Es va restringir a les dones de l'antiga Xina i de la Xina Imperial a participar en diversos àmbits de la vida social mitjançant estipulacions socials que les feien romandre a la llar, mentre que els assumptes externs eren realitzats per homes. L'estricta divisió dels sexes, seguint la mentalitat «els homes llauren, les dones teixeixen» (xinès: 男 耕 女 织), va separar les vides dels homes i de les dones fins a la dinastia Zhou (周朝), amb els Ritus de Zhou (周禮), fins i tot estipulant que les dones fossin educades específicament en «ritus de dones» (陰 禮ǐ). Tot i que limitades per polítiques que les impedien tenir propietats, examinar-se o ocupar càrrecs, la seva restricció a un món distintiu només per a dones va impulsar el desenvolupament d'ocupacions específiques per a dones, cercles literaris exclusius, alhora que van aparèixer algunes dones amb certs tipus d'influència política inaccessible per als homes. Les dones van tenir una major llibertat durant la dinastia Tang (唐朝), però la condició de dones va declinar a partir de la dinastia Song (宋朝) en endavant amb l'augment del neoconfucianisme (宋明理學).
S'ha estudiat durant molts anys la història de la dona en el context de la Xina imperial. L'estatus social de dones i homes de l'antiga Xina estava estretament relacionat amb el sistema de parentiu xinès (宗族).
L'antiga Xina La historiografia xinesa rebuda sobre l'antiga Xina va ser editada àmpliament per estudiosos confucians al , que tenien l'objectiu de demostrar que el sistema de govern dinàstic s'estenia el més lluny possible en el passat. Aquests textos, com Zuo zhuan (左傳 ; Comentari de Zuo) i Shijing (詩經 ; Llibre de cançons), se centren en homes nobles i estudiosos, amb referències poc freqüents a les dones. Una excepció són les Lienü Zhuan (列女傳 ; Biografies de dones exemplars), recopilades al com una col·lecció de relats de prudència per a homes, que posa de manifest els avantatges de les dones virtuoses. La majoria de dones incloses eren membres de la noblesa xinesa i es representaven generalment com a passives, amb els seus tutors masculins (marits o pares) que controlaven les seves accions.
La divisió matrimonial del treball d' «homes llauradors / dones teixidedores» va ampliar la bretxa en el poder de la presa de decisions de la llar a favor dels homes, mantenint les dones en una posició subordinada. En canvi, les restes arqueològiques de períodes preconfucians mostren que les dones tenien funcions actives a tots els nivells de la societat.
El Neolític (c. 8500 aC – c. 2070 aC)
La societat neolítica de la Xina és percebuda com a matrilineal, amb societats patrilineals predominants posteriors per l'augment del pastoralisme i de la primera divisió social del treball. Això prové de les teories marxistes del materialisme històric, que argumenten que l'estructura social està determinada per l'economia. El fet que els enterraments tant de dones com d'homes de la cultura de Yangshao (仰韶文化) tinguessin aixovar funeràri, tot i que cadascun tenia diferents tipus d'articles, es va fer servir per demostrar que la primera gran divisió social del treball de Karl Marx no s'havia produït, per la qual cosa es considera que la cultura Yangshao ha estat matrilineal. Aquest supòsit continua essent influent en l'arqueologia moderna.
S'han trobat figuretes femenines que representen deesses o símbols de fertilitat en diversos llocs de la cultura de Hongshan (红山文化) a la província de Liaoning (辽宁省), així com la cultura de Xinglongwa (興隆洼文化) a l'est de Mongòlia interior (内蒙古). Aquestes figuretes es presenten amb les mans recolzades sobre els seus grans ventres i, quan es va trobar la figureta de Niuheliang (牛河梁) dins d'un temple, va donar suport a la idea que eren venerades. La divisió entre el sexe femení i el masculí també era probablement menys rígida en el neolític que en els períodes posteriors, com ho demostra una gerra del jaciment de Liupingtai (六 平台) de la cultura Majiayao (马家窑文化), a la província de Qinghai (青海省). Aquesta gerra està decorada amb una figura que té genitals masculins i femenins, portant als arqueòlegs a argumentar que combinant els gèneres augmentava més el seu poder, potser com a precursor de la filosofia posterior del yin i yang.
