shah Shuja. En aquest temps Mubariz va visitar el camp del kan Abu Said acompanyat pel seu fill gran Shah Muzaffar, que devia ser un nen. Més tard Mubariz va visitar el santuari d'Ali ibn Abi Talib. Conflicte al Ilkhan a la mort d'Abu Said
A la mort d'Abu Said Bahadur Khan sense un hereu clar (la vídua esperava un fill) van començar les complicacions; les faccions es van disputar el poder (vegeu article: Dinastia jalayírida). El wazir il-kànida Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din Juvayni va posar al tron a Arpa Khan, però l' amir Ali Padshah,Pasha o Padishah, la primera vegada testimoniada en que s'utilitzava aquest títol oncle matern del kan difunt, no va estar d'acord i va atacar Tabriz, va derrotar les forces d'Arpa Khan i va matar a aquest i al wazir.
El desembre de 1336 va néixer el tercer fill de Mubariz, Kutb al-Din Shah Mahmud.
Inicialment Mubāriz al-Din Muḥammad, pels seus llaços amb Khurasan, va afavorir a Togha Temur en nom del qual va encunyar moneda (1337). El 1338 es van imposar a Tabriz els cobànides que ja havien tingut molt de poder els primers anys del kan Abu Said, amb Amir Coban ajudat pel seu fill Timurtaix, fins a la seva caiguda el 1327 i que havien reemergit amb Shaikh Ḥasan-i-Kučik (net d'Amir Coban i fill de Timurtaix), sota un pretendent il-kànida. Hasan Buzurg dominava l'Iraq i Diyarbakir amb un altre pretendent; i encara un tercer il-kànida, Togha Temur era afavorit pels amirs del Khurasan.
Shiraz estava governada pels fills de l'injúida Mahmud Shah, el mes gran dels quals, Jalal al-Din Masud Shah, tenia la supremacia sobre els altres. El germà jove, Jamal al-Din Shaykh Abu Ishak va marxar contra Yazd, arribant a una distància d'una parasanga (prop de 5 km), però sense poder ocupar la ciutat ja que es va trobar amb Mubariz; Jamal al-Din Abu Ishak va anar a Kirman on va reclutar un exèrcit amb el qual va tornar a Yadz, que va intentar prendre, sense èxit, i finalment amb la mediació de Shaykh Shihab al-Din Ali Ba Imran es va retirar.
Cessió i conquesta de Kirman Després de rebutjar l'atac injúida contra Yadz, Mubariz va fer aliança amb els cobànides (1338). El 1339 Mubariz tenia uns 40 anys i volia deixar el govern de Yadz i començar una vida de devoció. Els seus propòsits foren alterats per la crida que li va fer el cobànida amir Pir Husayn, germà d'Hasan Kucik (l'amir cobànida), que marxava contra Shiraz, dominada pels injúides des de temps d'Oldjeitu. Va acceptar acompanyar-lo i els dos homes es van reunir a Istakhr. Assabentat de l'arribada de les forces enemigues, Masud Shah ibn Mahmud Shah, governant injúida a Shiraz, va fugir a Kazarun i fou perseguit per Mubariz, que va forçar la seva fugida cap a Bagdad, retornant després per posar setge a Shiraz; els defensors van intentar una sortida que no va reeixir i es van rendir a Pir Husayn. Aquest en agraïment va concedir a Mubariz el govern de Kirman que estava en mans oposades als cobànides, les del sogre de Mubariz, Qutb al-Din Jahan Shah Nikruz ibn Nasir al-Din ibn Burhan, aliat amb els kart d'Herat favorables a Togha Temur.
Mubariz va marxar a aquesta província (1340) i va prendre possessió de la ciutat de Kirman sense trobar resistència per part del governador il-kànida Malik Kutb al-Din ibn Nasir al-Din Muhammad ibn Burhan, que juntament amb el seu pare havia governat el territori els darrers 35 anys. L'exèrcit de Kutb al-Din fou desbandat pel jove Shah Shuja, que va arribar seguint al seu pare uns dies després.
Malik Kutb al-Din ibn Nasir al-Din Muhammad ibn Burhan es va dirigir al Khurasan i va demanar ajut al rei (malik) d'Herat que va posar al seu servei un exèrcit de muntanyencs ghúrides sota comandament de Malik Daud. Aquest exèrcit va avançar fins a 20 km de Kirman, moment en què Mubariz fou informat de la seva presència. Llavors Mubariz es va retirar a Anar en la ruta cap a Yadz i va enviar notícies del que passava a Pir Husayn, en nom del qual governava Kirman. Després va reunir un exèrcit amb el qual va tornar a Kirman, mentre el seu fill Shah Muzaffar i el seu nebot Shah Sultan li enviaven totes les forces de que podien disposar. Els khurasànides (ghúrides de fet) foren expulsats cap a l'interior de la ciutat de Kirman i Mubariz va penetrar al barri de Mazdakan i es va apoderar dels suburbis i poc després va derrotar els khurasànides. Malik kutb al-Din altre cop va demanar ajut a Herat. Mentre l'injúida Amir Pir Husayn va arribar des de Shiraz per ajudar a Mubariz i els defensors de la ciutat de Kirman es van trobar en una posició difícil; diversos notables, entre els quals Khwaja Taj al-Din al-Iraqí, van abandonar la ciutat i van anar a presentar la seva submissió a Pir Husayn i Mubariz. A finals de 1340 la ciutat va capitular. Malik Daud es va retirar cap a Khurasan i Mubariz va poder prendre possessió de la província. El 1340 o 1341 els muzaffàrides van encunyar moneda a Kirman en nom de Sulayman Khan, l'il-kànida titella dels cobànides.
