és un guionista belga francòfon de còmic i el redactor en cap de la revista Spirou de 1956 a 1968 durant l'edat d'or del setmanari.
Entra a Dupuis l'any 1945 com noi per a tot i escala tots els graons fins a cap de la redacció de la revista Spirou l'any 1956 on fa que la revista aprofiti la seva fantasia amb nombroses animacions i números especials. Forma un equip d'autors compost de grans noms com André Franquin, Peyo, Morris, Maurice Tillieux o encara Jean Roba. L'any 1968, és acomiadat de la seva direcció oficialment per a un malentès amb Peyo, officiosament per a la seva gestió administrativa, comptable i comercialment caòtica.
Escriu també guions per a diversos autors dels quals el més famosa resta la història El Senyor de Barrufet (El Schtroumpfissime). És sobretot després de la seva sortida de Spirou que guionitza seriosament diverses sèries per a autors com René Follet o Dino Attanasio. Crea, amb Raymond Macherot, la sèrie Isabelle per a Will. Anima a continuació aquesta sèrie amb André Franquin fins a l'any 1994. L'any 1977, crea a Spirou un suplement que es declara independent, que anomena Le Trombon illustré i que reuneix els autors més en voga de l'època. Malgrat la parada de l'experiència un any després, després de diverses censures de l'editor, aquesta experiència marca tota una generació d'autors i de lectors
Als anys 1980, participa en la creació de la sèrie animada Les Schtroumpfs del studio Hanna-Barbera Produccions. A més, escriu de nou dels guions sobretot per a Frédéric Jannin, Jean Roba (amb la història Boule i Bill globus-trotters) o Carine De Brab. Multiplica les activitats amb la creació d'un sindicat, el dibuix animat Les Tifous i participa en la creació del periòdic Schtroumpf!. A la mort de Peyo, reprèn el guió de Jan i Trencapins durant alguns episodis. L'any 1995, esdevé el cantant d'un grup de música compost per autors de còmic.
Biografia Yvan Delporte va néixer el 24 de juny de 1928 a Saint-Gilles, un municipi de la regió de Brussel·les-Capital.Hénoumont (1975) El seu pare treballava en comerç internacionalPissavy-Yvernault (2009), p. 11 i la seva mare feia una mica de costura. El seu pare va morir quan tenia sis o set anys i la seva mare va lluitar per satisfer les necessitats d'Yvan i del seu germà gran Philippe.Pissavy-Yvernault (2009), p. 12 Yvan Delporte és un nen que llegeix molt: novel·les detectivesques, històries jueves, llegendes mitològiques nòrdiques i gregues,Pissavy-Yvernault (2009), p. 13 però sobretot un text que es converteix en un dels seus preferits, Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand.Pissavy-Yvernault (2009), p. 32 També llegeix còmics, ja sigui traduccions de còmics nord-americans o sèries com Tintin i Nic-Nac. Durant l'ocupació alemanya, la família va deixar Brussel·les per instal·lar-se a Charleroi. El seu germà es va unir a la Resistència Interior belga, però va desaparèixer el 1943 durant una operació contra l'invasor. A Charleroi, hi ha un grup d'amics, que inclou, entre d'altres, Maurice Rosy.Pissavy-Yvernault (2009), p. 17 Yvan Delporte explota en aquesta ciutat provincial on és considerat com descarat i bohemiPissavy-Yvernault (2009), p. 20 que li agrada fer-se notar pel seu comportament, com quan es troba al centre del pont de la ciutat. Va ser en aquest moment quan es va deixar créixer la barba, al·legant que es va oblidar dia rere dia de comprar sabó o escuma d'afaitar.Pissavy-Yvernault (2009), p. 14
