El trastorn d'ansietat per separació (TAS) és un trastorn d'ansietat en què un individu experimenta ansietat excessiva al separar-se de casa i/o de persones amb qui l'individu té un fort lligam emocional (per exemple un progenitor, un cuidador, o un altre significatiu). És més freqüent en nens petits, normalment entre els sis i set mesos i els tres anys, tot i que pot manifestar-se patològicament en nens més grans, adolescents i adults. L'ansietat de separació és una part natural del procés de desenvolupament. A diferència del TAS (caracteritzat per una ansietat excessiva), l'ansietat de separació normal indica avenços saludables en la maduració cognitiva d'un nen i no s'hauria de considerar un problema de conducta en el desenvolupament.
Segons l'Associació Americana de Psiquiatria (APA), el trastorn d'ansietat per separació és una mostra excessiva de por i angoixa davant de situacions de separació de la llar i/o d'una persona específica. L'ansietat que s'expressa és atípica tenint en compte del nivell i edat de desenvolupament esperats. La gravetat dels símptomes va des de la inquietud anticipativa fins a la plena ansietat de la separació.
El TAS pot provocar efectes negatius significatius en els àmbits del funcionament social i emocional, de la vida familiar i de la salut física de l'individu afectat. La durada d'aquest problema ha de persistir almenys quatre setmanes i ha de presentar-se abans dels divuit anys per ser diagnosticat de TAS infantil, tot i que també es pot diagnosticar en adults amb una durada típica de sis mesos segons s'especifica al DSM-5.
Antecedents Els orígens del trastorn d'ansietat de separació provenen de la teoria de l'adhesió que té les seves arrels en les teories de l'adhesió tant de Sigmund Freud com de John Bowlby. La teoria de l'adhesió de Freud, que té similituds amb la teoria de l'aprenentatge, proposa que els nadons tenen impulsos instintius i que, quan aquests impulsos són desatesos, l'infant es traumatitza. Aleshores, el nadó aprèn que quan la seva mare és absent, implica una falta de gratificació angoixant, convertint així l'absència de la mare en un estímul condicionat que desencadena ansietat en el nadó, que considera que les seves necessitats seran ignorades. El resultat d'aquesta associació és que el nen esdevé poruc amb totes les situacions que inclouen distància amb el seu cuidador.
La teoria del lligam de John Bowlby també va contribuir al coneixement que envolta el trastorn d'ansietat per separació. La seva teoria és un marc en el qual contextualitzar les relacions que els humans formem entre nosaltres. Bowlby suggereix que els nadons són instintivament motivats a cercar la proximitat amb un cuidador familiar, especialment quan estan alarmats, i esperen que en aquests moments se'ls doni suport i protecció emocional. Considera que tots els nadons s'adhereixen als seus cuidadors, però que hi ha diferències individuals en la forma de desenvolupar aquests lligams. Hi ha quatre estils de lligam o aferrament principals segons Bowlby; segur, insegur-evitatiu, desorganitzat i insegur-ambivalent. L'aferrament o lligam insegur-ambivalent és el més rellevant aquí perquè la seva descripció, que indica que un bebè sent extrema angoixa i ansietat quan el seu cuidador està absent i no se sent tranquil·litzat quan torna, és molt similar al TAS.
Signes i símptomes Entorn acadèmic Igual que amb altres trastorns d'ansietat, els nens amb TAS solen haver d'afrontar més obstacles a l'escola que els que no tenen trastorns d'ansietat. S'ha trobat que els nens amb ansietat presenten moltes més dificultats relacionals i de funcionament escolar. En algunes formes severes de TAS, els nens poden actuar de manera disruptiva a classe o es poden negar a assistir a l'escola per complet. Es calcula que prop del 75% dels nens amb TAS presenten alguna forma de fòbia escolar.
Hi ha diverses possibles manifestacions d'aquest trastorn quan l'infant entra en un entorn acadèmic. Un nen amb TAS pot protestar enèrgicament a l'arribar a l'escola. Poden tenir problemes acomiadant-se dels seus pares i mostrar conductes com aferrar-se al progenitor, de manera que és gairebé impossible que el progenitor es pugui separar d'ells. Podrien cridar i plorar de manera exagerada fins i tot durant un llarg període després que els seus pares hagin desaparegut (des de diversos minuts fins a més d'una hora) i negar-se a interactuar amb altres nens o professors, rebutjant la seva atenció. Podrien sentir una necessitat aclaparadora de saber on són els seus pares i que estan bé.
Aquest és un problema seriós perquè, a mesura que els nens s'endarrereixen en els estudis, cada vegada els costa tornar a l'escola.
Els problemes a curt termini derivats del rebuig escolar inclouen un mal rendiment acadèmic o un descens del rendiment, una alienació dels companys i conflictes familiars.
Tot i que el comportament de rebuig escolar és freqüent entre els nens amb TAS, és important tenir en compte que el rebuig escolar de vegades està vinculada a un trastorn d'ansietat generalitzada o a un trastorn de l'estat d'ànim.Eisen, A., Sussman, J., Schmidt, T., Mason, L., Hausler, L., & Hasim, R. (2012). Separation Anxiety Disorder. In Handbook of Child and Adolescent Anxiety Disorders (2011 ed.). Springer. Dit això, la majoria dels nens amb trastorn d'ansietat per separació tenen el rebuig escolar com a símptoma. Fins a un 80% dels nens que es neguen a anar a l'escola poden ser diagnosticats de trastorn d'ansietat per separació.
