El Lavedan (en ) és una comarca o parçan de Bigorra, a la Gascunya. Administrativament pertany al departament francès dels Alts Pirineus (Occitània) i la seva vila principal és Lorda,Frederic Zégierman Le guide des Pays de France (tome 1 : nord et tome 2 : sud), Éditions Fayard, 1999, 638 pages important centre de pelegrinatge pel Catolicisme. Es considera que el dialecte d'occità que s'hi parla és el bigordà, una variant del gascó oriental.
Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, el Lavedan estaria ubicat a la regió de Gascunya, subregió de Bigorra.
Va ser un vescomtat, el vescomtat de Lavedan d'el qual en fou el primer vescomte Maurió (mort vers el 940), fill del comte Llop I de Bigorra. La primitiva capital fou Castèllobon.
Geografia El Lavedan, també anomenat Valls de les Gaves, és una regió muntanyenca incloent set valls ubicades aigües amunt de la ciutat de Lorda. Les valls que componen la regió són: la Vall Surguèra, que aplega les comunes de Segús, Aspin de Lorda, Aussen, Aumets i Biger; l'Extrem de Castèllobon, que aplega les comunes de Juncalàs, Geu, Gèr, Luganhan, Sent Criac, Ostèr, Berberust e Liars, Ordins e Còth d'Ossan, Gèrms, Sheust, Gasòst i Ordon; l'Extrem de Salas, que aplega Argilèrs, Aisac e Òst, Agòs e Vidalòs, Ausons, Salas d'Argilèrs, Cèra de Salas i Gès d'Argilèrs; la Vall d'Azun, que ho fa d'Arrens e Marçós, Aucun, Galhagòs, Arcisans Dessús, Arràs, Shirèish, Bun, Estanh, Arbiost i Herrèra; el Davant-Aiga, que té les comunes de Preishac, Bòr e Silhen, Sent Pastors, Airòs e Arboish, Bièr e Bòrdas, Artalens e Soïn, Biucens i Vilalonca; la Plana al·luvial de Sent Savin, amb les comunes de Sent Savin, Laurs e Balanhans, Adast, Pèirahita e Nestalàs, Solon, Us, Cauterets i Arcisans Devath; i la Vall de Varètja, que aplega les de Lus e Sent Sauvaire, Sassís, Sasòs, Grust, Saligòs, Shèsa, Biscòs, Esquiesa e Cèra, Estèrra, Vielar, Bèthpuei, Varètja, Serç, Biei i Gavarnia i Gèdra.
Geogràficament, la comarca correspon a la conca de la gave de Pau aigües amunt de Lorda, incloses les valls dels seus afluents, la gave de Gavarnia, la gave de Cauterets i la gave d'Azun. Limita al nord amb el País de Nai i el País de Tarba, al sud amb la frontera espanyola, a l'est amb l'Alt Ador i la Vall d'Aura, i a l'oest amb la Vall d'Aussau.
Etimologia El nom del Lavedan es troba documentat sota les formes antigues:Michel Grosclaude, Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées, 2000, in pago Lavetanense (v. 860),Livre vert de Bénac. Levitanensis vicecomes (v. 980), vicecomites Levitanicæ vallis (v. 1060),Cartulaire de Saint-Savin. Ramundus de Levitania (1095),Cartulaire de Saint-Pé. homines Baredgie et Levitani (v. 1110),Fors de Bigorre. A. de Laueda (1114),Cartulaire de Bigorre ; pour Arnaldo de Laueda (n. de p.). Aramon Garsie de Lavedan (1283),Procès Bigorre ; Raymond Garcie de Lavedan (n. de p.). terram de Lavedaa (1285).Montre Bigorre. És constituït pel sufix llatí -etan, -itanus/-itan, típic especialment dels noms de pobles ibèrics. L'arrel és Lau-/Leu-.
Vol dir "avet" en occità (parlar de Lorda).
Referències
Categoria:Geografia dels Alts Pirineus Categoria:Geografia de Bigorra