Frank Gehry, nascut amb el nom de Frank Owen Goldberg (Toronto, - 5 de desembre de 2025) fou un arquitecte i dissenyador estatunidenc nascut al Canadà. Alguns dels seus edificis, inclosa la seva residència privada a Santa Monica, Califòrnia, s'han convertit en atraccions de renom mundial.
Les seves obres foren considerades de les més importants de l'arquitectura contemporània a la World Architecture Survey de 2010, fet que portà a Vanity Fair a anomenar-lo «l'arquitecte més important de la nostra època» i destaca per obres com el Museu Guggenheim de Bilbao.
Primers anys de vida miniatura|Residència Gehry a Santa Monica, Califòrnia (1978) Frank Owen Goldberg nasqué el 28 de febrer de 1929, a Toronto, Ontario, fill de Sadie Thelma (de soltera Kaplanski/Caplan) i Irving Goldberg. El seu pare nasqué a Brooklyn, Nova York, de pares jueus russos, i la seva mare era una immigrant jueva polonesa nascuda a Łódź.Finding Your Roots, febrer 2, 2016, PBSGorin, Abbott (Spring 2015) "A Golden Age of Jewish Architects" Jewish Currents. Fou un nen creatiu que fou animat per la seva àvia, Leah Caplan,Ouroussoff, Nicolai (October 25, 1998) "I'm Frank Gehry, and This Is How I See the World" https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1998-oct-25-tm-35829-story.html Los Angeles Times Magazine amb qui construí petites ciutats amb trossos de fusta. Amb aquests trossos de la ferreteria del seu marit, el va entretenir durant hores, construint cases imaginàries i ciutats futuristes al pis de la sala d'estar.
El fet de passar els dissabtes al matí a la ferreteria del seu avi l'inspirà a fer ús d'acer corrugat, tanques de cadena, fusta contraplacada sense pintar i altres materials utilitaris o «quotidians». Passà estona dibuixant amb el seu pare i la seva mare el va introduir en el món de l'art. «Així que els gens creatius hi eren», diu Gehry. «Però el meu pare pensava que era un somiador que no arribaria enlloc. Fou la meva mare qui va pensar que era reticent a fer coses. Ella m'ajudaria.»
El seu avi li donà el nom hebreu Efraïm, però només el va utilitzar al seu bar mitsvà.
Educació El 1947, la família de Gehry emigrà als Estats Units i s'establí a Califòrnia. Aconseguí una feina conduint un camió de repartiment i estudià a Los Angeles City College. Es graduà a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat del Sud de Califòrnia. Durant aquest temps, es va convertir en membre d'Alpha Epsilon Pi. Tal com diu Gehry:Gehry es va llicenciar en arquitectura a la Universitat del Sud de Califòrnia el 1954.Schoenberg, Jeremy (January 18, 2011) "Architect Frank Gehry Named Judge Widney Professor" USC News
Després passà temps allunyat de l'arquitectura en diverses feines, inclòs el servei a l'exèrcit dels Estats Units. A la tardor de 1956, es traslladà amb la seva família a Cambridge (Massachusetts), on estudià urbanisme a la Harvard Graduate School of Design. Abandonà els estudis abans d'acabar-los perquè se sentia desencoratjat i «decebut». Les seves idees progressistes sobre l'arquitectura socialment responsable no es veieren realitzades, i la gota que feu vessar el got fou quan participà en un debat sobre el «projecte secret en procés» d'un professor: un palau que estava dissenyant per al dictador cubà Fulgencio Batista (1901–1973).
