Dany Laferrière, el nom original del qual és Windsor Klébert Laferrière (13 d'abril de 1953), és un intel·lectual, escriptor i guionista canadenc, nascut a Port-au-Prince (Haití). Viu a Mont-real. Va rebre el Premi Médicis per la seva novel·la L'énigme du retour. Va ser nomenat membre de l'Acadèmia Francesa el 12 de desembre de 2013 per al seient número 2.Biblioteca del Congreso estadounidenseReseña de Liberation.frEl escritor Dany Laferriere electo a la Academia Francesa el 13 de diciembre de 2013
Biografia Laferrière va néixer a Port-au-Prince però va passar la seva infància a Petit-Goâve amb la seva àvia Da, (un dels personatges que han marcat la seva obra), on la seva mare, Marie Nelson, el va enviar a l'edat de 4 anys pel temor a la possibilitat que patís represàlies per part del règim de François Duvalier, a causa de les idees polítiques del pare, Windsor Klébert Laferrière (que havia estat alcalde de Port-au-Prince, i després sotssecretari d'Indústria i Comerç), en aquell temps en l'exili polític.
Quan va complir 11 anys va retornar a Port-au-Prince per a fer els seus estudis secundaris. Encara adolescent, va escriure cròniques per a la revista setmanal Le Petit Samedi Soir i per a Ràdio Haití. El 1976, el seu amic periodista Gasner Raymond, de 23 anys com ell, va ser assassinat pels Tonton Macoute. Com a resultat d'aquest esdeveniment i per temor de figurar en la llista dels perseguits pel règim, va sortir precipitadament d'Haití cap a Mont-real. El 1979, va tornar per sis mesos a Port-au-Prince per trobar-se amb la seva esposa Maggie, amb qui va acabar tenint tres filles: Melissa, nascuda a Nova York, i Sara i Alejandra, que van néixer a Mont-real.
A Canadà va treballar en diverses factories fins al novembre de 1985, data en la qual va publicar la seva primera novel·la Comment faire l'amour avec un nègre sans se fatiguer, obra molt ben rebuda pels mitjans i que poc temps després, el 1989, va ser adaptada al cinema per Jacques Benoit amb el mateix títol, Com fer l'amor amb un negre sense cansar-se. La novel·la també va ser traduïda a diversos idiomes.
A partir de 1990, va viure a Miami amb la seva família continuant la seva tasca d'escriptor, però aviat va retornar a Mont-real. L'estiu de 2007, es va iniciar com a cronista de Ràdio Canadà. Després va ser editorialista per a l'emissió televisiva de Marie-France Bazzo. El novembre de 2009, va rebre el Premi Médicis per la seva nova novel·la L'énigme du retour.
Laferrière es trobava a Haití durant el terratrèmol de gener del 2010 del qual va escapar sa i estalvi i que li va permetre escriure un any després Tout bouge autour de moi.Dany Laferrière, Tout bouge autour de moi, 2011, Mayenne, Grasset, {ISBN|9782246777311}, 12.01.2012, page 30 "Les premiers messages" Al seu retorn a Mont-real va ser nomenat «personalitat de l'any 2009», reconeixement atorgat per la premsa i la ràdio canadenques.L'écrivain Dany Laferrière est sain et sauf, Canoe.ca, 14 de enero 2010
El 12 de desembre de 2013 va ser elegit, durant el primer escrutini, membre de l'Acadèmia Francesa per a la butaca número 2, convertint-se així en el primer haitià i el primer canadenc a formar part d'aquest grup d'elit intel·lectual que s'ha denominat «els immortals» des que el Cardenal Richelieu va fundar-la el 1635.Dany Laferrière élu à l'Académie françaiseDany Laferrière, élu à l'Académie française Le Figaro