Les dones enterrades a llocs pertanyents a la cultura Majiayao sovint van acompanyades de fusaioles, cosa que suggereix que teixir era una ocupació important. Quan un home i una dona s'enterraven junts, es ficaven un al costat de l'altre en les mateixes posicions, cosa que no suggereix cap diferència d'estatus social. En la cultura de Qijia (齊家文化), les dones és troben enterrades fora del taüt principal juntament amb l'aixovar funerari, com les tombes trobades al districte de Ledu (乐都区), a la província de Qinghai (青海省). Això suggereix que les dones eren tractades com a possessions dels homes enterrats a la fossa principal. Fins i tot es va atrapar la cama esquerra d'una dona en un enterrament doble sota la tapa del taüt, cosa que els arqueòlegs suggereixen que indica que va ser enterrada viva.
La dinastia Shang (商朝) (1600 aC–1046 aC)
L'estatus de les dones variava entre les regions durant la dinastia Shang (商朝), ja que al nord del cementiri de Dadianzi (大 甸子) de la cultura de Xiajiadiana inferior (夏家店下层文化) contenia un nombre igual d'homes i dones, cosa que suggereix que a tots dos se'ls donava el mateix ritu d'enterrament. A més, l'edat mitjana de la dona a la mort va ser lleugerament superior a la dels homes, cosa que indica que van viure més temps. Això contrasta amb la pauta en altres cementiris del mateix període, on menys dones van rebre un enterrament formal.
Si bé es creu que les dones de la dinastia Shang es consideraven d'estat inferior als homes, les excavacions arqueològiques dels enterraments han demostrat que les dones no només podien assolir un estatus alts, sinó que també exercien un poder polític. La tomba de Fu Hao ((妇好墓)), consort del rei Wu Ding (武丁), contenia objectes preciosos de jade i vasos rituals de bronze, demostrant la seva riquesa. A més, s'han trobat registres de la dinastia Shang que expliquen que Fu Hao va dirigir les tropes a la batalla al nord dels territoris Shang, conquerint estats, dirigint serveis per adorar els avantpassats i assistint en assumptes polítics a la Cort. Després de la seva mort, Fu Hao va ser honorada pels governants posteriors com a avantpassada Xin i li van oferir sacrificis per assegurar que es mantingués benèvola.
Les preguntes als ossos de l'oracle (甲骨) suggereixen que els Shang preferien els nens abans que les nenes, ja que es va preguntar si l'embaràs de Fu Hao seria «bo» i els ossos van indicar que l'embaràs «no va bé; [el nen] era una nena». A més, als governants masculins se'ls va permetre casar-se amb diverses dones per millorar les seves possibilitats de tenir fills masculins. Fu Hao era, per tant, coneguda com a consort, mentre que Fu Jing (婦井) va ser la primera esposa. Aquesta diferència d'estatus es demostra pel fet que Fu Jing va ser enterrada al recinte del rei en una tomba amb una rampa. En canvi, Fu Hao va ser enterrada fora del cementiri oficial.
La dinastia Zhou (周朝) (1045 aC–256 aC)
miniatura|Una gerra yi de bronze creada per un marquès per la seva dona, Mengji (孟 姬), una princesa de Guo Per la dinastia Zhou (周朝), la societat xinesa era decididament patriarcal, amb rols socials masculins i femenins determinats per una estricta jerarquia feudal. La base per a la divisió forçada de dones i homes en èpoques posteriors va aparèixer durant el període de Zhou Oriental, quan mohistes i legalistes van començar a aparellar els avantatges de cada sexe amb funcions de treball estereotipades; en teoria, aquesta divisió garantia la moral i l'ordre social. Les relacions de gènere ben ordenades es van expressar gradualment amb la frase «els homes llauren, les dones teixeixen» (男 耕 女 织). Aquesta divisió es va ampliar per crear una separació social entre homes i dones. El Yijing (易經 ; Llibre de les mutacions) estableix que, «entre els membres de la família, el lloc adequat de les dones està dins de la llar i el lloc propi de l'home és fora de la llar». Les fonts escrites indiquen que les dones estaven cada cop més confinades per fer complir aquesta separació de gènere. Les dones amb un estatus social inferior tenien que tornar a casa quan no es dedicaven a treballar inevitablement fora de casa, mentre les dones nobles gaudien del luxe de no haver de treballar fora. La capacitat de la seva família d'apartar-les de la mirada dels homes es va convertir en una indicació del seu estatus social.