Carrera miniatura|Edifici Chiat/Day a Venice, Califòrnia (1991) miniatura|Habitatge públic a Frankfurt-Schwanheim (1994) miniatura|Part del terrat de l'edifici de la Fondation Louis Vuitton vist des del Bois de Boulogne a París, França (2016) miniatura|New World Center a Miami Beach, Florida (2011) miniatura|La torre del 8 Spruce Street al Baix Manhattan, acabada el 2010, té un exterior d'acer inoxidable i vidre i té 76 pisos (2010) miniatura|El Lou Ruvo Center for Brain Health de la Cleveland Clinic a Las Vegas, Nevada (2010) Gehry tornà a Los Angeles per treballar per a Victor Gruen Associates, empresa on havia estat fent d'aprenent mentre estava a la USC. El 1957, quan tenia vint-i-vuit anys, se li donà l'oportunitat de dissenyar la seva primera residència privada amb l'amic i vell company de classe Greg Walsh. La construcció la dugué a terme un altre veí de l'altra banda del carrer de la família de la seva dona, Charlie Sockler. Construït a Idyllwild-Pine Cove, Califòrnia per al veí de la família de la seva dona Anita, Melvin David, els més de 190 m² «David Cabin» mostra característiques que s'havien de convertir en sinònim de l'obra posterior de Gehry, incloses les bigues que sobresurten dels costats exteriors, detalls d'avet douglasde gra vertical i bigues de sostre exposades sense acabar. També mostra fortes influències asiàtiques, derivades de les seves primeres inspiracions, com la casa del tresor de Shosoin a Nara, Japó.
El 1961, Gehry es traslladà a París, on va treballar per a l'arquitecte André Remondet.Goldberger (2015), pp.110–111 Lazo, Caroline Evensen (2006) Frank Gehry. El 1962, va establir un estudi a Los Angeles que es convertí en Frank Gehry and Associates el 1967, després Gehry Partners el 2001.Gehry Partners, LLP website Els seus primers encàrrecs foren al sud de Califòrnia, on dissenyà una sèrie d'estructures comercials innovadores com Santa Monica Place (1980) i edificis residencials com l'excèntrica Norton House (1984) a Venice, Califòrnia.
Entre aquestes obres, el disseny més destacat de Gehry pot ser la renovació de la seva pròpia residència de Santa Monica. Construït el 1920 i comprat per Gehry el 1977, presenta un exterior metàl·lic que envolta l'edifici original que deixa visibles molts dels detalls originals. Gehry encara hi resideix.
Alguns dels altres edificis de Gehry completats durant la dècada de 1980 inclouen el Cabrillo Marine Aquarium (1981) a San Pedro i el Museu Aeroespacial de Califòrnia (1984) al Museu de Ciència i Indústria de Califòrnia a Los Angeles.
L'any 1989, Gehry va rebre el Premi Pritzker d'Arquitectura, on el jurat el va descriure:Gehry va continuar dissenyant altres edificis notables a Califòrnia, com el Chiat/Day Building (1991) a Venècia, en col·laboració amb Claes Oldenburg, escultor dels mistos. També va començar a rebre encàrrecs nacionals i internacionals més importants, inclosa la seva primera comissió europea, el Vitra International Furniture Manufacturing and Design Museum a Alemanya, completat el 1989. Aviat tingué altres encàrrecs importants com el Frederick Weisman Museum of Art (1993) a Minneapolis, Minnesota; la Cinémathèque Française (1994) a París; i The Dancing House (1996) a Praga.
De 1994 a 1996 realitzaren un parell d'edificis per a un projecte d'habitatge públic a Goldstein, a Frankfurt-Schwanheim (1994). El 1997, Gehry va aconseguir un nou reconeixement internacional quan es va inaugurar el Museu Guggenheim Bilbao al País Basc. L'edifici fou aclamat per The New Yorker com una «obra mestra del », i pel llegendari arquitecte Philip Johnson com «l'edifici més important del nostre temps», el museu es feu famós pel seu disseny sorprenent però estèticament atractiu i el seu efecte econòmic positiu a la ciutat.
Des de llavors, Gehry ha guanyat regularment encàrrecs importants i s'ha consolidat com un dels arquitectes més notables del món. Les seves obres més ben rebudes inclouen diverses sales de concerts de música clàssica. El bulliciós Walt Disney Concert Hall (2003) al centre de Los Angeles és la peça central de la revitalització del barri; el Los Angeles Times l'anomenà «la resposta més eficaç als dubtosos, contraris i crítics rondinaires que un arquitecte nord-americà hagi produït mai». Gehry també dissenyà el Jay Pritzker Pavilion a l'aire lliure (2004) al Millennium Park de Chicago; i el subestimat New World Center (2011) de Miami Beach, que el LA Times descriu com «una peça d'arquitectura que et desafia a subestimar-la o descartar-la a primera vista.»
