La Simfonia núm. 21 Kaddish, op. 152, de Mieczysław Weinberg va ser composta entre el 1989 i el 1991. És l'última simfonia (amb una orquestra completa) que Weinberg va acabar abans de morir el 1996 (la simfonia núm. 22 va quedar inacabada per Weinberg). L'obra està dedicada a les víctimes de l'Holocaust del Gueto de Varsòvia.

Moviments Largo: aquesta secció inclou la balada núm. 1 en sol menor de Chopin Allegro molto Largo Presto Andantino Lento: aquesta secció inclou el rèquiem sense paraules per a soprano.

Origen i context La Simfonia núm. 21 de Weinberg, titulada Kaddish —en referència a la pregària jueva pels difunts— porta com a dedicatòria “A les víctimes del gueto polonès”. Aquesta partitura es concep com un espai de memòria on Weinberg condensa experiències extremes de la seva biografia —des de la devastació de l'Holocaust fins a la pressió del període estalinista— i per això adopta un caràcter marcadament autobiogràfic i amb un rerefons “programàtic”. El teixit musical fa emergir el seu llegat polonès mitjançant al·lusions a Chopin i al repertori jueu, amb intervencions del clarinet a l’estil klezmer; igualment, Weinberg hi encasta autoreferències i reminiscències de Mahler.

Anàlisi musical Tot i estar escrita per a una orquestra de plantilla ampla, la Simfonia núm. 21 rarament desplega el conjunt al complet: Weinberg opta sovint per textures despullades i per intervencions solístiques —de violí, clarinet, contrabaix i d’altres instruments de cambra— que fragmenten el cos orquestral. El moviment final incorpora un element excepcional dins el gènere: la intervenció d’una solista de soprano, recurs expressiu poc habitual en aquest context simfònic.

La primera secció —un Largo de més de divuit minuts— comença amb un ambient de dol en do menor, construït com un lament a les cordes, al qual s’afegeix posteriorment el metall amb el mateix to fúnebre. Tot seguit emergeix un solo de violí vehement, que reprèn una idea melòdica de la cançó de Mahler Das Irdische Leben (“Mare, oh mare, estic morint de fam”), moment a partir del qual s’incorpora la massa orquestral. Cap al minut deu irromp, del silenci, una aparició ombrívola de la balada de Chopin en sol menor, que reapareix uns cinc minuts més endavant.

La sensació de desesperança es va intensificant a mesura que la simfonia avança. L’Allegro molto, d’un caire tens i quasi amenaçador, es mou amb un pols recaragolat; el metall hi ressona amb una virulència marcial que evoca una percussió pesant i implacable. El següent Largo, de tall més fantasmagòric, s’inicia amb una fanfara agressiva confiada a cordes crispades. El clima es transforma quan un contrabaix sol recita una línia d’aire enigmàtic, i tot seguit irromp un episodi amb banda de klezmer encapçalada pel clarinet. El Presto manté una agressivitat que frega la ferocitat abans de dissoldre’s en un silenci inquiet. L’Andantino —penúltima secció— obre amb el xilòfon i continua amb un violí solista en pizzicato. Segons Cookson, «la partitura habita un territori singular, majoritàriament desolat i inhòspit. Malgrat que la interpretació guanya pes i intensitat, el caràcter desolat roman inalterat».

Els tocs inicials de trompa que obren el Lento ultimat semblen actuar com una mena de firma interna de Weinberg —un equivalent, salvant les distàncies, al motiu DSCH de Xostakóvitx. Un recurs sonor que rebaixa puntualment la tensió és l’aparició esporàdica d’una soprano vocalitzant sense text, que s’insereix com un vel expressiu sobre la textura. Reapareix igualment la cita chopiniana i l’entrada destacada de l'harmònium aporta un to d’angoixa gairebé litúrgica. En un punt avançat, l’orquestra esclata en bloc amb enorme intensitat abans de retrocedir cap a una quietud ostensible però fràgil, que es desfà i s’extingeix sense deixar rastre.

Enregistraments La simfonia va ser enregistrada per primera vegada el 2014 per l'Orquestra Simfònica de Sibèria dirigida per Dmitri Vassiliev per al segell Toccata Classics. La Simfonia també ha estat enregistrada el 2019 per la City of Birmingham Symphony Orchestra i la Kremerata Baltica dirigida per Mirga Gražinytė-Tyla per la Deutsche Grammophon.

Referències

Categoria:Composicions musicals del 1991 21 Weinberg 21