Els textos transmesos, escrits principalment per homes, donen una impressió general de la percepció de la societat de la dinastia Zhou vers les dones. Indiquen que es preferien els nois, mentre que les noies eren menys valorades per al col·lectiu familiar que els nois. Fins als 9 anys, una nena podia rebre la mateixa educació que un nen, però, als 10 anys, les noies estudiaven les Tres Obediències i les Quatre Virtuts (三从四德); «obediències» es refereix a l'expectativa que obeís primer al seu pare, després al seu marit, i després als seus fills després de la mort del seu marit. El Llibre del Ritus (禮記 ; Liji) dicta que una dona tenia que casar-se amb 20 anys o, «si hi ha un problema, casar-se amb 23 anys». Després del matrimoni, les dones vivien amb la família del marit i tenien que demostrar pietat filial (孝) envers seus sogres com si fossin els seus pares. El costum que la família del nuvi tenia que compensar econòmicament la família de la núvia per haver-la perdut es pot remuntar a la dinastia Zhou, tal com es recull als Sis Ritus (三書六禮).
No sempre es van seguir les especificacions dels textos rituals Zhou sobre les dones. Per exemple, el cementiri dels marquesos de Jin a Shanxi contenia 19 enterraments conjunts dels senyors Jin i les seves esposes. Basant-se en els rics aixovars funeraris, els arqueòlegs han suggerit que l'estatus de les dones era més proper al dels homes durant el , possiblement perquè els rituals de la dinastia Zhou encara no estaven implementats estrictament. No obstant això, en els enterraments de principis del , la quantitat de vasos de bronze que acompanyaven les dones va disminuir notablement, cosa que suggereix que ja existia el sistema ritual que dictaminava la subordinació d'una esposa al seu marit. En canvi, l'enterrament d'un senyor Jin que data del , per contra, és menor que qualsevol tomba de les seves dues dones, un acte explícitament prohibit pels textos. Això demostra el poder minvant del govern de Zhou, així com la variabilitat en els nivells d'aplicació dels rituals.
Hi ha registres de dones en aquest període que aconsellen els familiars masculins sobre estratègia política, defensant-se de dures sentències legals, ensenyant als nobles com disparar fletxes correctament, amonestant el seu governant per un comportament inacceptable i component poesia, com la Dama Xu Mu (許穆夫人) També hi ha un registre del rei Wu de Zhou (周武王) que va nomenar la seva dona Yi Jiang (邑 姜) com una dels seus nou ministres.
Primaveres i tardors (春秋時代) (c. 771 aC – c. 476 aC)
miniatura|Impressió sobre fusta de la dinastia Qing que representa a Zheng Mao (鄭瞀) aconsellant el rei Cheng de Chu (楚成王) sobre la successió La decadència del poder de la dinastia Zhou va anunciar un període en què els seus estats feudals es van fer cada vegada més independents i poderosos per dret propi. Les filosofies que van dictar com s'havia d'ordenar el món es van fer especialment abundants en aquest període complex, la majoria destacant la inferioritat de les dones envers els homes. Malgrat això, les dones familiars dels governants van tenir un paper clau en la diplomàcia. Per exemple, dues esposes del duc Wen de Zheng van visitar personalment el rei Cheng de Chu (楚成王) per donar-li les gràcies després d'enviar ajuda militar a Zheng.