També feu edificis acadèmics com el Stata Center (2004) al MIT, i la Biblioteca Peter B. Lewis (2008) a la Universitat de Princeton; museus com el Museum of Pop Culture (2000) a Seattle, Washington; edificis comercials com l'edifici IAC (2007) a la ciutat de Nova York; i edificis residencials, com el seu primer gratacel, la Torre Beekman al número 8 de Spruce Street (2011) a la ciutat de Nova York.
Les principals obres internacionals recents de Gehry inclouen l'edifici Dr Chau Chak Wing a la Universitat de Tecnologia de Sydney, acabat el 2014, i el Chau Chak Wing, amb els seus 320.000 maons en «línies elegants», descrit com un «10 de 10» en una escala de dificultat. Un projecte en curs és el Guggenheim Abu Dhabi a l'illa de Saadiyat als Emirats Àrabs Units. Altres projectes significatius com les Mirvish Towers a Toronto, i una renovació de diverses dècades del Museu d'Art de Filadèlfia, estan actualment en fase de disseny. L'octubre de 2013, Gehry fou nomenat arquitecte conjunt amb Foster and Partners per dissenyar la fase High Street del desenvolupament de la central elèctrica de Batterseaa Londres, el primer projecte de Gehry a la ciutat.
En els darrers anys, alguns dels dissenys més destacats de Gehry no han pogut tirar endavant. A més dels dissenys no realitzats per a l'expansió de la Corcoran Art Gallery a Washington DC, i un nou museu Guggenheim prop del South Street Seaport a la ciutat de Nova York, Gehry fou notòriament abandonat pel desenvolupador Bruce Ratner del projecte de remodelació del Pacific Park (Brooklyn), i el 2014 com a dissenyador del World Trade Center Performing Arts Center de la ciutat de Nova York. Alguns projectes estancats han mostrat progressos recentment: després de molts anys i un acomiadament, Gehry fou reincorporat recentment com a arquitecte del projecte Grand Avenue a Los Angeles, i encara que el seu polèmic disseny del National Dwight D. Eisenhower Memorial a Washington DC ha tingut nombrosos retards durant el procés d'aprovació amb el Congrés dels Estats Units, finalment es va aprovar el 2014 amb un disseny modificat.
El 2014 s'obriren dos museus significatius i esperats dissenyats per Gehry: el Biomuseo, un museu de la biodiversitat a la ciutat de Panamà; i la Fondation Louis-Vuitton, un museu d'art modern al parc Bois de Boulogne a París (França), que va rebre crítiques favorables.
També el 2014, Gehry va rebre l'encàrrec de River LA (abans Los Angeles River Revitalization Corporation), un grup sense ànim de lucre fundat per la ciutat de Los Angeles el 2009 per coordinar la política fluvial, per idear un nou pla per al riu.
El febrer de 2015, s'inaugura l'edifici de la Universitat de Tecnologia de Sydney, la façana del qual té més de 320.000 maons i lloses de vidre col·locats a mà. Gehry digué que no tornaria a dissenyar un edifici com una «bossa de paper arrugat».
Gehry digué al diari francès La Croix el novembre de 2016 que el president de França François Hollande li havia assegurat que es podria traslladar a França si Donald Trump era elegit president dels Estats Units. Tanmateix, el mes següent, Gehry digué que no tenia previst traslladar-s'hi. Trump i ell intercanviaren paraules el 2010 quan l'edifici de Frank Gehry, situat al carrer Spruce 8, conegut en el seu moment com a Torre Beekman, es construí a 0,3 metres més alt que l'Edifici Trump, que fins aleshores era l'edifici residencial més alt de la ciutat de Nova York.
Entre els edificis dissenyats per Gehry acabats durant la dècada de 2020 destaquen el Memorial Dwight D. Eisenhower a Washington DC i el museu LUMA Arles a França. L'any 2021, havent observat el progrés de Gehry en un nombre creixent de projectes significatius a Los Angeles, inclòs el Grand Avenue Project, una sala de concerts per a la Orquestra Juvenil de Los Angeles i un edifici d'oficines per a Warner Bros., The Architect's Newspaper declarà que «Setanta-quatre anys després que s'hi traslladés des del seu Toronto natal, LA s'assembla cada cop més al país d'en Gehry».
Estil arquitectònic