Reconeixements 1991 - Premi Carbet del Carib per L'odeur du cafè 1993 - Premi Edgar- Lesperance per Le goût des jeunes filles 2002 - Premi RFO del Llibre per Cette grenade dans la main du jeune nègre est-elle une arme ou un fruit? 2006 - Premi del Governador General del Canadà 2009 - Premi Médicis per L'énigme du retour 2009 - Gran Premi del llibre de Mont-real per L'énigme du retour 2010 - Gran Premi Literari Metròpoli Blava 2010 - Doctorat honorífic a la Universitat de Quebec 2013 - Elecció en l'Acadèmia Francesa
Obra Comment faire l'amour avec un nègre sans se fatiguer, Montréal, VLB Éditeur, 1985. Éroshima, Montréal, VLB Éditeur, 1987. L'odeur du café, Montréal, VLB Éditeur, 1991; Grasset, 2012. Le goût des jeunes filles, Montréal, VLB Éditeur, 1992. Cette grenade dans la main du jeune Nègre est-elle une armi ou un fruit?, Montréal, VLB Éditeur, 1993. Chronique de la dérive douce, Montréal, VLB Éditeur, 1994; Paris, Grasset, 2012. Pays sans chapeau, Outremont, Lanctôt Éditeur, 1996; Montréal, Boréal "Compact", 2006. La Chair du maître, Outremont, Lanctôt Éditeur, 1997 Le charme des après-midi sans fi, Outremont, Lanctôt Éditeur, 1997; Montréal, Boréal "Compact", 2010 Le cri des oiseaux fous, Outremont, Lanctôt Éditeur, 2000; Montréal, Boréal "Compact", 2010 J'écris comme je vis. Entretien avec Bernard Magnier, 2000 Je suis fatigué, Outremont, Lanctôt Éditeur, 2001 Comment conquérir l'Amérique en une nuit, 2004 Les Années 80 dans ma vieille Ford, Montréal, Mémoire d'encrier, 2005 Vers le sud, Montréal, Boréal, 2006 Je suis un écrivain japonais, Montréal, Boréal, 2008 et Boréal "Compact", 2009 L'énigme du retour, Montréal, Boréal, 2009 et Boréal "Compact", 2010; Paris, Grasset, 2009 Je suis fou de Vava, illustrations de Frédéric Normandin, collection jeunesse, Montréal, Éditions de la Bagnole, 2006 La fête des morts, illustrations de Frédéric Normandin, collection jeunesse, Montréal, Éditions de la Bagnole, 2009 Un art de vivre par temps de catastrophe, 2010 Conversations avec Dany Laferrière, Interviews de Ghila Sroka, 2010 L'Art presque perdu de ne rien faire, 2011 Tout bouge autour de moi, Montréal, Mémoire d'encrier, 2010; Paris, Grasset, 2011 L'art presque perdu de ne rien faire, 2011 Journal d'un écrivain en pyjama, 2013 Le baiser mauve de Vava, 2013 Dany Laferrière à l'Académie française. Discours de réception, 2015 Tout ce qu'on ne te dira pas, Mongo, 2015 Mythologies américaines, 2016 Autoportrait de Paris avec chat, 2018 Vers d'autres rives, 2019 L'Exil vaut le voyage, 2020
Referències
Bibliografia Ursula Mathis-Moser, Dany Laferrière. La dérive américaine, Montréal, VLB Éditeur, collection « Les champs de la culture», 2003. Beniamin M. Vasile, Dany Laferrière: l'autodidacte et le processus de création, Paris, l'Harmattan, collection "Critiques Littéraires", 2008. Jean Morency et Jimmy Thibeault (dir.) « Dany Laferrière», Voix et Images, vol. XXXVI, no 2 (107), 2011.
Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat McGill Categoria:Escriptors canadencs en francès Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat d'Ottawa Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Membres de l'Acadèmia Francesa Categoria:Persones de Port-au-Prince Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Pierre i Marie Curie Categoria:Escriptors canadencs del segle XXI Categoria:Escriptors haitians Categoria:Escriptors canadencs nascuts al segle XX