miniatura|Primera edició de l'obra, amb un tiratge limitat de cent exemplars tots signats per l'autor, amb una coberta en pergamí i il·lustracions de Josep Obiols. El poema de la rosa als llavis és un poemari de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1923. La crítica posterior ha considerat El poema de la rosa als llavis com l'expressió més pura de la poètica salvatiana, i el millor poema eròtic de la tradició catalana.
Contingut de l'obra El llibre està format per trenta-un poemes breus, compostos entre 1921 i 1923. La temàtica principal és una història d'amor que es desplega a través d'una introducció i vint seccions independents, però alhora interconnectades, amb una extensió desigual. L'amor, descrit com una experiència carnal lliure i espontània, esdevé el camí d'accés al Tot, una mena de religió sense artificis morals o intel·lectuals.
Salvat utilitza un codi simbòlic que mescla elements de diverses tradicions: figures de la mitologia clàssica com el cupidell, aspectes de la cortesia provençal com el cavaller i la presó d'amor, elements de la cultura popular (el mariner i el corsari), i referències cristianes com les jaculatòries. El poemari narra una iniciació amorosa, en què l'amant assumeix el rol de mestre que introdueix una noia innocent i verge en els misteris de l'amor. Alguns textos adopten una estructura que recorda la cançó, amb un estil que suggereix ingenuïtat i puresa, allunyant qualsevol interpretació cínica tot i la transgressió que suposa en el context literari català de l'època.
Al poema inicial, «Deixaré la ciutat», l'autor anuncia el seu rebuig a la societat mecanitzada, un tema ja present a La gesta dels estels (1922). Tanmateix, el poemari manté influències avantguardistes, com el trencament de la forma versal i l'ús de tintes acolorides. També hi ha rastres de cubisme, exemplificats en cal·ligrames com «Jaculatòria» i «Com sé que es besa». Alhora, Salvat s'inspira en formes de la poesia oriental, com els haikus, i les combina amb elements tradicionals, com la mètrica regular i els efectes sonors.
Crítica i recepció miniatura|Cal·ligrama 2 El poema de La rosa als llavis és, des de la seva publicació, una de les obres més analitzades pels crítics i estudiosos de la literatura, els quals n'han fet diferents i variades interpretacions:
Una altra mostra d'aquest ressò l'apreciem en el fet que un ampli ventall de conjunts musicals i cantants famosos hagin musicat una gran quantitat de poemes de Salvat, doncs, hi ha alguns poemes dels quals se n'han fet nombroses versions musicals: Maria Arnal, Eduard Toldrà (La rosa als llavis), Ramon Muntaner, Ovidi Montllor, Teresa Rebull, Miquel Porter Moix, entre d'altres.
Vegeu també La rosa als llavis
Referències
Categoria:Obres literàries de la dècada del 1920 Categoria:Poemaris en català
Categoria:Joan Salvat-Papasseit Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Poetes catalans del sud del segle XIX