L'era Dupuis Els inicis com a noi per a tot Desitjant convertir-se en dibuixant, Yvan Delporte es va incorporar a Dupuis el 1945 a través del seu oncle que era un amic proper dels fills de l'editor Jean Dupuis. Va començar com a ajudant de fotogravat, una tasca que no li agradava gaire, però també li van oferir tota mena de tasques.Pissavy-Yvernault (2009), p. 37 Una d'aquestes tasques consistia, sobretot, en retocar els molts còmics nord-americans que es publicaven a la revista Spirou, allargant les faldilles i amagant els escots dels personatges femenins per no xocar amb els lectors catòlics, així com redibuixar els títols de certes sèrie com Jo Lumière.Pissavy-Yvernault (2009), p. 38 Com que els productes tòxics el fan caure malalt al taller de fotogravat, va ser transferit a la redacció de Spirou, Le Moustique i Bonnes Soirées, tres publicacions de les edicions de Dupuis. Fa maquetació i, com que parla anglès, traducció.Delporte (1987) Va dirigir una columna a Le Moustique el 1948, titulada Le Pithécanthrope,Pissavy-Yvernault (2009), p. 39 però cada cop estava més implicat en Spirou. Es va convertir així en editor per a Spirou, però també va començar a escriure guions per a autors de la revista. El primer va ser proposat el 1949 a Eddy Paape amb la història À la poursuite de Max Clair de la sèrie Jean Valhardi. És Paape, llavors enganxat a la seva història, qui li demana que escrigui el final. Per escriure els seus textos, es queda a casa per aïllar-se del bullici de la redacció i molt sovint arriba tard. Per evitar que els seus retards es contagiin i s'estenguessin entre la resta del personal, va ser destituït per la família Dupuis. L'endemà, Yvan Delporte es presenta a la redacció dient que es va assabentar de l'agraïment d'un empleat el dia abans i que sol·licita el lloc: la família Dupuis el torna a contractar. Un temps després, va contractar al seu amic Maurice Rosy a Dupuis com a "donnant d'idees".Mouvet (2008), p. 26
A més de la seva feina a Dupuis, el 1951 ell i el seu grup d'amics van establir un petit club semi-privat a les golfes d'un cinema que pertanyia a un dels seus coneguts a Charleroi. La banda va batejar el lloc "La Mansarde",Pissavy-Yvernault (2009), p. 24 amb la idea de convertir-lo en un punt de trobada d'artistes de tot tipus, com a Saint-Germain-des-Prés.Lehoux (2007) Hi van col·locar un bar, un escenari, un piano i taules. Van organitzar concerts de jazz i servien begudes als espectadors que anaven a escoltar la música. Yvan Delporte va tenir l'oportunitat de tocar una mica de piano i es va convertir en un dels assessors artístics del club.Pissavy-Yvernault (2009), p. 26 Celebritats de l'època com Danièle Delorme o Ray Ventura van passar per aquest lloc després d'haver presentat la seva pel·lícula al cinema a la planta inferior.Pissavy-Yvernault (2009), p. 27 La cantant Barbara va anar algunes vegades a "La Mansarde" per cantar-hi durant un període de depressió artística i va romandre a casa d'Yvan Delporte. És possible que li escrigués cançons i que ell fos l'autor de la lletra de la cançó Dis, quand reviendras-tu? Després de la marxa de Bàrbara, ella i Yvan Delporte mai no es perdran de vista. Després de "La Mansarde", el grup obre un altre club per sobre d'un garatge que anomenen "Le Vent-Vert",Pissavy-Yvernault (2009), p. 29 però aquest és completament privat. També creen La Sarbacane, un petit diari en què Yvan Delporte té cura tant de la redacció dels textos com de la maquetació i on es publiquen textos surrealistes. En aquest esperit, creen un moviment amb una doctrina desconcertada i excèntrica.
