Antoni Gual i Oleza —conegut també com Antoni Gual i Sanglada— fou un poeta, teòleg i orador barroc mallorquí nascut a Palma l'any 1594 i mort el 1655.
Formació i joventut Nascut a Palma el 1594, en el si d'una família benestant, rebé una acurada educació humanística. Als quinze anys ingressà a la Companyia de Jesús, al col·legi de Tortosa, on es formà en filosofia i teologia i coincidí amb sant Pere Claver, amb qui mantingué amistat. Després de cinc anys de vida religiosa, sol·licità la dispensa dels vots simples i abandonà l'ordre amb permís dels superiors.
De retorn a la vida civil, continuà els estudis i obtingué el doctorat en teologia a Tortosa. En aquest període començà a mostrar la seva vocació literària i el gust pel refinament culterà que marcaria la seva obra.
Estada a la cort i relació amb els cercles literaris Cap als vint-i-sis anys es traslladà a Madrid, on freqüentà els cercles poètics de l'època. Participà en les justes literàries de Lope de Vega dedicades a sant Isidre (1620–1622), al costat de figures com Calderón, Guillén de Castro o Espinel. Aquestes experiències consolidaren el seu estil i el posaren en contacte amb Luis de Góngora, el poeta que més influí en la seva producció.
La seva poesia, plena d’al·lusions mitològiques i refinament formal, s'inscriu plenament en el corrent culterà del barroc hispànic.
El conflicte i el sermó de 1635 El 25 de febrer de 1635, ja de retorn a Mallorca, Gual predicà un sermó de quaresma a l'Església de l'Hospital de Palma, a instàncies dels jurats de Mallorca. El text, publicat l'any següent a Barcelona, denunciava amb força la corrupció moral i institucional de l'illa: criticava la inacció de les autoritats davant els bàndols nobiliaris de Canamunt i Canavall i atacava la simonia practicada pel bisbe Juan de Santander, que havia afavorit un nebot seu en el benefici parroquial de Muro.
Aquesta homilia, concebuda com una crida a la regeneració moral i al rigor de la justícia, fou rebuda com una sàtira directa contra el poder eclesiàstic i civil. Les seves paraules provocaren un escàndol tan gran que el Tribunal del Sant Ofici obrí un procés inquisitorial contra ell el 13 de març de 1635, acusant-lo d’haver predicat doctrines reprovades i pròximes al luteranisme.
El procés inquisitorial i l'exili napolità El procés, conservat a l'Arxiu Històric Nacional, s'allargà fins al 1647. Durant la instrucció, Gual fou empresonat temporalment i objecte de dures acusacions per part del fiscal Juan de Fontamar, que l'acusava de «mals costums» i d'irreverència envers l'Església. No obstant això, diversos testimonis el defensaren, entre ells el canonge Dídac Desclapés, reconegut jurista i matemàtic, que actuà com el seu principat defensor davant el tribunal.
Aprofitant la seva amistat amb Ramiro Núñez de Guzmán, duc de Medina de las Torres —gendre del comte-duc d'Olivares—, Gual marxà a Madrid i posteriorment a Nàpols, on el duc havia estat nomenat virrei (1636–1644). Allà serví com a secretari i capellà, i gaudí d'un període de relativa estabilitat i mecenatge literari.
Durant la seva estada a Itàlia, Antoni Gual mantingué una relació de la qual nasqué un fill natural. La caiguda del comte-duc d'Olivares a la cort de Madrid comportà també la pèrdua de poder del duc de Medina de las Torres a Nàpols, fet que implicà el cessament de Gual com a secretari. Després d'aquells esdeveniments, el poeta mallorquí retornà a Mallorca amb el seu fill el 1644, on fou nomenat canonge de la catedral de Palma.
Obres miniatura|315x315px|Portada de La Oronta (1637)
Obres principals Durant la seva estada napolitana publicà les seves dues obres més destacades:
La Oronta (Nàpols, 1637): poema bizantí en 134 octaves, dedicat a la duquessa Ana Carrafa, segona muller del seu amic i mecenes Ramiro Núñez de Guzmán. El Cadmo (Nàpols, 1639): primer poema de la literatura espanyola que tracta el mite de Cadme, compost en 100 octaves reials.
La seva darrera gran obra, Marte en la paz (Palma, 1646), celebra la pacificació entre Canamunt i Canavall aconseguida pel bisbe i virrei interí Tomàs de Rocamora. Aquesta peça inaugura la poesia de circumstàncies laudatòries a Mallorca, seguint el model gongorí del Panegírico al Duque de Lerma.
Obres menors El ensayo de la muerte que para la suya escribió el Dr. Antonio Gual (Mallorca, 1650), de caràcter religiós. El pleito de María y fiestas de la Concepción, peça teatral inèdita d'inspiració inmaculista. El segundo Alejo, o venerable padre Fr. Arcángel de Escocia (València, 1657), biografia piadosa traduïda del toscà.
Darrera etapa i mort Després del seu retorn, Gual visqué entre Palma i Madrid, dedicat a les tasques del Capítol de la Catedral. Morí el 3 d'agost de 1655, deixant un llegat poètic que reflecteix la tensió entre el culte literari i la consciència crítica del seu temps.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Poetes palmesans Categoria:Morts a Palma Categoria:Poetes espanyols del segle XVII Categoria:Nascuts el 1594 Categoria:Poetes espanyols del segle XVI Categoria:Poetes nascuts al segle XVI Categoria:Escriptors morts al segle XVII