Cal Farrero, també anomenada Casa del Rellotge, és un edifici situat a l'interior d'illa del passeig de la Zona Franca i els carrers del Foc, Mare de Déu del Port i Alts Forns de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D) i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment, hi ha un centre cívic.

Història El 1853, es va constituir la societat anònima Auxiliar de la Indústria, autoritzada per Reial Decret de 29 de juny, amb un capital de 6 milions de rals o 300.000 duros, distribuït en 3.000 accions de 100 duros. El gerent era Josep Barrau i Cortès, germà de Jacint, i la fàbrica es va establir a l'anomenat prat de l'Erasme de la Marina de Sants. Projectada per l'arquitecte Josep Oriol Mestres, tenia una «quadra» central de 34 m per 16 d'ample, dues laterals de 36 per 15 i altres quatre de 23 per 9, amb un total de 2.704 m² edificats. Al costat hi havia dos assecadors coberts, possiblement de l'anterior propietari. La fàbrica disposava de dues màquines de vapor de 60 CV, i el canal de la Infanta facilitava l'aigua per al tint. La il·luminació era per gas d'hulla i tenia un gasòmetre o dipòsit de gas.

El 2 d'abril del 1858 morí Josep Barrau, substituït pel seu germà Joan. Les juntes d’accionistes se celebraven a la fàbrica i la companyia oferia un servei de carruatges que sortia del despatx situat al carrer del Carme, 116. L'anomenada «fam de cotó», provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la guerra de Secessió americana (1861-1865), va provocar el tancament de moltes de les indústries cotoneres barcelonines, i l'Auxiliar s'hi veié afectada, de manera que el 1862 va ser el darrer exercici en què es pagaren dividends. Finalment, el 1869 es va acordar la dissolució de la societat i es va nomenar una comissió liquidadora encarregada de vendre els actius. Aquesta intentà de vendre la fàbrica a l'Ajuntament de Barcelona, oferint-los primer com a possible emplaçament per a l'escorxador municipal (1871) i després per a una Casa de Correcció (1874), però sense èxit. Finalment, el 1877 va ser adquirida per la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas, que hi instal·là una fàbrica de gas per a l'enllumenat públic de Sants.

A finals de segle hi havia la tintoreria de Ramon Junyent.

El 1894, Enric Julià creà una manufactura i el 1911, amb el seu gendre Josep Farrero, la societat Farrero i Cía. Més tard i amb altres socis, fundaren una fàbrica d'articles galvanitzats (com ara galledes, cubells, etc.), la Unión Galvanizadora, i van adquirir l'edifici de l'Auxiliar i hi van instal·lar maquinària. El 1921 el van ampliar, així com als anys 1928, 1930-1931 per l'arquitecte Josep Maria Jordan, i el 1934, Pau Monguió, afegint-hi naus i magatzems. Va arribar a comptar amb una plantilla de 500 treballadors i va ser la primera indústria que va disposar de menjador per al personal. El 1936 s'hi va crear una llarga avinguda envoltada de plàtans (part de la qual encara es conserva), entre els quals es van col·locar grans testos decorats amb rajoles de Manises.

Durant la Guerra Civil, la fàbrica va ser col·lectivitzada i va produir armes i munició per al bàndol republicanes. Retornada als seus antics propietaris, seguí activa fins al 1965. A finals dels anys 1970, aquests van constituir una immobiliària i van enderrocar el conjunt fabril per a construir-hi blocs de pisos, però els veïns van lluitar per una zona verda i urbanitzaren ells mateixos el parc.

Descripció Utilitzat originalment com a habitatge dels propietaris de la fàbrica i oficines a la planta baixa, l'edifici va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que el va rehabilitar com a centre cívic, però no se'n van poder recuperar l'interior ni tampoc el jardí situat al costat de l'avinguda. La casa, aïllada i de planta quadrada, està formada per planta baixa i dos pisos, coberta amb terrat, al mig del qual s'aixecava un torreó om hi havia un rellotge. L'accés és fa per un portal compost de tres pòrtics, i a la part baixa, finestres de punt rodó, mentre que a la resta i les golfes, són rectangulars.

Referències

Bibliografia

Farrero Categoria:Patrimoni monumental de Sants-Montjuïc Categoria:La Marina de Port Categoria:Edificis noucentistes de Barcelona Categoria:Centres cívics de Barcelona