Redactor en cap alt=Locaux de Dupuis et Spirou|miniatura|Entrada dels antics locals d'edicions Dupuis i la redacció del diari Spirou a la Galerie du Centre a Brussel·les. El 1953, Yvan Delporte va marxar per fer el seu servei militar a l'hospital militar de Lieja, cosa que el va permetre no tenir un fusell a les mans. Profundament antimilitarista des de la desaparició del seu germà a la guerra, va passar el seu temps a l'exèrcit fent tasques i bromes com la de declarar-se musulmà, obligant així l'exèrcit belga a fer una placa d'identitat de militar musulmà expressament per a ell.Pissavy-Yvernault (2009), p. 42 Al final del seu servei militar el 1955,Pissavy-Yvernault (2009), p. 44 la redacció del diari Spirou va deixar Marcinelle per instal·lar-se a Galerie du Centre a Brussel·les, al mateix edifici que World Press amb la qual col·laboren les edicions Dupuis i que proporciona molt material per al setmanari.Bocquet (2007) World Press i Dupuis van unir esforços per llançar un nou còmic periòdic anomenat Risque-Tout. Maurice Rosy va prendres el títol d'editor en cap d'aquesta publicació, perquè Georges Troisfontaines, propietari de World Press, i Yvan Delporte no s'apreciaven gaire. Malgrat això, Maurice Rosy considerava que Yvan Delporte mereixia aquest càrrec més que ell i no dubtava a demanar-li consell o correccions per als seus textos. L'experiència de Risque-Tout es va acabar i al final d'aquesta efímera publicació Yvan Delporte va prendre completament les regnes de Spirou.Pissavy-Yvernault (2009), p. 45
Charles Dupuis volia donar un to més humorístic al diari i Yvan Delporte era, segons ell, la persona ideal per a això.Dayez (1997), p. 201 Yvan Delporte va descobrir fullegant casualment la revista que tenia el títol de redactor en cap, tot i que el veritable cap de Spirou seguia sent el propietari Charles Dupuis. Era aquest darrer qui accepta o rebutja els guions i les publicacions a la revista, mentre que Yvan Delporte era el responsable de filtrar els textos i de donar la seva opinió a Charles Dupuis sobre el que transmetia. Era el responsable principal de reunir, amb Charles Jadoul, els escrits que es publicarien al setmanari.Pissavy-Yvernault (2009), p. 46 Maurice Rosy, que es va convertir en director artístic a Dupuis després de l'aventura Risque-Tout, era l'encarregat de formar nous autors que poguessin integrar-se a les pàgines de Spirou.Mouvet (2008), p. 27
A partir de llavors, l'ambient a la redacció va canviar.Dayer (2003), p. 42 Yvan Delporte va voler construir un equip al seu voltant que reunís a tots els autors de Spirou. Les reunions entre autors van ser freqüents, per trobar noves idees per al diari, però també per generar motivació i fer que tothom millorés la seva pròpia sèrie. Les reunions tenien lloc sovint a casa de Peyo o de Charles Dupuis en presència de les famílies.Douvry (1997), p 58 Spirou es va convertir llavors en una família nombrosa on els autors participaven en l'animació de la revista i s'ajudaven mútuament a compartir idees amb bon humor.Pissavy-Yvernault (2009), p. 48
Sergi Grapes (Gaston) És en aquest ambient treballador i esbojarrat que un dia André Franquin va arribar al despatx de Yvan Delporte amb la idea de crear un heroi a l'atur. Entusiasmats per aquesta idea, els dos autors la van pulir en una taverna propera a la redacció. André Franquin crea el grafisme per al futur personatge, mentre que Yvan Delporte imagina els primers gags.Gaston : le feuilleton, suplement de Spirou núm.3091 (1997) El personatge és batejat "Gaston" en honor de l'amic de Yvan Delporte, Gaston Mostraet, considerat com un autèntic maldestre (gaffeur, del que deriva Lagaffe el cognom a l'original). Si André Franquin és a l'origen de Sergi Grapes, és l'entusiasme de Yvan Delporte per aquest personatge el que convenç a Franquin d'emprendre la creació de gags per animar les pàgines del diari. La idea bàsica és llavors trobar un error perquè cometi cada setmana. Publicat a Spirou des del núm.985 el febrer de 1957, els primers guions i textos de Gaston són de Yvan Delporte, així com la idea d'envoltar els dibuixos de petites petjades blaves.