Entorn de la llar Els símptomes del TAS poden persistir fins i tot en un entorn familiar i/o còmode per al nen, com la pròpia casa. El nen pot tenir por d'estar sol a una habitació, fins i tot si saben que el seu progenitor es troba a l'habitació del costat. Poden tenir por d'estar sols a l'habitació o d'anar a dormir a una habitació fosca. Es poden presentar problemes a l'hora d'anar a dormir, ja que el nen es pot negar a dormir a no ser que el seu cuidador estigui a prop i sigui visible. Durant el dia, el nen pot seguir el progenitor i aferrar-se al seu costat.
Entorn laboral De la mateixa manera que el TAS afecta l'assistència i la participació d'un nen a l'escola, la seva conducta d'evitació es manté a mesura que creix i entra a l'edat adulta. Recentment, "els efectes de les malalties mentals sobre la productivitat del lloc de treball han esdevingut una preocupació important a nivell internacional”. En general, la malaltia mental és un problema de salut comú entre els adults que treballen; entre el 20% i el 30% dels adults pateixen almenys un trastorn psiquiàtric. La malaltia mental està relacionada amb la disminució de la productivitat i, entre els individus diagnosticats de TAS, els seus nivells de funcionament disminueixen dramàticament, donant lloc a jornades de treball parcials, augment del nombre total d'absències i alentiment a l'hora de fer tasques.
Causes Els factors que contribueixen al trastorn inclouen una combinació i interacció de factors biològics, cognitius, ambientals, de personalitat i conductuals.
Els nens tenen més probabilitats de desenvolupar TAS si un o els dos progenitors presenten un trastorn psicològic. Recents investigacions realitzades per Daniel Schechter i col·laboradors han assenyalat dificultats de les mares que han tingut experiències adverses primerenques com maltractaments o lligams problemàtics amb els seus propis cuidadors, que després desenvolupen respostes inadequades cap als seus fills, en quant a la regulació de les emocions i atenció conjunta, respostes que estan relacionades amb la pròpia psicopatologia (per exemple, trastorn per estrès posttraumàtic matern (TEPT) o depressió.)Schechter DS, Willheim E (2009). Disturbances of attachment and parental psychopathology in early childhood. Infant and Early Childhood Mental Health Issue. Child and Adolescent Psychiatry Clinics of North America, 18(3), 665-687. Aquestes respostes maternes atípiques que s'han demostrat que estan associades a l'ansietat per separació s'han relacionat amb alteracions en la resposta fisiològica a l'estrès matern a la separació de la mare-nen, així com amb una menor activitat neuronal a la regió cerebral del còrtex prefrontal medial quan a les mares amb i sense TEPT se'ls van mostrar fragments de vídeo dels seus fills propis i desconeguts durant la separació mare-fill en comparació amb el joc lliure.
Molts professionals de la psicologia han suggerit que la separació precoç o traumàtica d'un cuidador central en la vida d'un nen pot augmentar la probabilitat que aquests siguin diagnosticats de TAS, fòbia escolar i trastorns de l'espectre depressiu. Alguns nens poden ser més vulnerables al TAS degut a la seva personalitat, per exemple, pel seu nivell d'ansietat quan s'enfronten situacions noves.
Ambientals Molt sovint, l'aparició d'un trastorn d'ansietat per separació és causada per un esdeveniment vital estressant, especialment una pèrdua d'un ésser estimat o d'una mascota, però també pot incloure el divorci parental, el canvi d'escola o de barri, desastres naturals o circumstàncies que obliguen a l'individu a separat-se de les figures d'aferrament. En persones adultes, les experiències de vida estressants poden incloure anar a la universitat, traslladar-se per primera vegada o convertir-se en pare.Adults with separation anxiety may be invasive and overprotective of their friends and loved ones. American Psychiatric Association. (2013). Risk and Prognostic Factors of Separation Anxiety. In Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed.).doi:10.1176/appi.books.9780890425596.744053
Genètiques i fisiològiques Hi pot haver una predisposició genètica en nens amb trastorn d'ansietat per separació. "El trastorn d'ansietat de separació en els nens pot ser hereditari.""American Psychiatric Association. (2013). Risk and Prognostic Factors of Separation Anxiety. In Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed.).doi:10.1176/appi.books.9780890425596.744053 L'hereditat es va estimar en el 73% en una mostra amb bessons de 6 anys, amb taxes més altes en les nenes que en els nens".
La personalitat d'un nen també pot afectar el desenvolupament del TAS. Les conductes tímides es poden denominar "personalitats d'inhibició de la conducta", en les quals el nen pot experimentar ansietat quan no està familiaritzat amb una ubicació o una persona determinades.
Mecanisme L'evidència preliminar demostra que una sobre-activació de l'amígdala pot estar associada a símptomes del trastorn d'ansietat per separació. Problemes a les zones ventrolaterals i dorsomedials de l'escorça prefrontal també estan relacionats amb trastorns d'ansietat en nens.
Diagnosi L'ansietat per separació es produeix en molts nadons i nens petits a mesura que s'adapten al seu entorn. Aquesta ansietat es considera una fase normal del desenvolupament entre els primers mesos de la primera infància i fins als dos anys. L'ansietat per separació és normal en nens petits, fins als 3–4 anys, quan els nens entren a una guarderia o a parvulari, lluny del seu progenitor o cuidador principal. Altres fonts assenyalen que no s'hauria de presentar un diagnòstic definitiu de TAS fins a partir dels tres anys.