L' any 1340 va néixer el quart fill de Mubariz, Imad al-Din Shah Ahmad.
La poderosa fortalesa de Bam estava governada per Akhi Shuja al-Din, que havia estat nomenat governador en temps d'Abu Said Bahadur Khan i que diverses vegades havia combatut als governants de Kirman. Mubariz va enviar contra ell a l'amir Qutlughshah. Va seguir un setge perllongat que va durar entre tres i quatre anys, fins que finalment la fortalesa es va rendir. Akhi Shuja al-Din fou perdonat aleshores, però més tard fou executat.
Primers anys de govern de Kirman Grups àrabs d'Harat, Merv,probablement no es refereix a Merv avui al Turkmenistan sinó a Merv prop de Persèpolis; en quant a Harat podria ser un altre Herat a Kirman Sahn-i-Rudhan, Rafsanjan i Shahr-i-Babak es dedicaven als robatoris i Mubariz i el seu fill Shah Muzaffar, amb el seu wazir Rukn al-Din Mahmud ibn Rashid els van atacar i els van derrotar.
El 8 de juny de 1343 Nusrat al-Din Shah Muzaffar va tenir el seu primer fill, Shah Yahya Mubariz al-Din. El seu lakab li fou donat per la recent victòria sobre els àrabs.
Khwaja Burhan al-Din, fill de Kamal al-Din Abu'l-Maali, suposat descendent del califa Uthman, vivia a Yadz on el seu pare havia fundat mesquites, hospitals i col·legis quan va morir el 1337/1338; el seu fill Khwaja Burhan al-Din va anar a Shiraz i el 1341/1342 fou designat wazir per Mubariz al-Din. El 1351/1352 es va retirar però després de la incorporació de Fars als dominis muzaffàrides, va rebre el 1355 el doble ofici de jutge principal i gran wazir.
Inici del conflicte amb els injúides El 1341 el govern d'Esfahan va passar a l'injúida Shaykh Abu Ishak, que aspirava al de Fars (Shiraz) i a venjar la mort del seu germà Masud que havia governat allà. Abu Ishaq es va unir al cobànida Màlik Aixraf ibn Timurtash ibn Coban (cosí i rival de Pir Husayn) quan va marxar contra l'Iraq i Fars. Amir Pir Husayn, que tenia el control de Shiraz, estava a Qasr-i-Zard reunint tropes i municions quan va saber que els aliats marxaven cap allà. Va marxar amb un exèrcit cap a Esfahan, però fou abandonat pel cadi Shams al-Din Sain i per Amir Jalal al-Din Tayyibshah, comandant de l'exèrcit turcman, que van passar al camp de Màlik Aixraf i l'amir Muzaffar al-Din Salghar va aconsellar de buscar l'ajut de Mubariz al-Din. Però Pir Husayn desconfiava i no va fer això sinó que es va dirigir a Tabriz per demanar ajut al seu cosí Amir Shaykh Hasan ibn Timurtash que, tot i el parentiu, el va fer empresonar (i més tard enverinar).
Molts dels seus capitans, incloent Zahir al-Din Ibrahim-i-Sawab, es van unir a Mubariz al-Din, que així es va trobar amb una important força a les seves mans. El juny de 1343 es va lliurar batalla a Nain entre Màlik Aixraf i Shah Muzaffar i Shah Sultan i el primer fou derrotat i es va retirar cap a Sultaniya, on va reunir un nou exèrcit per envair Fars, que va saquejar i massacrar i a l'arribar a la vall de Shib Bawwan, celebre per la seva bellesa natural, va ofegar amb fum fins a morir a dos mil persones que s'havien refugiat en una cova. No obstant Màlik Aixraf fou cridat a Tabriz i llavors la poderosa fortalesa de Sirjan (al Kirman) va capitular i va acceptar pagar un tribut anual de 100.000 dinars. El poeta Khwaja Taj al-Din al-Iraqí es va salvar de la mort a mans de Mubariz per un dels seus versos.
Quan Màlik Aixraf va sortir de Fars, el poder de Shaykh Abu Ishak va sortir molt reforçat i va agafar el títol de rei,probablement sultà encunyant monedes i llegint la khutba (oració) en el seu propi nom, sense cap menció a un governant il-kànida.Fou el primer governant que va prendre aquesta iniciativa Shaikh Abu Ishak es va enfrontar en els següents anys a Mubariz al-Din (actuant aquest primer en nom dels cobànides i després en nom propi), pel control de Fars, un territori mes ric que el Kirman.